Cal una llei de vaga sense complexes

Acabin fent vaga o no, els treballadors d'Aena han escopit sobre la imatge turística de l'estat espanyol amb el seu anunci de vaga. Ja podem anar fent campanyes de promoció administracions i particulars si quatre irresponsables són capaços de carregar-se un sector estratègic bàsic per a la nostra economia. Amb el menjar no s'hauria de poder jugar, ni tampoc amb la feina dels milers de persones que viuen -o sobreviuen- gràcies al turisme, un dels pocs sectors capaços a dia d’avui de generar ocupació. Tenen dret els treballadors d’Aena a la vaga? I tant. Ara bé, preguntem-ho diferent: tenen dret a anunciar una vaga quan encara no han ni començat a negociar amb l’empresa? Doncs no, no n’haurien de tenir. Així de clar.

Si una llei hi ha pendent al país des del 78 és la llei de vaga. Ningú no s’ha atrevit, ni UCD, ni PSOE ni PP. Mentrestant, campi qui pugui amb els sindicats dominant la situació. Uns sindicats per cert, que s’ho haurien de fer mirar. Quan els controladors es van carregar el Pont de la Puríssima, es va dir que el seu sindicat no era un sindicat amb una visió general de país sinó un sindicat de privilegiats. No es poden comparar les actuacions ni les legalitats de les dues situacions però els efectes poden ser molt similars sobre el sector, amb la diferència que ara la vaga la convoquen Comissions i UGT. Ja veiem la visió general del tema que tenen: carregar-se milers de llocs de treball en el sector turístic per començar a negociar amb una empresa que, d’entrada, ha dit que respectarà tots els llocs de treball encara que es privatitzi parcialment. Perquè, anem al fons, aquí no es tracta de salvaguardar drets o llocs de treball, aquí el que es tracta és de salvaguardar privilegis, per això el que es busca és que Aena no es privatitzi. Es vol que continuï sent de l’estat i tothom continuï vivint igual de bé hi hagi guanys o pèrdues, hi hagi productivitat o no. Aquests dies escoltava un dirigent sindical d’Aena dir que estaven preocupats pel seu lloc de treball. A Catalunya sol, més de sis-centes mil persones no en tenen, de lloc de treball i moltes comptaven tenir-ne a partir de Setmana Santa gràcies al turisme. Per a molts ja no serà possible.

Dit això, aquí hi ha un segon debat pendent: si el dret a vaga de certs serveis públics essencials ha de ser universal i il•limitat. És a dir, si la Seat fa vaga perjudica a la Seat i màxim als proveïdors que en viuen, però no a la generalitat de ciutadans; si Aena, fa vaga perjudica a desenes de milers de persones que res tenen a veure amb l’empresa. La normativa actual en certa manera ja ho tracta establint els anomenats serveis mínims que, tot sigui dit, s’incompleixen de forma reiterada pels sindicats i no passa res. Personalment, de la mateixa manera que no es permet fer vaga a la policia, per exemple, penso que hi ha sectors de serveis bàsics que haurien de tenir aquest dret no anul•lat però sí limitat.

En resum, cal una llei de vaga d'una punyetera vegada sense complexes que impedeixi que els problemes d'uns quants treballadors es carreguin un país. O sigui, que en segons quins sectors i segons quines èpoques, potser han de prevaldre altres drets que només el dret de vaga d'uns pocs. El problema de fons però, continua sent que massa gent encara no és conscient de la gravetat i estructuralitat de la crisi que patim, que no són quatre dies ni quatre anys, i que no s’arreglarà amb més totxo. S’ha acabat el miracle del totxo i a mig termini tampoc no hi ha alternativa. Per tant, la cosa va per llarg i tots plegats n’hem de ser ben conscients especialment els que tenen un lloc de teball, un bé que cada dia serà més preuat.