Reflexió sobre el País Basc

Els bons resultats del PNB a les eleccions d'ahir poden comportar que passi a l'oposició per primera vegada. Serà un cop dur per la diferència de vots i pel frontisme que això suposarà en aquella terra castigada. De fet, s'ha de reconèixer que la fotografia electoral ha estat "moguda" per la il·legalització de l'esquerra radical, però penso que ells s'ho han buscat no condemnant la violència. Ara, voler ser lehendakari quedant segon a distància del primer i gràcies exclusives al suport de PP i UPyD costa d'entendre, sobretot perquè no veig per enlloc el benefici que en traurà el poble basc en el seu conjunt d'aquest canvi.

Amb el panorama que ha quedat allà, només Madrid i Zapatero poden salvar el PNB. Aquest partit pràcticament va regalar el seu suport als pressupostos de l'estat fa només dos mesos sense preocupar-se de com quedava el finançament de Catalunya. De fet, i això no agradarà escoltar-ho a alguns, al PNB se n'hi refotut històricament el que passava a Catalunya mentre que aquí, burros una vegada més, els catalanistes no hem fet altra cosa que voler emmirallar-nos en el País Basc i els seus partits nacionalistes. No sé si el PNB demanarà ara l'ajut a CiU per evitar que Zapatero canviï de xicota al Congrés dels Diputats, però si de mi depengués jo donaria al PNB el mateix suport que el PNB ha donat a CiU. Si ells tenen clar que els seus interessos estan per sobre de tot, potser que a més de mirar cap al nord amb una enveja inexplicable comencem a aprendre'n alguna cosa pràctica.