diumenge, 26 d’abril de 2009

Ja en tinc 41

Ahir vaig fer els meus primers 41 anys. No té massa mèrit però una vintena d'amics ho van voler celebrar amb mi dinant. D'altres em van fer un truc, correus i sms. Quan miro enrere, una de les coses que més satisfet em deixen és d'haver tingut sort de trobar bons amics. Deia en Groucho Marx que els amics van i venen però els enemics s'acumulen. Discrepo en la primera part; la segona és una veritat com un temple, us ho puc ben assegurar, jajaja! Hi ha amics que es queden, que sempre els tens al costat. Amb alguns dels d'ahir ens coneixem des que portàvem bolquers; d'altres s'han anat afegint a la colla -o nosaltres a la seva, és igual-. Aquestes estones de xerrada sense tema concret, de riure fàcil i cridaner, de llarga sobretaula emboirada pel fum dels cigars i musicada per la fressa dels glaçons del gin tonic... no tenen preu, què voleu que us hi digui.

Només les estones d'amor hi poden competir. De fet, l'amistat és semblant a l'amor, segurament menys complicada però el foc s'ha d'anar cuidant igual per evitar que la flama s'apagui. No cal patir perquè tenim llenya per dies.

dijous, 16 d’abril de 2009

Farreras absolt. I les disculpes?

L'exconseller Farreras ha estat absolt després d'anys de patir un calvari que, segons diu ara la Justícia, era injustificat. S'han dit animalades de tota mena, acusacions contra ell i contra Unió que han fregat el delicte, merda i més merda anys i anys... No hi havia res. Ara seria doncs l'hora de les disculpes (tot i que si jo fos l'afectat els diria que ja se les poden fotre en cert lloc). Però no. Cap ni una. Vivim en un món ple de covards i de gent sense cap escrúpol ni dignitat, que hi farem.

En comptes de, com a mínim, callar, alguns encara han aprofitat per continuar lladrant. El bufó en cap del PSC i de la cort montillesca, el tal Zaragoza, exigeix a CiU disculpes perquè en sentència no ferma es condemna un antic secretari general. No diu ni piu d'en Farreras. S'ha de tenir pebrots o ser un gamerús diplomat (opto per la segona opció) perquè un paio del PSC digui això quan aquest partit i el seva nau nodrissa, el PSOE, han estat la tapadora del grup de xorissos més gran de la democràcia espanyola. Xorissos de l'alçada d'un campanar que no han tornat ni un duro del que van mangar, robar, defraudar, furtar, xupar, estafar... Una fàbrica de xorissos! Parlar de Filesa seria massa fàcil però atès que el personatge aquest, Zaragoza, marca el compàs de la música, el seguirem. Zaragoza, campeón, et penjo una foto en aquest article, a veure si et refresca memòria. Potser sense el pijama a ratlles et costa conèixer a algun dels fotografiats, però sovint el tens ben aprop com a col·laborador teu que és, per tant et deu sonar. Em sap greu remoure merda però veig que és el que t'agrada i atès que sóc dels que penso que ja està bé de parar la galta, passen aquestes coses.

L'impresentable del PSC no ha estat sol en el llançament de porqueria. La portaveu d'Iniciativa, Laia Ortiz, tampoc veu clar que Unió no s'hagi finançat de forma irregular. Tampoc gaire mèrit perquè aquesta noia no veu clar ni com escriure el seu nom, ja em direu com veurà una sentència judicial. Això de cantar encara La Internacional i emocionar-se amb els discuros de l'amic Fidel es veu que té efectes secundaris greus. Normalment els partits posen polítics/ques d'un cert nivell com a portaveus però Iniciativa fins i tot en això ha de ser diferent. Ara bé, ja veurem que diuen els jutges dels informes sobre la felicitat, el gripau gripat i la reproducció del cargol volador que han encarregat les conselleries d'Iniciativa a coneguts i saludats, que deia en Pla. Potser al final veurà alguna cosa clara, la pobra.

En fi, si no ho dic exploto.

dimarts, 7 d’abril de 2009

S’ha de tenir pilotes per escriure segons què

Sembla estrany el joc mediàtic que ha donat l’aprovació de l’ordenança de civisme de la Bisbal. He de dir que no ens hem inventat res. Hem mirat altres ordenances similars d’altres municipis i, una mica d’aquí una mica d’allà, hem fet la nostra. No per caprici, sinó per donar resposta a la petició de molts veïns i comerciants de la Bisbal que fa temps que es queixen de la inacció de l’Ajuntament en qüestions de civisme al carrer. Veïns i comerciants que es queixen de brutícia, d’orinades al carrer, de pintades, d’excrements de gossos, de malbaratament de recursos públics invertits en mobiliari urbà... Només una dada: les destrosses en els parcs infantils de la Bisbal dels darrers quatre o cinc mesos pugen més de sis mil euros, que aviat és dit.

