dissabte, 29 d’agost de 2009

Per què es pot fer servir un mitjà digital de la Bisbal per insultar les persones?

Sembla que les meves paraules sobre una web de la vila suposadament informativa de la Bisbal han produït urticària. Deu ser que les veritats ofenen.

Explico els fets: ahir em va trucar un bon amic per dir-me que hi havia un article d'opinió en aquesta pàgina que criticava amb força mala bava la meva menció a aquest mitjà a l'escrit anterior d'aquest bloc. Vaig fer un c/e personal a l'autor donant la meva versió dels fets i ¡sorpresa! apareix de sobte a la notícia un aclariment del redactor entorn a una conversa privada que, encara que fos per educació, se'm podia haver dit que es pensava publicar. Ja veieu com funcionen les coses. I consti que m'és igual.

Sempre he atès aquest mitjà i al redactor. He fet fins i tot suggeriments que ells han inclòs com posar que si un altre mitjà mencionava una informació seva el citessin expressament. Però un mitjà que vulgui ser seriós no pot ser corretja de transmissió de l'insult a una persona (encara que sigui un càrrec públic) sense identificar la font per si l'ofès vol defensar-se. Professionalment, quan treballava al Diari de Girona vaig tenir un cas semblant. Arran d'una operació urbanística a la Costa Brava centre van apareixer uns fulletons que acusaven els promotors de rentar diners de la droga. Coses de la inexperiència i dels meus 19 anys, ho vaig recollir i publicar i em va caure el pèl a mi i al mitjà perquè el mitjà va fer d'altaveu d'un fet pressumptament delictiu. Exactament el mateix cas.

Només vaig demanar al redactor, molt educadament, que valoressin retirar la paraula ofensiva (només la paraula!) o identifiquessin l'ofensor. No tinc cap ganes d'anar contra el mitjà, tot i que pel que veig al final ho hauré d'acabar fent. Ara bé, la resposta surrealista que publiquen és que han de fer "una consulta al Col·legi de Periodistes i encara no han rebut resposta". I a mi que m'expliques, noi? Mentrestant, l'insult publicat x dies. Si al final els hi diuen que ho retirin, com se'm compensarà? Si aquesta mateixa persona hagués dit que un regidor era traficant de drogues, o un cornut, o un drogata, també s'hauria publicat en espera de consultar? És de bojos!

Per cert, el redactor esmenta el seu número de periodista col·legiat en la resposta. Ja que pregunta al Col·legi i en forma part, potser que pregunti que diu el codi deontològic sobre l'hipotètic cas de que algú pugui treballar en un mitjà com a redactor i al mateix temps faci de cap de premsa d'un Ajuntament sobre el que ha d'informar en aquest mitjà.

I ja que pel que sembla ho hem d'explicar tot, endavant, continuem. Potser s'entendrà millor tota la història si expliquem que aquest mitjà el 2008 va rebre 1.000 euros d'aportació de l'Ajuntament i aquest any per qüestions pressupostàries s'ha reduït la xifra a 300 euros, enmig de les protestes corresponents. I si, a més, un dels suposats (ho dic perquè no surt enlloc qui és el responsable de la web) responsables d'aquest mitjà (tinc el c/e, però no acostumo a desvetllar c/e privats tot i que n'estic temptat) ens "recomana" a l'Ajuntament enllaçar la web municipal amb la seva de comerços en comptes de com fem ara, amb originalbisbal que és la de la Federació de Comerç, una cosa més s'explicaria. I si afegim que se'ls hi ha fotut al cap que jo estic al darrera de la web de la competència (es veu que no dormo!), amb la que estan a matar, potser tot es veu més clar, no?.

En fi, que passeu bé el darrer cap de setmana d'agost, que dilluns serà sant tornem-hi per una gran majoria. Jo deixaré de ser alcalde accidental de la Bisbal i faré un parell de dies de festa. Ho dic per si em trobeu a faltar. Pensaré amb vosaltres, amics lectors, no patiu, jeje.

dimecres, 26 d’agost de 2009

Algunes reflexions sobre la Festa de la Bisbal

Ara feia dies que no escrivia. Vaig intentar fer vacances a primers d'agost i no me'n vaig acabar de sortir. A l'Ajuntament sempre hi ha feina i em quedaven moltes visites i trucades pendents com a diputat. Després, la Festa Major, i ara porto d'alcalde accidental de la Bisbal des de de fa una setmana. Em sembla que només he fet vacances del bloc i d'Onda Rambla, però també és cert que el ritme ha estat més baix. Per tant, res a dir.

La Festa Major de la Bisbal va anar raonablement bé. La primera nit vam tenir un problema amb el soroll però penso que les entitats que tenen barraques van entendre que calia complir uns mínims. Uns mínims, per cert, que eren molt ligths: baixar música a 2/4 de 5 de la matinada i tancar a 2/4 de 7. De fet, són els més lights que trobaríem en qualsevol municipi. Per què? Penso que tot i respectar el dret de la gent a dormir, la Festa són 5 dies justos. Als de la meva edat (jo el primer) també ens ha agradat de joves (més faltaria!!) tancar tard a barraques, més fins i tot que alguns que ara es creuen els reis del mambo quan d'altres ja feiem gresca quan ells encara mamaven. Però el volum de la fressa que hi ha ara no hi era abans, ni per aproximació, quan només funcionaven quatre altaveus mal comptats. I les normatives d'espectacles i de sorolls també han canviat molt, igual que alguns usos socials. Abans era abans, igual que el temps dels nostres pares era diferent al nostre. A la Bisbal hi continuarà havent barraques i hi continuarà havent música fins a les "quinientas", però amb seny, com havia estat sempre. Res més. No cal buscar conjures estranyes, complots o intencions ocultes de l'alcalde o dels regidors del govern municipal.

