Montilla espanta els avis de Catalunya
No és cap novetat el poc respecte institucional que té José Montilla vers el càrrec que ocupa, el de president de la Generalitat. Qui no se n’ha estat d’utilitzar els discursos més importants de l’any, com el de la Diada o de Cap d’Any per escombrar cap a casa i criticar de forma partidista altres formacions no ha d’estranyar que ahir fes el que va fer: aprofitar el congrés de la gent gran de Catalunya per dir que les retallades de l’administració de la Generalitat que demanen des de CiU suposarà retallar els serveis d’atenció a les persones grans. O sigui, en un acte institucional fa un discurs de partit de campanya, per intentar espantar els avis davant un canvi de govern. La cara del personatge sembla no tenir límits, la veritat, i supera tot el desvergonyiment possible. Ja només ens quedava veure el president de Catalunya espantant els avis, un dels sectors més vulnerables de la societat. Amb aquest panorama, qui es pot sorprendre de les situacions mafioses descobertes al districte de Ciutat Vella a Barcelona?
Montilla sap perfectament que Artur Mas no ha parlat mai de retallar estat del benestar, només ha parlat de retallar enxufats del tripartit a la mamella de l’administració pública, és a dir, cal una retallada substancials dels 247 als càrrecs i 303 eventuals que hi ha en aquests moments a l’administració, que no cobren mil euros precisament. I cal també estudiar molt i molt a fons el creixement de les empreses públiques de la Generalitat, en que es pot contractar sense les rigideses de l’administració i fer fixes els contractats amb molta més facilitat. Només recordar que a a l’Incasòl hi havia 341 persones el 2003 i 494 el 2010; a GISA 102 persones el 2003 i 244 el 2010; i la més espectacular Forestal Catalana: 87 persones el 2003 i 321 el 2010.
Si volia explicar coses el president de la Generalitat a la gent gran del país, els podia haver explicat per exemple, perquè el seu govern va destina a polítiques socials el 2009 un 4% menys del que destinava CiU el 2003. El 2003, un 55,5 del pressupost de la Generalitat eren polítiques socials i en canvi el 2009 només ho va ser el 51,6%. Aquí veiem la realitat de la que ha volgut ser la gran bandera del tripartit. També podia explicar Montilla com és que el desplegament de la llei de dependència ha estat un autèntic desastre i a dia 1 de setembre passat encara hi havia 88.821 sol•licituds d’ajut pendents de tramitar. Que expliqui també com veu que 18.000 catalanes i catalans hagin mort durant el temps de tramitació dels ajuts, que expliqui aquesta vergonya del seu govern. I que els expliqui que el finançament d’aquesta llei havia de ser del 50% estat i del 50% Generalitat però la realitat és que de cada euro Catalunya hi aporta el 75% i Madrid només el 25%.
Una altra part del seu discurs hauria d’haver explicat perquè de les 10.000 places de residències geriàtriques promeses pel tripartit entre el període 2006-2010 només se n’han creat 6.800 o perquè els complements de pensió per a les persones vídues ha augmentat la quantitat de, atenció!!, 7 euros entre 2006 i 2010. Finalment, hagués estat bé un repàs del president a les llistes d’espera sanitàries i que expliqués perquè, per exemple, mentre a Espanya per una operació de catarates s’espera de mitjana 61 dies a Catalunya se n’han d’esperar 98, perquè mentre a Espanya per una pròtesi de maluc a Espanya s’espera de mitjana 90 dies a Catalunya se n’han d’esperar 100 o perquè mentre a Espanya per fer una artroscòpia s’espera de mitjana 72 dies a Catalunya se n’han d’esperar 91. Segur que la gent gran els hauria agradat escoltar aquestes respostes del seu president sobre els temes que els afecten en comptes d’un míting de partit.
Però no patiu que durant aquest mes i mig llarg veurem coses tant o més grosses. El tripartit no coneix la vergonya i alguns dels seus membres, com el mateix president Montilla, no han entès mai que el seu càrrec institucional representa a tothom, a la totalitat de les catalanes i catalans, i no només a qui els vota. Tot plegat molt lamentable però és el que hi ha.
Montilla sap perfectament que Artur Mas no ha parlat mai de retallar estat del benestar, només ha parlat de retallar enxufats del tripartit a la mamella de l’administració pública, és a dir, cal una retallada substancials dels 247 als càrrecs i 303 eventuals que hi ha en aquests moments a l’administració, que no cobren mil euros precisament. I cal també estudiar molt i molt a fons el creixement de les empreses públiques de la Generalitat, en que es pot contractar sense les rigideses de l’administració i fer fixes els contractats amb molta més facilitat. Només recordar que a a l’Incasòl hi havia 341 persones el 2003 i 494 el 2010; a GISA 102 persones el 2003 i 244 el 2010; i la més espectacular Forestal Catalana: 87 persones el 2003 i 321 el 2010.
Si volia explicar coses el president de la Generalitat a la gent gran del país, els podia haver explicat per exemple, perquè el seu govern va destina a polítiques socials el 2009 un 4% menys del que destinava CiU el 2003. El 2003, un 55,5 del pressupost de la Generalitat eren polítiques socials i en canvi el 2009 només ho va ser el 51,6%. Aquí veiem la realitat de la que ha volgut ser la gran bandera del tripartit. També podia explicar Montilla com és que el desplegament de la llei de dependència ha estat un autèntic desastre i a dia 1 de setembre passat encara hi havia 88.821 sol•licituds d’ajut pendents de tramitar. Que expliqui també com veu que 18.000 catalanes i catalans hagin mort durant el temps de tramitació dels ajuts, que expliqui aquesta vergonya del seu govern. I que els expliqui que el finançament d’aquesta llei havia de ser del 50% estat i del 50% Generalitat però la realitat és que de cada euro Catalunya hi aporta el 75% i Madrid només el 25%.
Una altra part del seu discurs hauria d’haver explicat perquè de les 10.000 places de residències geriàtriques promeses pel tripartit entre el període 2006-2010 només se n’han creat 6.800 o perquè els complements de pensió per a les persones vídues ha augmentat la quantitat de, atenció!!, 7 euros entre 2006 i 2010. Finalment, hagués estat bé un repàs del president a les llistes d’espera sanitàries i que expliqués perquè, per exemple, mentre a Espanya per una operació de catarates s’espera de mitjana 61 dies a Catalunya se n’han d’esperar 98, perquè mentre a Espanya per una pròtesi de maluc a Espanya s’espera de mitjana 90 dies a Catalunya se n’han d’esperar 100 o perquè mentre a Espanya per fer una artroscòpia s’espera de mitjana 72 dies a Catalunya se n’han d’esperar 91. Segur que la gent gran els hauria agradat escoltar aquestes respostes del seu president sobre els temes que els afecten en comptes d’un míting de partit.
Però no patiu que durant aquest mes i mig llarg veurem coses tant o més grosses. El tripartit no coneix la vergonya i alguns dels seus membres, com el mateix president Montilla, no han entès mai que el seu càrrec institucional representa a tothom, a la totalitat de les catalanes i catalans, i no només a qui els vota. Tot plegat molt lamentable però és el que hi ha.
enviat per Xavier Dilmé i Vert a la/es
9:57
<< Inici