El PSOE se'ns pixa a sobre i Montilla ens diu que plou
En uns moments en que el país necessita un govern fort, amb un president que lideri i uns consellers que generin confiança a la ciutadania, ja veiem el que tenim: el ridícul personificat. Que Iniciativa i Joan Saura no podien gestionar Interior ho sabia tothom. La guilla no pot guardar les gallines. Durant els dos anys i escaig de Tripartit-2 això s’ha anat veient en paral•lel al desprestigi dels Mossos promogut de forma directa per aquells que cobren per prestigiar aquest cos. El xou de la darrera setmana faria inevitable la dimissió o la destitució fulminant del conseller en qualsevol govern mínimament normal del món. Aquí encara discutim si es talla el cap al director general de Policia.
Montilla es troba avui igual que Maragall quan va intentar fer un canvi de govern i no va poder. El president hauria de fer fora el número 3 del seu govern i líder d’un dels socis i no pot, no té autoritat ni per això. És igual la imatge, la nefasta gestió, el desgavell als Mossos, és igual el país en definitiva; la qüestió és aguantar la cadira al preu que sigui. Com pot un conseller d’Interior desacreditar l’actuació de la seva policia per complir les seves ordres, obligar altres membres del govern a sortir a donar suport als Mossos per acabar enviant ell al cap d’uns dies una carta als agents on deia l’inrevés del que havia dit inicialment? Com pot un conseller desvetllar un dijous les xifres del finançament que el mateix president no havia volgut revelar el dia abans en el Parlament, només i exclusivament per desviar l’atenció i la pressió sobre la nefasta gestió amb els Mossos? Un president pot permetre aquesta comportament? Quin desastre!
Ja que parlem de finançament, el govern “amic” de Madrid està prenent el pèl al Tripartit però el senyor Montilla quan se li pixen a sobre els del PSOE ens explica que plou. Doncs plou a bots i barrals! Això sí, queda clar d’entrada que els diputats del PSC a Madrid tenen com a funció aguantar Zapatero passi el que passi, no defensar Catalunya i la seva gent. I les culpes, de CiU! El cinisme de Montilla no té límits. Si aquests 25 diputats, un sol dia -només un!- no es presentessin al Congrés o s’abstinguessin en totes les votacions, Catalunya tindria l’endemà un sistema de finançament digne, que no ens regalés res i només ens donés allò que ens toca per justícia que és també allò que ja hem pagat. El PSC no ho plantejarà mai perquè les seves prioritats són les que són: ells treballen per mantenir el PSOE a la Moncloa i mantenir-se a la plaça de Sant Jaume és un tema que no els preocupa més enllà de l’ocupació del poder pel poder. Així de clar i així de trist.
I mentrestant, el país cap avall, amb un govern que és un guirigai i que encara ens farà enyorar el govern de Maragall, que aviat és dit. El poc prestigi que quedava, dilapidat; les empreses, soles davant el perill i sense u govern que els hi faci costat; i anem passant la tempesta econòmica amb un vaixell sense capità ni tripulació. Aquest govern Montilla és mort i ben mort, només queda per veure quan de temps el faran viure de forma artificial. Pel bé del país esperem que sigui gens.
(Article emès per Onda Rambla Girona el 27-03-09, dins la secció “L’Esgarrada”)
Montilla es troba avui igual que Maragall quan va intentar fer un canvi de govern i no va poder. El president hauria de fer fora el número 3 del seu govern i líder d’un dels socis i no pot, no té autoritat ni per això. És igual la imatge, la nefasta gestió, el desgavell als Mossos, és igual el país en definitiva; la qüestió és aguantar la cadira al preu que sigui. Com pot un conseller d’Interior desacreditar l’actuació de la seva policia per complir les seves ordres, obligar altres membres del govern a sortir a donar suport als Mossos per acabar enviant ell al cap d’uns dies una carta als agents on deia l’inrevés del que havia dit inicialment? Com pot un conseller desvetllar un dijous les xifres del finançament que el mateix president no havia volgut revelar el dia abans en el Parlament, només i exclusivament per desviar l’atenció i la pressió sobre la nefasta gestió amb els Mossos? Un president pot permetre aquesta comportament? Quin desastre!
Ja que parlem de finançament, el govern “amic” de Madrid està prenent el pèl al Tripartit però el senyor Montilla quan se li pixen a sobre els del PSOE ens explica que plou. Doncs plou a bots i barrals! Això sí, queda clar d’entrada que els diputats del PSC a Madrid tenen com a funció aguantar Zapatero passi el que passi, no defensar Catalunya i la seva gent. I les culpes, de CiU! El cinisme de Montilla no té límits. Si aquests 25 diputats, un sol dia -només un!- no es presentessin al Congrés o s’abstinguessin en totes les votacions, Catalunya tindria l’endemà un sistema de finançament digne, que no ens regalés res i només ens donés allò que ens toca per justícia que és també allò que ja hem pagat. El PSC no ho plantejarà mai perquè les seves prioritats són les que són: ells treballen per mantenir el PSOE a la Moncloa i mantenir-se a la plaça de Sant Jaume és un tema que no els preocupa més enllà de l’ocupació del poder pel poder. Així de clar i així de trist.
I mentrestant, el país cap avall, amb un govern que és un guirigai i que encara ens farà enyorar el govern de Maragall, que aviat és dit. El poc prestigi que quedava, dilapidat; les empreses, soles davant el perill i sense u govern que els hi faci costat; i anem passant la tempesta econòmica amb un vaixell sense capità ni tripulació. Aquest govern Montilla és mort i ben mort, només queda per veure quan de temps el faran viure de forma artificial. Pel bé del país esperem que sigui gens.
(Article emès per Onda Rambla Girona el 27-03-09, dins la secció “L’Esgarrada”)
enviat per Xavier Dilmé i Vert a la/es
20:53
<< Inici