Veig que ha fet molta gràcia a alguns el tema del jugar a pilota. Gràcia des del desconeixement, és clar, perquè no s’han pres la molèstia de llegir l’ordenança. Ni tan sols fullejar-la. Anem a mirar què diu el text. Només parla de jugar a pilota en dos articles i no hi ha cap prohibició genèrica. En el primer, l’article 12, ens diu que “amb relació a la via pública i als seus elements estructurals, és prohibit, a més dels comportaments genèrics establerts en aquesta Ordenança” un seguit de punts entre els quals trobem l’apartat g): “La pràctica de jocs a la via i espais públics està sotmesa al principi general de respecte als altres usuaris, especialment pel que fa la seva seguretat i tranquil•litat. Aquestes pràctiques també estan sotmeses al fet que no comportin perill per als béns, serveis o instal•lacions, tant públiques com privades.” A continuació, el punt h) ens diu: “Realitzar qualsevol activitat esportiva o lúdica fora dels espais o recintes destinats a aquestes finalitats, que provoquin molèsties als usuaris de l’espai o al veïnat, molèsties o perill per als vianants, o que causi el deteriorament dels elements de la via pública, sigui del mobiliari urbà, com també d’aquells elements privats que donen a la via pública. En aquest apartat s’hi inclouen especialment entre altres, els jocs de pilota, monopatí, l’ús de bicicletes o altres activitats semblants, llevat les que autoritzi l’Ajuntament pel seu caràcter popular i/o tradicional”.

O sigui, que si no hi ha molèsties als usuaris de l’espai o perill pels vianants (especialment gent gran, persones amb mobilitat reduïda o nens petits) o es faci malbé alguna cosa, cap problema. És el mateix que diuen la resta d’ordenances d’aquest tipus, només cal consultar-les. Per acabar-ho de deixar més clar encara, vam introduïr l’apartat g) abans esmentat, recollit d’una al•legació presentada pel PSC, a l’oposició.

De pilotes se’n parla en un altre article, el 18, sobre parcs i jardins. És pur sentit comú. En aquests espais, parcs i jardins, “és especialment prohibit”, entre altres punts, “jugar a pilota i practicar exercicis físics fora dels espais destinats a aquest fi”. Però només en aquests espais, no cal ser advocat per entendre-ho, ni es pot fer dir a l’ordenança el que no diu.

D’on ve el problema, la conyeta fàcil? Ho desconec. He parlat amb ajuntaments que tenen, textualment, el mateix redactat que nosaltres i cap mitjà se’n va fer resó en el seu moment. I són força més grans que el nostre.

A la Bisbal patim problemes amb els jocs de pilota que no els causen nens de tres o quatre anys jugant innocentment, el causen persones de vint i trenta anys rebotint amb tota la seva força pilotes a les façanes o a les persianes metàl•liques de les botigues en el centre històric, principalment. Contra això volem lluitar i així ho he explicat de forma reiterada en el Ple municipal. Potser per ser recollides les meves paraules ho hauria d’haver fet jugant a futbol a la plaça amb uns quants nens petits però em semblava excessiu, la veritat.

Hem aprovat una ordenança per protegir drets, no per retallar-ne cap i amb aquest esperit l’aplicarem. El seu objectiu queda definit a l’article 2: “millorar la qualitat de vida en el municipi, mitjançant l'establiment de normes que regulin determinats aspectes i manifestacions de la convi¬vència ciutadana, fent compatibles els drets d'uns i altres, garantint-ne el respecte mutu”. Aquesta és la clau, fer compatibles els drets d’uns i altres. A dia d’avui, el dret que preval és el de l’incívic i això és el que volem canviar, informant i dialogant el que faci falta però també aplicant la normativa de forma estricta quan sigui necessari.

Als polítics se’ns recepta sempre serietat des de l’opinió publicada i hi estic d’acord; ara bé, crec que alguns dels que la recepten a dojo també haurien de prendre’n una mica, d’aquesta medicina.


(Article publicat al Diari de Girona, secció d'Opinió, el 06/04/09)