divendres, 25 de febrer del 2011

Ryanair: cedim indefinidament al xantatge?


Per parlar de Ryanair, hem de començant dient que l’actitud de la companyia a dia d’avui és impresentable per no dir indecent. No es pot amenaçar un govern, ni jugar amb un sector econòmic d’una zona europea d’aquesta manera. Punt. Ara ja, podem entrar a analitzar el que es vulgui i parlar del paper d’uns i altres.

Tothom sabia que igual que l’arribada de Ryanair a Girona era un bé de Déu a la llarga el seu manteniment podia ser un infern. Les empreses, siguin multinacionals, línies aèries de baix cost o qualsevol d’altra transfronterera, treballen en un mercat mundial i no tenen sentiments. Ni pels seus propis treballadors ni pels territoris que els acullen. I no sempre en som tots prou conscients. El guany és la seva única ideologia i si en un punt no guanyen prou, pleguen veles i cap a un altre punt.

Ryanair sap que té segrestada una part important del sector turístic gironí. Per mantenir la seva presència a l’aeroport paga el govern, paga la Diputació i paguen els empresaris. És una inversió, sense dubte, però aquesta dependència genera uns perills molt clars que ara han esclatat. Hi ha plantejat el dilema de què fer davant d’un simple xantatge, si pagar o plantar-se. Si es paga avui, és evident que tard o d’hora (més d’hora que tard, em temo) s’haurà de tornar pagar; si no es paga, adéu al moviment econòmic que es genera en uns moments de crisi extrema. Tots els monopolis són dolents i el que tenim a l’aeroport de Girona és un monopoli, un monopoli que és exercit per algú molt conscient de la seva força. Ara bé, per dir-ho tot, el que no es pot explicar des de la racionalitat és que les institucions gironines i el govern de Catalunya estiguin acoquinant religiosament mentre Aena s’embutxaca milers de milions de les antigues pessetes a l’any gràcies a Ryanair. Diners que després fan servir per tapar el forat que li genera un aeroport del Prat a on Ryanair pot operar més barat i té totes les facilitats. Un aeroport del Prat on, a més, Aena que és Gobierno de España, incentiva la presència de companyies de baix cost per convertir-lo finalment en un aeroport de segona que no faci la competència a Barajas.

Amb aquest panorama, sobta que surti el PP dimecres al Parlament criticant a la Generalitat per no cedir al xantatge de Ryanair ja d’entrada i sense negociar res i en canvi no digui ni piu de com treballa Aena. Com sobta la rapidesa amb que el PSC ha aixecat la veu siguent còmplice principal de l’estratègia que Aena i el Ministerio de Fomento del ministre Blanco segueixen als aeroports catalans. Una veu dirigida contra el nou govern, no contra Ryanair, sigui dit de passada. Una mica més de responsabilitat de tots plegats no faria mal.

En resum, podem pagar i mantenir rutes però d’aquí uns mesos malauradament tornarem a estar on estem avui si no es canvia el model de gestió aeroportuari. La resta és simplement posar pedaços i allargar les agonies.