divendres, 8 de març del 2013

El burka, sentencia contra la dignitat humana


La recent sentència del Tribunal Suprem sobre l’ús del burka és un greu pas enrere pel que fa la dignitat i la igualtat de les persones. Que un ajuntament com el de Lleida -o el que sigui- no pugui establir unes normes mínimes d’accés a les instal·lacions municipals costa d’entendre, però encara costa més d’entendre que aquesta sentència, com va dir l’advocat recorrent, sigui la primera d’aquestes característiques a nivell europeu. Una vegada més, líders continentals en bestieses i a la cua pel que fa el sentit comú.
Després de llegir les 56 pàgines de la sentència del Suprem només puc esperar modestament que no creï jurisprudència. Els cinc magistrats (cap dona entre ells, per cert) parteixen de la base que les dones estan encantades de portar burka i que és un tema simplement religiós. No qüestionen si és una norma de l’islam en general o només d’un grup de radicals que van afegir a la seva pràctica religiosa una tradició cavernícola prèvia a Mahoma, ni qüestionen que el seu origen i pervivència es basi en la submissió de la dona. Amb aquesta futura jurisprudència, si una secta religiosa decideix que no s’ha de vestir i ha de practicar el nudisme pel carrer, cap ajuntament podria sancionar aquesta pràctica. I parlo del nudisme per no haver de parlar de l’ablació de clítoris, que tampoc genera problemes d’ordre públic com diu el Suprem que no genera l’ús del burka, ja que l’ordre públic és la limitació que estableix la Constitució, segons ells, per a la pràctica religiosa. Per acabar d’arreglar la barrabassada, els cinc magistrats diferencien que països com França puguin legislar restrictivament sobre aquests temes perquè allà són laics i en canvi aquí la Constitució espanyola no ho és. Esperem (és molt esperar) que el Constitucional subsani aquesta xarlotada no ja jurídica sinó menystenidora de principis constitucionals i drets humans bàsics. La dignitat de la persona, de quan no està per sobre de la llibertat religiosa?
I un altre “detallet”: es pot obligar un funcionari a atendre una persona en un local públic sense veure la cara de qui parla? Però cap a quin model de país anem, cap a un país civilitzat, modern i avançat o cap a un país com l’Iran? Els valors de la llibertat i la igualtat, els nostres valors històrics que prou han costat d’assentar-se, han de ser foragitats per donar cabuda a costums alienes que atempten contra ells?
Dit això, la llàstima de tot plegat és que hagin de ser els ajuntaments els que intentin posar mà a aquesta situació mentre els governs miren cap un altre costat. Aquesta deixadesa de funcions, aquesta tolerància estúpida, l’estem pagant i la pagaran encara més els nostres fills. Mireu, parlem clar com ens agrada a l’Empordà: falta valentia per abordar aquest tipus de situacions perquè el polític està literalment acollonit per l’opinió publicada -que no vol dir l’opinió pública- en tot allò que fa referència a la immigració. El discurs políticament correcte, el progressisme benpensant o el populisme de tertúlia defensen (o disculpen amb la boca petita o obviant el tema) qualsevol pràctica que executin els nouvinguts, sigui matar xais als balcons dels pisos o tenir les dones tancades a casa amb pany i clau. I desbudella mediàticament qualsevol polític o similar que tingui un missatge diferent, per reflexionada que sigui la discrepància. I la majoria social, mentre passa això, calla o critica de portes endins. Hi ha pensament únic, i qui pensa diferent, s’etiqueta ràpidament de racista i xenòfob, i a vall.
Un detall bàsic: quantes associacions feministes han sortit criticant la sentència sobre el burka? He passat una bona estona buscant al Google i he estat incapaç de trobar cap referència. Si fos alguna cosa de l’església catòlica vers les monges, saltarien de seguida i diumenge mani assegurada a les principals capitals, amb els sindicats i els partits suposadament progres al capdavant. Coherència total d’alguns. Però, és clar, costa molt fer entendre certes coses a persones que xerren molt, però viuen a la part alta de Barcelona o a la Moraleja de Madrid i que els únics immigrants amb qui tenen contacte són el personal del seu servei.