diumenge, 29 de març de 2009

El PSOE se'ns pixa a sobre i Montilla ens diu que plou

En uns moments en que el país necessita un govern fort, amb un president que lideri i uns consellers que generin confiança a la ciutadania, ja veiem el que tenim: el ridícul personificat. Que Iniciativa i Joan Saura no podien gestionar Interior ho sabia tothom. La guilla no pot guardar les gallines. Durant els dos anys i escaig de Tripartit-2 això s’ha anat veient en paral•lel al desprestigi dels Mossos promogut de forma directa per aquells que cobren per prestigiar aquest cos. El xou de la darrera setmana faria inevitable la dimissió o la destitució fulminant del conseller en qualsevol govern mínimament normal del món. Aquí encara discutim si es talla el cap al director general de Policia.

Montilla es troba avui igual que Maragall quan va intentar fer un canvi de govern i no va poder. El president hauria de fer fora el número 3 del seu govern i líder d’un dels socis i no pot, no té autoritat ni per això. És igual la imatge, la nefasta gestió, el desgavell als Mossos, és igual el país en definitiva; la qüestió és aguantar la cadira al preu que sigui. Com pot un conseller d’Interior desacreditar l’actuació de la seva policia per complir les seves ordres, obligar altres membres del govern a sortir a donar suport als Mossos per acabar enviant ell al cap d’uns dies una carta als agents on deia l’inrevés del que havia dit inicialment? Com pot un conseller desvetllar un dijous les xifres del finançament que el mateix president no havia volgut revelar el dia abans en el Parlament, només i exclusivament per desviar l’atenció i la pressió sobre la nefasta gestió amb els Mossos? Un president pot permetre aquesta comportament? Quin desastre!

Ja que parlem de finançament, el govern “amic” de Madrid està prenent el pèl al Tripartit però el senyor Montilla quan se li pixen a sobre els del PSOE ens explica que plou. Doncs plou a bots i barrals! Això sí, queda clar d’entrada que els diputats del PSC a Madrid tenen com a funció aguantar Zapatero passi el que passi, no defensar Catalunya i la seva gent. I les culpes, de CiU! El cinisme de Montilla no té límits. Si aquests 25 diputats, un sol dia -només un!- no es presentessin al Congrés o s’abstinguessin en totes les votacions, Catalunya tindria l’endemà un sistema de finançament digne, que no ens regalés res i només ens donés allò que ens toca per justícia que és també allò que ja hem pagat. El PSC no ho plantejarà mai perquè les seves prioritats són les que són: ells treballen per mantenir el PSOE a la Moncloa i mantenir-se a la plaça de Sant Jaume és un tema que no els preocupa més enllà de l’ocupació del poder pel poder. Així de clar i així de trist.

I mentrestant, el país cap avall, amb un govern que és un guirigai i que encara ens farà enyorar el govern de Maragall, que aviat és dit. El poc prestigi que quedava, dilapidat; les empreses, soles davant el perill i sense u govern que els hi faci costat; i anem passant la tempesta econòmica amb un vaixell sense capità ni tripulació. Aquest govern Montilla és mort i ben mort, només queda per veure quan de temps el faran viure de forma artificial. Pel bé del país esperem que sigui gens.


(Article emès per Onda Rambla Girona el 27-03-09, dins la secció “L’Esgarrada”)

diumenge, 15 de març de 2009

Ullastret, la Bisbal i les Medes

Dimecres vaig fer preguntes a dos consellers. Al matí, el conseller de Cultura va agafar el compromís d¡asseure's a parlar de la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) del conjunt d'Ullastret amb els quatre alcaldes afectats. La Generalitat va ampliar la protecció del conjunt però també del seu entorn sense parlar amb els ajuntaments d'Ullastret, Forallac, Fontanilles i Serra de Daró, i els tres darrers han presentants contenciosos al jutjat. Normal, els municipis tenen el dret a demanar ser respectats. Li vaig dir al conseller Tresserres que si avui hi havia alguna cosa a protegir en el territori era gràcies a la feina de la seva gent i dels seus ajuntaments i que els municipis, com a únics legítims representants de la voluntat de la seva gent, havien de ser escoltats i tinguts en compte. En canvi, el que va fer el Tripartit va ser que se n'assabentessin de tot plegat pel DOGC i pel diari, i escoltar alguna entitat que diu ser conservacionista però amb membres domiciliats a Barcelona amb interessos urbanístics concrets a la zona.

