El 0,7% o com retallar a fons l’estat del benestar

El soroll mediàtic de temes que, tot i ser importants, amb la que està caient haurien de ser secundaris, distreu el punt del mira del ciutadà de les qüestions realment bàsiques. Són temes que no venen tant, són de mal entendre i de mal explicar i amb titulars difícils. Parlo per exemple de l’objectiu de dèficit per al 2013. És més fàcil sortir al carrer o escriure al facebook bramant contra les retallades del Govern de Catalunya que analitzar els per quès, és més fàcil el populisme demagog i teledirigit políticament que no pas la recerca de la veritat després de l’anàlisi i la reflexió. És el que hi ha. Entra millor veure guàrdies civils encaputxats i amb la pistola al cinturó emportar-se un expedient de la Diputació que parlar d’objectius de dèficit.

Dir que la Generalitat enguany només pot generar un “forat” del 0,7% del seu pressupost vol dir que s’hauran de retallar uns 4.400 milions d’euros, que se sumarien a les retallades dels darrers dos anys que ja han situat el pressupostos al límit. Aquesta quantitat no s’aconsegueix com diuen cínicament des de l’espanyolisme tronat retallant consells comarcals, TV3, oficines a l’exterior o la normalització lingüística, ni tan sols tancant el Parlament de Catalunya (que ja agradaria a alguns) o fent fora tots els polítics (com volen alguns per posar-hi, ells, evidentment). Són xifres tan besties que no aguanten cap proclama populista. Retallar aquestes quantitats suposa retallar -i a fons- l’estat de benestar, drets socials adquirits al llarg dels anys. Lamentant-ho dir, perdre mitja paga extra dels treballadors públics serà una anècdota ja que amb un 0,7% d’objectiu la retallada del capítol de personal haurà de ser sagnant, terrible. I molt i molt injusta perquè Catalunya ha fet els deures els darrers anys. Per això s’entén que el govern Mas esperi al màxim fer els pressupostos a que, Europa primer i el PP a Madrid després, decideixin si flexibilitzen els dèficits.

El Govern de la Generalitat ha aconseguit passar d’un dèficit del 4,2% del PIB a principis de l’any 2011 a un dèficit del 2% al tancament de l’any 2012. Això vol dir que en només dos anys s’ha reduït el dèficit de la Generalitat en un 2,4%. En aquests dos anys la despesa ordinària de la Generalitat de Catalunya s’ha reduït en 4.200 milions d’euros, o el que és el mateix, durant aquests dos darrers anys la despesa s’ha reduït en 5,7 milions d’euros cada dia. I s’ha fet amb moltes dificultats i decisions doloroses, però prioritzant les polítiques socials. Ho diuen les xifres, no jo: la reducció de despesa que han experimentat conjuntament els departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família ha estat del 12,5%, mentre que en la resta de departaments ha estat del 21,9%. Tanmateix, el dèficit que el 2012 s’exigia que fos del’1,5 ha estat de l’1,96. Això vol dir que s’han gastat uns 1.000 milions més dels que es podien i aquests mil milions no estan coberts pel finançament de l’Estat.

Cal recordar que sovint s’oblida interessadament o per ignorància, que el Govern de la Generalitat no pot trucar cap altra porta per finançar-se, per buscar liquiditat, que la del Tresor espanyol. Abans es buscava liquiditats als mercats nacionals o internacionals, ara està prohibit. Per tant, estem en mans del govern del PP i per això no ha d’estranyar que costi pagar farmàcies, hospitals, concerts o al tercer sector.

Per acabar d’arreglar les xifres del 2013, els ingressos que rebrà Catalunya del sistema de finançament seran un 1% inferiors atesa la caiguda de la recaptació. Al mateix temps els interessos del deute (es paguen 6 milions d’euros diaris d’interessos) creixeran en 300 milions més i els pagaments diferits d'obres públiques augmentaran en 150 milions, una autèntica ruïna ideada pels socialistes, aquells mateixos que ara tenen el morro i la pocavergonya de manifestar-se contra les retallades.

No m’agrada posar el retrovisor, però m’agrada menys encara que alguns prenguin el pèl al personal, per això és just recordar que el sobreendeutament de Catalunya respecte altres CCAA és degut a la nefasta gestió del tripartit. Ara ningú ho vol recordar això, però és una veritat com un temple i s’ha de recordar cada vegada que s’escolten segons quines crítiques de PSC, ERC o ICV. Igual que s’ha de recordar al PP que Montoro ha imposat els objectius de dèficit el 2013 reservant per a l’estat tota la flexibilització aconseguida a Brussel·les i castigant les CCAA que són les que aguanten l’estat del benestar. És a dir, l’estat retalla indirectament el benestar dels ciutadans i encara renya a les autonomies per fer allò que obliga a fer. Com diuen a les Castillas, “que cada palo aguante su vela”.