Els piquets els dies de vaga, prohibits, i els emmascarats en una manifestació, detinguts

Independentment del fracàs anunciat de la vaga general, que va ser evidentíssim a les nostres comarques, i de l’èxit de les manifestacions del “cabreig” general, el que va tornar a passar ahir a Barcelona no té nom. Les imatges que vam projectar al món les acabarem pagant. Ja podem gastar milionades en campanyes de promoció turística i ja podem dedicar esforços titànics a buscar inversors internacionals. Veient el que es va veure ahir, cafeteries cremant, batalles campals en ple centre de la ciutat, comerços atracats, etc, etc, s’ha de tenir ganes per venir o per invertir. O per comprar el deute espanyol que ens permet pagar l’estat del benestar. Comença a ser hora de dir prou. Prou a la impunitat. Avui tothom es desmarca del que va passar però ja durant el matí i la matinada, el comportament dels piquets va ser denigrant. Això també és violència, de baixa intensitat si es vol, però violència. I després a la tarda, va petar tot.

El dret a vaga i a manifestar-se són drets fonamentals, ningú en dubta, però com molts altres drets fonamentals han d’estar ben regulats. Què té a veure el dret de vaga amb llençar escombraries dins un comerç que ha obert, o insultar els treballadors que volen exercir el seu dret a treballar, també fonamental, o que té a veure amb el dret de vaga instal•lar barricades cremant a l’entrada de Mercabarna?

El primer que ha de regular una inajornable llei de vaga és l’activitat dels piquets, que directament haurien d’estar prohibits el dia de la vaga. Que informin si volen els dies anteriors a la jornada i deixin que el dia concret de la vaga tothom faci el que cregui oportú. Pel que a les manifestacions, s’hauria de detenir d’immediat tota persona que anés amb la cara tapada. Si això fos delicte flagrant, s’acabarien molts problemes. I si l’aplicació de les lleis es fes com s’ha de fer, o es canviessin algunes lleis que toca canviar, molts dels que ahir van delinquir estarien encara a la presó pagant per les destrosses de la darrera vegada, que recordo van ser fa quatre dies amb motiu del congrés dels mòbils.

Aquesta imatge de país tercermundista, de ciutat equiparable a un suburbi anglès o francès és intolerable. Barcelona ha de competir amb ciutats del nostre entorn i ningú s’imagina veure les imatges d’ahir en el centre de París, de Frankfurt o de Milà. N’hi ha que tenen interès en trencar la convivència social i que anem directament a l’enfrontament civil. Sona fort però és la trista realitat, que es pot amagar o obviar però no per això deixarà de ser menys realitat.

L’estat democràtic té l’obligació -repeteixo, obligació- de dotar-se dels instruments necessaris per evitar-ho, amb lleis i amb els instruments coactius que calguin, sense complexes. Ni podem tenir una Justícia que afavoreixi els violents i la seva reincidència, ni una policia acomplexada a l’hora d’establir l’ordre públic. La immensa majoria de la gent vol viure tranquil•la i segura, i paga els seus impostos per això, paga el sou de polítics, jutges, fiscals i policies per això. O ens posem les piles, deixem de banda l’acolloniment i s’actua amb la contundència que calgui o la cosa acabarà molt i molt malament, tant que la reforma laboral només serà una anècdota.