divendres, 19 de novembre del 2010

PSC, ERC i ICV són govern encara que en campanya s'avergonyeixin de la seva obra


Quan passem per l’equador de la campanya penso que hi ha alguns punts a destacar. El més xocant, que sembla que el govern sigui l’oposició. Quedes força al•lucinat quan escoltes els missatges dels membres del tripartit, sigui en un debat o en un acte electoral, criticant CiU en comptes d’explicar el que han fet al govern els darrers 4 o 7 anys. Hi ha moments en que sembla que cap dels tres, ni PSC, ni ERC, ni IC, hagi governat i sigui en Mas qui ha estat el president. Que reneguin ara del tripartit és la prova palpable de la trista feina que han fet. Ara bé, ull!, PSC i ERC en reneguen però si el dia 28 sumen, tindrem tripartit 3a part, que ningú no en dubti. Podem veure moltes amnèsies el dia 29 al matí, esperem però que no passi i toquem fusta perquè el país no està per aguantar més aventures. Ni per pagar-les, tampoc.

Enmig d’aquest surrealisme polític destaca una figura entre totes, la de José Montilla, reclòs a l’àrea metropolitana de Barcelona. Mai un president en exercici s’havia posat a la boca tantes vegades el líder de l’oposició com està fent ell aquests dies. De fet, la seva campanya és pròpia d’un líder de l’oposició, de d’un president. Fins i tot abans d’ahir l’escoltàvem dir que el seu primer gest com a president seria convocar un pacte contra la crisi i per a l’ocupació. Molt bona idea! Llàstima que faci quatre que és president, i llàstima també que la crisi jo diria que ja fa un cert temps que la tenim instal•lada a casa nostra. Ara ens despertem? Com es pot ser tan patètic?

Montilla però, ha fet encara una altra cosa que no està a l’alçada del càrrec que ocupa, jugar amb la por, aixecar el vot de la por. Primer van ser els jubilats: ull! Compte! Que la dreta traurà prestacions, que hi ha una agenda oculta... Ho diu el mateix que va donar suport a la congelació de les pensions. Ara han estat els aturats: ull amb la dreta! compte! Que es preparin, que perillen les prestacions... Com es pot ser tan cínic, deixar les xifres d’aturats als nivells que les deixa el tripartit i encara tenir la pocavergonya de dir-los “compte que ve la dreta”? El que ha de preocupar als aturats és que continuïn governant els mateixos que no han fet res per intentar evitar que perdessin el seu lloc de treball. Molt trist tot plegat.

Una vegada més, alguns partits i alguns líders no estan a l’alçada del que demana, del que exigeix, la ciutadania. No és el moment de baralles inútils, ni de vídeos estúpids o jocs inqualificables sinó que és l’hora de les propostes en positiu, d’optar per un govern que torni a generar confiança i permeti al país recuperar també la confiança en ell mateix. M’apunto a la frase de l’Artur Mas: a cada insult, una proposta! És la millor manera que la gent vegi que, en política, no tots som iguals.