Això de que abans era abans ho veiem també, penso, a l'altre front de debat ciutadà que és la cercavila inicial. Anys enrere, la cercavila era més juvenil i menys infantil. Eren els anys de la Cubana i posteriors. No estaven pensades per a la mainada i el jovent bevia (bevíem) cervesa i era el primer acte "sanferminero" de la Festa. Ara, volgut o no, s'ha produit un canvi i a la cercavila hi ha molta i molta mainada. S'ha de tenir en compte, igual com s'hi hauria tingut quan jo tenia 15 o 20 anys menys. No ho podem ignorar i n'haurem de parlar perquè són molts els pares que es queixen i amb raó. O fem una cercavila infantil o un "sanfermin" amb cervesa a dojo; les dues coses a la vegada és impossible.

I ja que parlem de temps diferents, haureu llegit que m'han dedicat samarretes de protesta. Em preocupa ben poc, tan poc que fins i tot me n'he quedat una de record. Sempre està bé que parlin d'un encara que sigui malament. Fa molts anys que em dedico a la vida pública i he assumit sempre les crítiques. I n'he fet molta jo també. El límit sempre és la honorabilitat de les persones i entenc que aquí s'han traspassat tots els límits amb la complicitat inclús d'algun web desinformatiu de la vila a qui no s'han donat les subvencions que exigien. També per això hi ha els tribunals, si cal, cap problema. Però tot plegat continua preocupant-me ben poc i els que em coneixen ho saben. Si vaig posar el tema en coneixement dels Mossos no va ser només per la trista samarreta sinó per un conjunt d'amenaces o pseudoamenaces o difamacions anònimes que he anat rebent i per prevenció davant la possibilitat que la cosa pogui anar a més. Tots tenim familia i ens agrada intentar conservar la nostra integritat física. Sí que he de dir que mai havia rebut en 15 anys de regidor el suport i l'encoratjament que he rebut per aquest episodi, penso que massa i tot, no crec que m'ho mereixi quan només faig la feina per la qual vaig ser escollit. Però gràcies a tots.

Estic content que la gent valori el que fem des de l'Ajuntament, que és evident que no faig jo sol. És la feina de moltes persones, d'un bon equip humà, per intentar fer una ciutat millor. Si ho aconseguim o no, ho veurem, no ho diran quatre que es pensen tenir la veritat absoluta. Els polítics cada quatre anys passem el millor exàmen que es pot passar: unes eleccions democràtiques. Una "medicina" molt recomanable que alguns s'haurien d'administrar.

dissabte, 1 d’agost de 2009

Zapatero es carrega el país

Aquest final de juliol està sent per oblidar. A la penosa situació econòmica, laboral i política ja només faltava l’aparició dels desgraciats d’ETA assassinant i intentar massacrar dones i nens. Tots hem d’estar units contra el terrorisme, això és evident, però no per tenir clar aquest punt hem de deixar d’exigir a certs responsables polítics que es mosseguin la llengua cada vegada que pensen dir que ETA està més malament que mai, que està més dèbil que mai, etc, etc. Que callin i treballin. El mateix que hauria de fer, en un altre apartat el president del govern espanyol, el del diàleg social.

Zapatero és home de molta foto i poca “xixa”, tot imatge i gens de contingut. No dic res que no se sàpiga. Però ara no són moments per a frivolitats. Amb 4 milions llargs d’aturats, en aquests moments crítics, és on llueixen els líders sòlids, els líders de veritat capaços d’agafar el toro per les banyes i abanderar la recerca de solucions. És el que es fa a l’Europa del nostre entorn. Aquí no, som l’únic país on el govern s’esbatussa amb els empresaris en comptes de generar confiança. Un govern que no sap on peta i que està ingressant 4 i gastant 8. A aquest pas Zapatero no tindrà cap vaga general però es carregarà el país per a les properes dues generacions. La meva pensió, per exemple, penso que ja ha volat.

Però que es pot demanar a un irresponsable que fa un any enrere encara es negava a parlar de crisis? El carro va pel pedregal i el que el mana en comptes de donar l’alerta ens diu que tranquils, que hem trobat una drecera que ens fa anar més de pressa. Des que es pensa que és una estrella política internacional que ha perdut la noció de la realitat, més o menys el mateix que li va passar a Aznar en el seu moment, per motius diferents. La situació econòmica és gravíssima, tot Europa parla de sacrificis, des dels poderosos sindicats alemanys, passant pel laborisme britànic i acabant per merkels i sarkozis. Tothom, menys l’irreductible gal de la Moncloa. Aquí només hi ha brots verds, optimisme perquè hem tocat fons (fa mesos que es diu i continuem baixant!) i no cal fer cap reforma ni cap sacrifici. Res de res.

El turisme era la darrera esperança i no salvarà els mobles. L’ocupació és baixa i la gent gasta menys que mai. Només cal sortir al carrer i parlar amb propietaris de bars, restaurants, hotels o empreses de distribució. Tothom et diu el mateix: a partir de setembre, això serà terrible. Esperem que no, però no hi ha massa motius per al optimisme perquè el barco va sense patró, ni a Madrid ni a Barcelona, en uns moments que l’impuls de les administracions és vital per redreçar el rumb. Només podem esperar, i ja és esperar, que quan americans i europeus comencin a aixecar el cap el seu rebuf ens arrossegui amb ells.

En fi, a veure si uns dies de vacances a l’agost ens fan veure les coses d’una altra manera, que bona falta fa. Que vagi bé!


(Article d'opinió emès per Onda Rambla Girona el 31-07-09)