No s'havien de manifestar abans?

Aquest crèdit de l’estat perquè els ajuntaments puguin pagar als seus proveïdors no deixa de ser un pegat més, un nou motiu per ajornar el debat pendent del finançament municipal. La mesura en concret suposa pels municipis fer un crèdit per import de les factures pendents, a un 5% d’interès que és un bon preu, a retornar en 10 anys. És evident que com estan les coses, els proveïdors que fa anys que tenen factures pendents de cobrament podran respirar. També és evident que alguns ho faran servir com una forma d’endeutament encobert, especialment els més sanejats que haurien pogut continuar pagant com feien fins ara a 90 dies en molts casos. Aquests tindran una millora en la liquiditat de tresoreria, que sempre és positiva quan les administracions superiors et deuen el que no està escrit.

De fet, és la cadena: l’estat deu fortunes a la Generalitat i la Generalitat, després, no pot pagar als ajuntaments. En el cas de la Generalitat però, s’hi ha d’afegir el forat deixat pel tripartit de més de 8.000 milions d’euros l’any 2010 sol i tots els compromisos adoptats sense partida suficient, siguin temes de dependència, de places conveniades de llars d’infants o d’obres del pla de barris. Un forat i uns compromisos irrealitzables que ara els seus autors, PSC, ERC i ICV, han oblidat fruit del cas d’amnèsia política més escandalós des de 1980. Els mateixos la gestió dels quals impedeix al Govern de Catalunya complir els seus compromisos són els primers que ara exigeixen pagaments immediats i més i millors serveis, i tenen la caradura fins i tot d’anar al davant de la pancarta en les manifestacions. Sóc regidor d’un ajuntament i tinc clar que la Generalitat no paga als ajuntaments; també sóc diputat al Parlament i tinc clar que l’estat deu molts diners a la Generalitat. La culpa és de l’actual govern? Catalunya ha votat un president perquè faci retallades per gust i no pagui, a un president que retalla per simple caprici en comptes de gastar i invertir? Per tant, hauríem de ser més curosos a l’hora d’analitzar la realitat i de buscar els perquès. Davant la greu situació que vivim es poden entendre moltes coses, que la gent estigui cabrejada, que hi hagi temor pel que ha de venir, desconfiança en la situació econòmica, però d’altres no.

Alguns haurien de tenir un sentit de la responsabilitat més alt, començant per sindicats i acabant pels partits de l’esquerra, que estan atiant per darrera la vaga general del dia 29 de forma descarada. La crisi és mundial però europea sobretot, i si nosaltres estem pitjor que d’altres dins el nostre entorn és per culpa de la mala gestió casolana afegida, del desastre de president que hi ha hagut a la Moncloa i de l’inepte govern tripartit aquí. Aquest ha estat el valor afegit en negatiu que hem tingut. I que aquests, en comptes de reconèixer la seves responsabilitat, demanar perdó i donar un cop de mà encara que sigui passiu als governs successors, que aquests repeteixo es dediquin a donar lliçons i plantejar exigències provoca autèntica vergonya aliena.

Sóc dels que pensen, espero que equivocadament, que arribarem a un moment en que perillarà la pau social si la situació no es redreça i tots hem de col•laborar en que això no passi. Quan dic tots, vull dir tots, també els que han provocat el forat que posa en perill l’estat del benestar i els qui mentre es feia el forat callaven i no es manifestaven. Si no anem per aquí, la cosa petarà i quan peti ja no hi haurà marxa enrere. Toquem fusta.