Si voleu seguir la intervenció, podeu anar a: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=326662&p_cp2=tot&p_cp3=20&p_cp22=cerca

A la tarda vaig tenir doble sessió amb el conseller de Medi Ambient. Primer, sobre la depuradora i el col·lector de la Bisbal. Em va costar dos torns d'intervenció però al final el conseller Baltasar va donar per primera vegada una data en que estarà l'ampliació acabada i en funcionament: principis de 2010. També va dir que cap empresa hauria de plegar per no poder abocar fins aquella data i que es buscarien solucions provisionals. Ens ho haurem de creure però estarem vigilants. Molt. (http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=331335&p_cp2=tot&p_cp3=11&p_cp22=cerca).

Després, vam parlar del Pla rector d'usos i gestió de les Illes Medes. Li vaig dir que era inaplicable tal i com estava redactat, i que atentava contra el producte turístic de la immersió a l'Estartit i contra el futur de les empreses del sector. Va dir que estava obert al diàleg i que el Pla no s'aplicaria aquesta temporada. Dialogar no vol dir només escoltar i després fer el que et sembli; vol dir tenir en compte alguna de les coses que et diuen. Permeteu-me ser escèptic. També molt. (http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=331335&p_cp2=tot&p_cp3=32&p_cp22=cerca).

dilluns, 2 de març de 2009

Reflexió sobre el País Basc

Els bons resultats del PNB a les eleccions d'ahir poden comportar que passi a l'oposició per primera vegada. Serà un cop dur per la diferència de vots i pel frontisme que això suposarà en aquella terra castigada. De fet, s'ha de reconèixer que la fotografia electoral ha estat "moguda" per la il·legalització de l'esquerra radical, però penso que ells s'ho han buscat no condemnant la violència. Ara, voler ser lehendakari quedant segon a distància del primer i gràcies exclusives al suport de PP i UPyD costa d'entendre, sobretot perquè no veig per enlloc el benefici que en traurà el poble basc en el seu conjunt d'aquest canvi.

Amb el panorama que ha quedat allà, només Madrid i Zapatero poden salvar el PNB. Aquest partit pràcticament va regalar el seu suport als pressupostos de l'estat fa només dos mesos sense preocupar-se de com quedava el finançament de Catalunya. De fet, i això no agradarà escoltar-ho a alguns, al PNB se n'hi refotut històricament el que passava a Catalunya mentre que aquí, burros una vegada més, els catalanistes no hem fet altra cosa que voler emmirallar-nos en el País Basc i els seus partits nacionalistes. No sé si el PNB demanarà ara l'ajut a CiU per evitar que Zapatero canviï de xicota al Congrés dels Diputats, però si de mi depengués jo donaria al PNB el mateix suport que el PNB ha donat a CiU. Si ells tenen clar que els seus interessos estan per sobre de tot, potser que a més de mirar cap al nord amb una enveja inexplicable comencem a aprendre'n alguna cosa pràctica.

diumenge, 1 de març de 2009

Dia d'Andalucía

Ahir vaig acompanyar els meus conciutadans de la Casa Cultural d'Andalucía de la Bisbal en la celebració del dia d'aquesta comunitat. Ho vaig fer com un acte de normalitat. Tots tenim el dret -i fins i tot el deure- de recordar quins són els nostres orígens, les nostres arrels, malgrat el temps que faci que formem part d'un altre país i estiguem plenament integrats en ell. També cal fer-ho present als fills i als nets que ja han nascut a Catalunya. Penso que s'ha d'entendre així i penso també és el mateix que voldria jo, com a català i com a catalanista, si haguéssim estat terra d'emigració cap a una altra zona de l'estat espanyol en comptes de ser un país receptor.