Que parli el poble!

He format part durant anys d’aquesta majoria nacionalista no estrictament independentista que hi havia a Catalunya, d’aquest gruix de persones que crèiem que podíem viure com a catalans dins una Espanya plurinacional i plurilingüística sense necessitat d’un estat propi. Igual que ho havien cregut les generacions polítiques hagudes des de la transició fins avui. Ens havíem equivocat. Espanya no vol ser canviada, vol continuar sent unitària, centralista i uniformitzadora pel que fa les nacions que hi conviuen. La mentalitat colonial i el pòsit franquista han fet molta feina en l’imaginari col·lectiu. No cal entrar en detalls ni exemples. El “no” d’ahir de Rajoy és l’epitafi final perquè no és un “no” del PP, és un “no” del PP compartit pel PSOE i els principals estaments socials espanyols i, per què no dir-ho també, per la gent del carrer.

Una vegada comprovat empíricament pels més resistents a la credulitat que Espanya ni tan sols vol parlar –ni parlar!- d’una demanda avalada no ja pel Parlament sinó per una amplíssima majoria del poble català, que ni tan sols vol reconèixer que Catalunya paga més del que li toca al pot comú, hem de seguir el nostre camí. S’obre una nova etapa, gens fàcil, però sense alternativa, els separadors no ens han deixat alternativa. De la nostra banda tenim molta gent fent pinya tot i que encara en falta més, i un lideratge sòlid, el del president Mas. Enfront tindrem una Espanya que ensenyarà la seva cara més salvatge, que la té i molt. Per això, com va dir el president, calen àmplies majories i sobretot capacitat de resistència perquè res, no ens enganyem, res no serà fàcil i haurem de patir.

Davant la realitat que se’ns planteja cal meditar molt bé els passos a fer i cal molta serenitat i el cap clar. Aquesta vegada a més, tenim totes la premsa internacional mirant el què fem i una bona part d’ells, del nostre costat a dia d’avui. S’ha d’aparcar l’estómac per moltes provocacions que se’ns vagin i fer servir exclusivament el cap. Hem d’aconseguir no pifiar-la per primera vegada en 300 anys. Per això ahir el president no va voler fer anuncis en calent i per això serà important el debat de política general la setmana vinent al Parlament. Hi ha elements de debat que es poden avançar perquè no són cap secret. CiU guanya les eleccions fa 22 mesos amb un programa electoral que parlava de transició nacional i del pacte fiscal com a proposta estrella de la legislatura. Els ciutadans del país van donar el seu vot per fer això, ni per fer menys d’això ni per fer més d’això. Per tant, el cop de porta de Rajoy dóna per acabada la legislatura catalana.

A més, sigui amb eleccions o amb referèndum el poble ha de poder parlar. I en democràcia, el poble parla alt i clar a les urnes, votant. L’exercici de la democràcia en estat pur és la millor arma que tenim al nostre abast, la voluntat serena i decidida de ser com a poble. Arriba el moment de la veritat perquè ara això va de veritat, arriba el moment de demostrar que ens creiem que som una nació i que volem fer el nostre propi camí, sense anar contra ningú però amb la fermesa de tot poble que vol exercir el seu legítim dret a l’autodeterminació, a construir un estat propi. Que sapiguem ser dignes tots plegats de Catalunya!