Tu decideixes: o Mas o Montilla, no hi ha més opcions

S’acosta l’hora de la veritat. Estem ja a només 48 hores de la jornada electoral, de les eleccions, penso, més importants d’ençà la recuperació de l’autogovern l’any 1980. Demà passat sabrem si continua el tripartit amb Montilla al capdavant o si, al contrari, Catalunya valida un canvi de rumb liderat per en Mas. Si alguna cosa ha quedat clara en aquesta campanya i la seva massa llarga precampanya és que el país no necessita només un canvi de govern, canviar noms i cares, sinó un canvi de maneres de fer. La CiU d’Artur Mas ha fet una campanya en positiu, presentant propostes i no caient en cap moment en la provocació d’aquest obscè tots contra un en que ha derivat la campanya, en que el govern ha semblat oposició i l’oposició govern. Era el que exigia la gent, menys insults i discussions entre partits i més propostes per ajudar a sortir de la crisi. Aquesta ha estat l’obsessió de CiU, explicar quines han de ser les prioritats d’un nou govern i la necessitat d’un govern que tingui les mans lliures per aplicar les mesures que cal aplicar. Per això cal una majoria àmplia, el més àmplia possible, per evitar passar d’un tripartit liderat pel PSC a un bipartit liderat per CiU. No és el moment de repetir invents, és el moment de tenir un govern fort, amb un lideratge sòlid, que faci el que cal fer i ajudi al país a recuperar la seva autoestima. Més enllà dels indicadors econòmics, Catalunya, la seva gent, pateix una crisi de confiança, fins i tot d’autoestima, m’atreviria a dir. L’emprenedor, que és qui hauria d’estirar el país, està desencisat perquè s’ha trobat sol, sense un govern al costat que li donés un cop de mà. L’esquerra d’aquest país ha estat incapaç d’entendre que per repartir la riquesa primer s’ha de crear, que a la vaca no se la pot munyir i prou, que també se l’ha d’alimentar.

En temps de crisi, de desconcert, és quan calen els lideratges polítics i aquí no n’hem tingut. Hem tingut un govern tripartit més preocupat en els seus equilibris interns que en el país i prova d’això és que els seus principals avaladors, Montilla i Puigcercós, en reneguen públicament. El tripartit ha estat una experiència negativa pel país i el país no es pot permetre una tercera part d’aquest desgavell, estan en joc massa coses. Catalunya ha d’afrontar la forta crisi però també ha de posar mesures per acabar amb aquest fracàs escolar del 31%, que dobla la mitjana europea i que és com una espasa de Damocles sobre el seu futur, igual que el divorci actual entre escola i empresa. I paral•lelament, haurà d’afrontar les relacions amb Espanya després d’una sentencia del Tribunal Constitucional que, recordem-ho, ens diu que en l’actual marc jurídic Catalunya no pot anar més enllà, no pot augmentar el seu autogovern. El pacte fiscal serà un element fonamental per decidir finalment quin serà el camí que haurem de seguir els catalans perquè l’asfixia econòmica que suposa que un 10% del nostre PIB se’n vagi cap a Madrid no es pot continuar aguantant. En cap altre estat federal europeu passa una cosa similar ni per aproximació. Les regions i les nacions sense estat són totes solidaries amb el conjunt però mai poden ser expoliades. Això afecta la nostra competitivitat, les nostres possibilitats de futur i així és impossible avançar.

Per tant, diumenge cal que la ciutadania s’aboqui a les urnes, Cal anar a votar, es voti el que es voti, però ara no val quedar-se a casa i dir que ja s’ho faran. I tant que s’ho faran, i si hi ha una participació baixa, si la gent que entén que cal canviar les coses es queda a casa, és molt possible que s’ho facin els mateixos que s’ho fan ara. Perquè tinguem clar que per molta abstenció que hi hagi el 28, el 29 hi haurà govern. La democràcia ens dóna una eina única per decidir el futur, que és el vot, i per responsabilitat s’ha d’utilitzar. La situació del país no penso que estigui en aquests moment com per dimitir de les nostres funcions de ciutadania i quedar-nos a casa. Diumenge triem continuar com estem amb en Montilla i companyia o un canvi amb un govern seriós liderat per en Mas. Que cadascú decideixi, però decideixi exercint el seu dret a vot, el seu deure com a ciutadà.