Els okupes d'Interior

Si algú creu que la imatge que va donar el país durant el dia de vaga general és la d’un estat desenvolupat del segle XXI, s’hauria de fer mirar. És cert que es va anar creant un ambient estrany de feia dies, amb una inèdita complicitat entre govern i sindicats, com si fos una cosa tolerada per uns i d’apreta però no ofeguis pels altres. A dia d’avui sembla clar que la vaga no va triomfar ni de bon tros, un fet que no vol dir que la gent aprovi ni de bon tros la gestió del govern, ni en matèria laboral ni en matèria econòmica en general. Hi ha molta més gent descontenta i fins i tot cabrejada de la que va fer vaga. Per saber això, que hi ha cabreig generalitzat no cal fer vaga en meitat de la tempesta, fer perdre hores de treball a les empreses que prou tocades estan ni diners a unes nòmines dels treballadors que s’han arronsat al llarg dels mesos. Ho sabem tots. De fet, els mateixos sindicats han aguantat tot el que han pogut abans de fer aquesta vaga perquè els sindicats en aquest país tenen una vessant partidista que no amaguen i que permet als governs anomenats d’esquerres tenir més màniga ample que amb els de dretes. O algú es pensa que amb el PP a la Moncloa els sindicats haguessin esperat al 29 de setembre per fer una vaga general?

Dit això, passem a valorar incidents. L’extrema esquerra, ara anomenada antisistema de forma interessada per obviar el terme esquerra, va tornar a fer de les seves als carrers de Barcelona. Va ser a Barcelona, no a Girona, a Tarragona, a Lleida o a Madrid o València: a Barcelona. Per què? Doncs perquè aquí hi hagut el caldo de cultiu i la tolerància per part de les administracions, especialment la municipal. De fet, els okupes sempre han estat defensats per partits com Iniciativa. Només recordar com la parella del conseller saura i llavors tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, assegurava textualment que ella també era antisistema. Tot un exemple a seguir que, evidentment, ha estat seguit. També la justícia ha estat cega, sorda i muda davant l’ocupació il•legal d’immobles i tant jutges com fiscals poden fer força més del que han vingut fent, en aquest cas i en molts d’altres. Aquesta tolerància ha comportat que okupes de tot Europa vinguin a Barcelona a demostrar les seves actituds per a la kale borroka o la guerrilla urbana. Si aquí hi ajuntem que els responsables catalans de l’ordre, la conselleria d’Interior, està no només en mans d’Iniciativa sinó d’un grapat d’ineptes començant pel de dalt de tot, doncs ja tenim l’auca al complert. Bé, al complert no perquè el número dos de la conselleria el tenim a Girona de manifestació mentre al centre de Barcelona és escenari d’una batalla campal. Aquí teniu el gran alliçonador, el gran crític amb la feina dels anteriors governants, la veu de la saviesa, deixant el departament per fer-se la foto a la mani de Girona, on encapçalarà la llista d’Iniciativa. I tant tranquil, tu, que quan la ineptitud prové de l’esquerra no té cap importància. I enmig de tot el festival, un silenci clama al cel, el del desaparegut president Montilla que encara deu estar de vaga des de dimecres. Ell que presumeix de gestió i seriositat ja veiem el govern que té i ja veiem el que fa a l’hora de destituir els que no estan a l’alçada: escaquejar-se i callar.

És evident també que els aldarulls de l’extrema esquerra no té res a veure amb els sindicats convocants de la vaga, però també és cert que les impactants imatges ofertes pels antisistema han servit també perquè no sortissin a primera pàgina les ofertes pels piquets. Uns piquets que han estat també un focus de violència i que és una figura neanderthalina que hauria de ser revisada a fons legislativament, bàsicament per fer-la desaparèixer. Que a més se’ls titlli d’informatius té la seva gràcia, com si algú no sabés que el 29 hi havia vaga, i penso que haurien de ser anomenats intimidatius. I, en tot cas, la informació es pot donar abans de la vaga i no el mateix dia. Mentre no es respecti el dret de la gent a treballar si vol, no hi ha vaga que pugui ser considerada un èxit. I aquesta, ni amb piquets.