divendres, 22 de juliol de 2011

Ni PSOE, ni PP

Tots els partits treballen ja amb la hipòtesis de que les eleccions a Corts de Madrid seran el mes d’octubre o novembre. Personalment penso que fa mesos que ja s’haurien d’haver celebrat perquè Zapatero i el PSOE en temps de crisis són més un problema afegit que no pas solucionadors d’aquest problema. Aquest govern no ha aportat ni credibilitat, ni confiança, ni lideratge, ni ha fet les reformes necessàries per sortir del forat. Posats a dir, tampoc ha fet una cosa molt important, fer pedagogia a la ciutadania, explicar amb tota la cruesa en quin moment ens trobem, quina és la realitat tal com és, i que res tornarà a ser com abans. En comptes d’això, brots verds i altres bajanades.

És cert que la crisis és la pitjor de la nostra història recent, aquí i a per tot, però un govern ha d’actuar per alleugerir en tot el possible els seus efectes; en canvi Zapatero i els seus el que han fet és empitjorar aquests efectes. També és veritat que tampoc el PP ha ajudat gens a millorar les coses. Si en aquests moments no estem intervinguts per Europa és gràcies a l’abstenció de CiU el maig del 2010 que va permetre al govern de Madrid aprovar les impopulars mesures d’ajustament que exigien des de les institucions europees. Els “separatistes” van allunyar Espanya del precipici mentre els nacionalistes espanyols es rentaven les mans. Una vegada més. Com ens ho han agraït uns i altres? Escopint-nos a la cara, una vegada més. Però això és un altre tema.

Les eleccions portaran solucions? No cal esperar miracles però pitjor serà difícil que anem, a nivell econòmic. A nivell autonòmic és evident que un PP amb majoria absoluta és per posar-se a tremolar. Ningú dubta a dia d’avui de la victòria dels populars encara que si més per demèrit dels altres que no pas per mèrits propis. Només cal mirar la valoració de Rajoy a totes les enquestes. Com evitar aquesta majoria absoluta? Crec que Catalunya, igual que ha estat decisiva en les victòries de Zapatero ho pot ser en la frenada al PP. Objectivament, poc premi hauria de tenir la feina feta pel PP a Madrid aquests quatre anys, ni en conjunt ni per part dels diputats catalans, desapareguts en combat. En canvi, una Convergència i Unió forta a Madrid i un PP amb un resultat fluix a Catalunya pot fer canviar el panorama polític com un mitjó. I el econòmic també, perquè no dir-ho. Ara, un PP amb majoria absoluta al Congrés i emborratxat de poder, amb un discurs antiautonòmic radical i una política centralista i involucionista, amb un Tribunal Constitucional compartint aquest discurs, pot ser catastròfic. A Catalunya almenys, ben segur que no serà un PSC venut i a la deriva qui plantarà cara a aquesta onada, només pot ser CiU.

El que passi a la resta de l’estat depèn en bona mesura a si cualla o no el candidat Rubalcaba, tot i que cal reconèixer que l’home no és per tirar coets i ha estat lligat a Zapatero com un bessó, per tant, res de renovació. Rubalcaba sembla més aviat destinat a liderar la derrota i que fer que el PSOE quedi en les mans de sempre.

Ja n’anirem parlant.