divendres, 10 de maig de 2013

El TC ara ja també retalla les declaracions del Parlament


L’estat espanyol ha pujat aquesta setmana un esglaó la seva confrontació amb Catalunya, de la mà d’un polititzat Tribunal Constitucional. Deixar sense efectes una declaració sense efectes jurídics directes d’un Parlament pot passar a la història de la bajanada judicial. El Constitucional és el nou braç executiu de l’espanyolisme tronat, del joc brut, que no envermelleix si es passa els principis democràtics per on l’esquena perd el nom. S’ha atrevit a retallar per primera vegada un estatut votat pel poble català i ara trepitja per primera vegada una declaració d’un Parlament. Potser aviat ens dirà com hem de pensar i opinar, fent el joc descarats als que han prostituït la constitució el 78 de tal manera que cada dia s’assembla més als Principios Generales del Movimiento. L’ofensiva és total i sense cap vergonya. S’amenaça, s’ataca la llengua, no es paga el que es deu, s’insulta impunement, es menysté el país o es fa actuar la Justícia com si fos la Legió. Com ho hem de respondre tot això nosaltres? El President Mas ho va dir: amb serenor, amb diàleg, i amb molta democràcia. O és que hi ha quelcom més democràtic que el dret d’un poble a decidir lliurement el seu futur?
Quedo astorat que el quart partit en vots a Catalunya digui que els catalans no volen el dret a decidir, ni els interessa el tema. Primer, com ho saben? Segon, si ho tenen  tant clar, perquè no deixen votar i així s’haurà acabat el tema i ells ben contents? I tercer, que no hi va haver eleccions el novembre? Doncs sí, es va anar a votar en ple debat sobiranista enmig de la mateixa crisi econòmica que encara patim. Uns partits defensaven el dret a decidir, que va estar al centre de la campanya, i uns altres s’hi posaven. Doncs aquest poc interès segons el PP va fer que la gent anés a votar més que mai, més del 70%, amb una clara victòria dels partits que defensaven el dret a decidir. Mira per on aquesta dada el PP i División Azul mediàtica que els acompanya l’amaga. El mateix PP que ja ha abandonat el Ple del Parlament dues vegades en aquesta recent estrenada legislatura. Estranya manera de manifestar la discrepància política en democràcia! Sort que el Parlament és el temple de la paraula... Evidentment, el Parlament i el Govern han de seguir el rumb marcat per la societat catalana amb el seu vot, més faltaria! No podem fer cas a la cantinela. 
Catalunya va iniciar l’any passat un procés que sabíem que no seria fàcil. Hem vist calúmnies a la premsa madrilenya, moviments del CNI, atacs fiscals, asfixies pressupostàries, incompliments econòmics i d’infraestructures, i barrabassades judicial contra la llengua, normatives catalanes i ara fins i tot, declaracions polítiques. Això no pararà i veurem encara més coses. La millor manera de respondre és no caure en provocacions i respondre des de la legitimitat democràtica. És el que els hi fa més mal, que els contestem des de la democràcia, a ells que fa temps que els hi fallen aquests principis que, per cert, alguns no han tingut mai clars del tot. Per això passa el que passa.