La gestió del Tripartit ha posat en perill l’estat de benestar

Els primers cent dies de govern d’Artur Mas no han estat fàcils. Ni els més pessimistes podien esperar que els comptes de la Generalitat estiguessin en els números vermells en que estan, uns números vermells que hipotequen el país durant anys i que freguen la responsabilitat penal. Tenir un dèficit del 3,9 del PIB, tres vegades el que hauríem de tenir a finals d’any és per enfonsar qualsevol economia. Cal tenir present però que això té un responsable, que és el tripartit per una banda, gastant sense mesura i per l’altra el govern central que ho va permetre. Només recordar que el mes de novembre, poc abans de les eleccions catalanes, la situació del dèficit segons el Ministerio de Economia era correcta. Ara resulta que no era així i la ministre va fent grans escarafalls i exigint grans retallades quan ella es corresponsable de la situació.

Tampoc és mai de més recordar a Madrid que és important pagar el que deu, segur que fent-ho el govern català podria respirar una mica més. Què ha de fer el govern català amb aquest panorama tres mesos després de constituir-se? Carregar-se l’estat de benestar? Apujar impostos com recomanen des de Madrid?

La situació no és fàcil. Hi ha un punt a favor, que és la conscienciació ciutadana. Ningú vol que retallin les seves parcel•les però sí que penso que hi ha una consciència general que alguna cosa s’ha de fer i que no serà una cosa agradable. La gent està fent ajustos a casa seva i entén que l’administració ha de fer igual. El que no se li pot exigir al ciutadà són més impostos. Aquesta vella teoria de l’esquerra de tapar els forats que crea la seva gestió a base d’exprimir els ciutadans s’ha demostrat un desastre a mig termini. I com molt bé deia el president Mas, els catalans ja paguen més impostos que la resta de contribuents de l’estat. Aquests cents dies penso que han estat positius per arribar a saber quina és la realitat d’on som, que és molt diferent de la que ens va explicar el tripartit, amb el conseller Castells al capdavant. Un Castells totalment desaparegut que el mínim que se li hauria d’exigir és que donés la cara davant la ciutadania. També serà important conèixer els resultats de l’auditoria que ha encarregat la Generalitat.
Davant d’aquesta realitat, costa entendre a irresponsabilitat dels membres de tripartit amb la seves crítiques, que penso, haurien d’estar calladets una bona temporada, especialment el PSC, principal responsable del desgavell i del maquillatge dels números. Per salvar Zapatero i el tripartit el PSC s’ha carregat el calaix del país. És CiU qui posa en perill l’estat del benestar? No, no ens equivoquem, qui posa en perill l’estat del benestar és qui ha administrat irresponsablement el país els darrers anys, amb una despesa desbocada, qui posa en perill l’estat del benestar són el PSC, Esquerra i Iniciativa. Que ningú s’equivoqui. Això de fotre foc per poder criticar després l’actuació dels bombers és simplement indecent.

Tenim per tant una situació d’extrema gravetat que no es podrà administrar sense sacrificis. El tronc central dels ajustos passarà per més rigor en la despesa, per reduir teixit de l’administració o reduir inversió però no es podran evitar danys col•laterals en l’estat del benestar amb l’objectiu de garantir la viabilitat present i futura del gruix d’aquest estat. Ara bé, com fa el Govern, hem de començar a parlar de la solidaritat interterritorial. Cap país pot donar el 9 o el 10% del seu PIB a fons perdut com fa Catalunya amb Espanya. N’hi ha que pensem que hem de fer aportacions a la caixa comuna, això no ho discutim, però més d’un 4% és indigerible. Ningú entendrà que a Catalunya, contribuent net a la caixa comuna, allargui llistes d’espera sanitàries o redueixi serveis mentre Andalusia, perceptor net, regali les operacions de canvi de sexe.

Algú ha de posar ordre aquí o acabarem tots plegats a garrotades. Si calen sacrifics, han de ser compartits, això ho entendrà tothom. El que no entén ningú a aquestes alçades és continuar sent cornuts i pagant el beure. Ja n’hi ha prou!