La desafecció no afecta només la política

Aquests dies d’intensificació de trobades i xerrades amb col•lectius d’arreu del territori per copsar quins són els seus neguits i propostes davant les eleccions del mes vinent, hi ha temes que apareixen sempre: crisi econòmica, atur, immigració... Un d’aquests temes reiteratius és també el descrèdit de la política i dels polítics. És evident que existeix, que hi ha aquest descrèdit, però penso que també hi ha en tot plegat un pòsit de tòpic. O és que no estan desacreditats els sindicats, per exemple? O els empresaris? I la Justícia? I etc, etc? Hi ha desencís i passotisme de la gent vers la política, cert, però que no hi ha també desencís de bona part de la gent cap a tot allò que reclami participació en afers col•lectius, des d’una associació de comerciants a una associació escolar de pares i mares. Per tant, el desencís és molt més profund i difícil d’acotar a una activitat, mereix molta més reflexió el fet de que la gran majoria de la gent va de la feina a casa sense plantejar-se la participació altruista en tasques comunitàries. Ni les oenegés han escapat d’aquesta realitat. La gent no participa en res i els ajuntaments en som testimonis quan obrim processos participatius a qualsevol nivell, sigui per confecció dels pressupostos municipals sigui per establir plans de futur urbanístic o econòmic del municipi.

Per tant, podem parlar de la desafecció política i com intentar-la disminuir però aclarint primer en quin punt ens trobem, quina és la realitat que vivim. És evident que la llei electoral ha d’ajudar a incrementar la participació. Per exemple, a les eleccions municipals s’ha d’anar d’una vegada cap a les llistes obertes. Aquestes llistes només poden funcionar a les municipals o en unes parlamentàries amb circumscripcions més petites perquè si l’elector no té uns mínims coneixements sobre els candidats, acaba votant al partit. El Senat ens demostra que en circumscripcions grans, de centenars de milers de persones, la gent acaba votant el partit perquè no coneix cap dels candidats. Fins ara, aquests candidats anaven per ordre alfabètic i aquest era també l’ordre final de quin era més votat i quin menys. Aquesta setmana el Congrés han canviat aquesta norma i no caldrà l’ordre alfabètic. És de sentit comú.

Permeteu-me que insisteixi en el tema de la circumscripció que ha de ser molt important a la futura llei electoral catalana. Reduir el tamany de la circumscripció per facilitar l’existència del diputat o diputats de comarca i de districte és bàsic perquè és bàsic garantir un major contacte diputat-elector. Com és bàsic que en el teu poble siguis tu qui decideixi qui va o no a l’ajuntament i no qui digui el partit amb una llista tancada. Dit això, tampoc no podem obviar la necessitat de desterrar i castigar amb duresa la corrupció a tots nivells després de deixar clar també que és una pràctica absolutament minoritària per molt escandalosos que puguin ser alguns dels casos que es coneixen. I a dia d’avui, també cal donar imatge d’austeritat, austeritat en la gestió dels fons públics i austeritat també en els sous i serveis que es reben per exercir els càrrecs. Els cotxes oficials tunejats, els despatxos decorats llençant diners i els salaris estratosfèrics han de quedar definitivament desterrats. Sumant tot el que hem exposat crec que seria un bon inici per la feina que cal fer a curt i a mig termini i que s’ha de començar a fer ja.