Menys sandàlies i més respecte per la paraula

Parlament prové de paraula i el Parlament de Catalunya hauria d ser el temple de la paraula, de l’intercanvi d’opinions i de formes d’entendre la realitat, el lloc on els representants que escullen els ciutadans confronten els seus programes. Catalunya segueix aquesta tradició serena, que res té a veure amb imatges d’agressions físiques, baralles multitudinàries, tumultuoses, que ens tenen acostumats països més allunyats geogràficament. I si un català ha de tenir respecte pel seu Parlament, per una institució històrica, perseguida, reprimida, amb membres assassinats per la seva defensa de Catalunya, un diputat n’ha de tenir més encara, de respecte. Per això, sóc dels que troba totalment fora de lloc el comportament del diputat de la CUP ensenyant dilluns la sandàlia i insultant en una comissió parlamentària a l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato.

En una comissió parlamentària, quan es con-vi-da algú a anar-hi, se li ha de tenir un mínim de respecte per grossa que l’hagi feta. I si no, no el convidis. Una comissió no és un tribunal i molt menys encara hauria de ser una taverna de tercera. Ni la guerra d’Iraq té res a veure amb Bankia, ni el Sr. Fernández és jutge de res. Rodrigo rato va fer una gestió bancària per la qual està imputat i seran els tribunals els que decidiran quin càstig ha de tenir, així funciona per bé o per mal l’estat de Dret, que entenc costi d’entendre a un comunista. Un pot suportar diputats circulant pel Parlament amb roba esparracada, samarretes publicitàries amb més adhesius enganxats que un Ferrari o ensenyant els calçotets pujant les escales davant teu si no creus que la vestimenta és també una forma de demostrar respecte a la institució.

Però la mala educació costa més de pair i, sobretot, la fatxenderia. Poc argumentari tens si podent fer servir l’arma demolidora de la paraula, de la crítica contundent i argumentada, ho substitueixes tot per la barroeria i l’insult. Això no és ser més democràtic, en tot cas és ser més limitat en els recursos. L’insult és l’argument dels que no tenen arguments. Jo podria dir que els diputats de la CUP són una mena de família Adams parlamentària, però no ho faré perquè em desqualificaria a mi mateix. S’han de combatre en el camp de les idees, no en el dels insults, perquè d’insultar en sap tothom, d’argumentar no. La llàstima de tot plegat és la mala imatge que s’ha donar del Parlament portes enfora. No és cap anècdota, ni s’ha d’agafar a conya. Els nostres adversaris (i alguns, també enemics) ja s’han cuidat d’esbombar-ho. És igual que el Sr. Fernández representi a quatre gats, va ser la foto agraïda del dia pels que no volen bé al nostre país. Ja se sap que els extrems es retroalimenten i això és el que passa. Si la política actual, amb tots els seus errors i males praxis, ha de ser substituïda per aquesta mena d’actituds, si aquesta és la política que ve de recanvi, pobre Catalunya.

Abans d’acabar i canviant de tema totalment, des de la capital del Baix Empordà vull agrair la incansable feina feta per tots aquells que van lluitar contra el foc que va patir dilluns la nostra comarca. Bombers, Mossos, SEM, Creu Roja, Adfs, Proteccions civils,  i sobretot molts veïns i gent anònima que van col·laborar i van vessar solidaritat per tots costats. Quan davant aquests tipus d’emergències som capaços de treure la part bona que tenim dintre, de solidaritat amb la comunitat, d’ajut al veí, és en aquells moments que penso en què, potser, no està encara tot perdut en aquesta societat nostra.