Un país que defensa poc les seves tradicions?

Fa uns quants anys que miro amb certa perplexitat la transformació de la Diada de Tots Sants en una mena de carnaval macabre. I dic certa perquè amb el que hem vist per Nadal amb el Pare Noel i altres elements va en la mateixa direcció. A Catalunya, les castanyes i els panellets han estat substituïts per les carbasses i els caramels, amb poca resistència per parts dels autòctons, també cal dir-ho.

 

Halloween no va cuallar amb la meva generació, que ja era televisiva al cent per cent, ni en la següent que ho era encara més, però ara sí, la qual cosa indica que la laxitud en aquests temes ha anat a més. Som un país que inexplicablement defensa poc les seves tradicions, un fet que no deixa de ser un contrasentit en una Catalunya que ha estat capaç de defensar la seva llengua de duríssimes i seculars agressions i que avui exigeix exercir el seu dret a poder decidir el seu futur en llibertat. Però quan parlem de tradicions, fem aigües i som capaços de qüestionar-ho tot, sigui pel bombardeig mediàtic de la cultura anglosaxona però també per la immigració que acollim. Vull destacar també el paper de les escoles, que amb el seu paper actiu han esdevingut un dels principals comercials del Halloween a casa nostra, juntament amb Port Aventura i algun gran magatzem. I, evidentment, el dels pares, que sovint hem deixat fer als nostres fills, això sí, atribuint sempre la culpa del què passa als demés, sigui la tele, internet o als altres nens. 

 

En el fons, demostra que com a societat tenim un problema perquè una societat pot anar modulant les seves tradicions, però aquelles que són més arrelades, les més íntimes per dir-ho d’alguna manera, malament si es perden, però més malament encara si són simplement substituïdes per tradicions d’altres cultures. I no he entrat en el sentit religiós de tot plegat, que ja seria el súmmum: resulta que canviem una diada religiosa de record a tots els difunts amb l’esperança de la salvació per una diada totalment pagana feta en honor del mal! Insuperable. Evidentment, no crec que els trets vagin per aquí, que la voluntat sigui aquesta, però sí que penso que tot plegat seria digne d’un ampli i detallat anàlisis sociològic que no farem, per falta de temps i de titulació adequada.

 

De fet, tindrem ocasió de tornar-ne a parlar el més vinent, quan un senyor gruixut amb barba blanca i vestit de vermell vagi empenyen una mica més com cada any el tió fora de les nostres llars o els Reis de les nostres finestres, en unes dates en què cada vegada costa més poder posar un caganer en un pessebre. Que tingueu un bon dia de Tots Sants i bon profit uns facin les castanyes i els panellets!