S’ha de tenir pilotes per escriure segons què

Sembla estrany el joc mediàtic que ha donat l’aprovació de l’ordenança de civisme de la Bisbal. He de dir que no ens hem inventat res. Hem mirat altres ordenances similars d’altres municipis i, una mica d’aquí una mica d’allà, hem fet la nostra. No per caprici, sinó per donar resposta a la petició de molts veïns i comerciants de la Bisbal que fa temps que es queixen de la inacció de l’Ajuntament en qüestions de civisme al carrer. Veïns i comerciants que es queixen de brutícia, d’orinades al carrer, de pintades, d’excrements de gossos, de malbaratament de recursos públics invertits en mobiliari urbà... Només una dada: les destrosses en els parcs infantils de la Bisbal dels darrers quatre o cinc mesos pugen més de sis mil euros, que aviat és dit.

Veig que ha fet molta gràcia a alguns el tema del jugar a pilota. Gràcia des del desconeixement, és clar, perquè no s’han pres la molèstia de llegir l’ordenança. Ni tan sols fullejar-la. Anem a mirar què diu el text. Només parla de jugar a pilota en dos articles i no hi ha cap prohibició genèrica. En el primer, l’article 12, ens diu que “amb relació a la via pública i als seus elements estructurals, és prohibit, a més dels comportaments genèrics establerts en aquesta Ordenança” un seguit de punts entre els quals trobem l’apartat g): “La pràctica de jocs a la via i espais públics està sotmesa al principi general de respecte als altres usuaris, especialment pel que fa la seva seguretat i tranquil•litat. Aquestes pràctiques també estan sotmeses al fet que no comportin perill per als béns, serveis o instal•lacions, tant públiques com privades.” A continuació, el punt h) ens diu: “Realitzar qualsevol activitat esportiva o lúdica fora dels espais o recintes destinats a aquestes finalitats, que provoquin molèsties als usuaris de l’espai o al veïnat, molèsties o perill per als vianants, o que causi el deteriorament dels elements de la via pública, sigui del mobiliari urbà, com també d’aquells elements privats que donen a la via pública. En aquest apartat s’hi inclouen especialment entre altres, els jocs de pilota, monopatí, l’ús de bicicletes o altres activitats semblants, llevat les que autoritzi l’Ajuntament pel seu caràcter popular i/o tradicional”.

O sigui, que si no hi ha molèsties als usuaris de l’espai o perill pels vianants (especialment gent gran, persones amb mobilitat reduïda o nens petits) o es faci malbé alguna cosa, cap problema. És el mateix que diuen la resta d’ordenances d’aquest tipus, només cal consultar-les. Per acabar-ho de deixar més clar encara, vam introduïr l’apartat g) abans esmentat, recollit d’una al•legació presentada pel PSC, a l’oposició.

De pilotes se’n parla en un altre article, el 18, sobre parcs i jardins. És pur sentit comú. En aquests espais, parcs i jardins, “és especialment prohibit”, entre altres punts, “jugar a pilota i practicar exercicis físics fora dels espais destinats a aquest fi”. Però només en aquests espais, no cal ser advocat per entendre-ho, ni es pot fer dir a l’ordenança el que no diu.

D’on ve el problema, la conyeta fàcil? Ho desconec. He parlat amb ajuntaments que tenen, textualment, el mateix redactat que nosaltres i cap mitjà se’n va fer resó en el seu moment. I són força més grans que el nostre.

A la Bisbal patim problemes amb els jocs de pilota que no els causen nens de tres o quatre anys jugant innocentment, el causen persones de vint i trenta anys rebotint amb tota la seva força pilotes a les façanes o a les persianes metàl•liques de les botigues en el centre històric, principalment. Contra això volem lluitar i així ho he explicat de forma reiterada en el Ple municipal. Potser per ser recollides les meves paraules ho hauria d’haver fet jugant a futbol a la plaça amb uns quants nens petits però em semblava excessiu, la veritat.

Hem aprovat una ordenança per protegir drets, no per retallar-ne cap i amb aquest esperit l’aplicarem. El seu objectiu queda definit a l’article 2: “millorar la qualitat de vida en el municipi, mitjançant l'establiment de normes que regulin determinats aspectes i manifestacions de la convi¬vència ciutadana, fent compatibles els drets d'uns i altres, garantint-ne el respecte mutu”. Aquesta és la clau, fer compatibles els drets d’uns i altres. A dia d’avui, el dret que preval és el de l’incívic i això és el que volem canviar, informant i dialogant el que faci falta però també aplicant la normativa de forma estricta quan sigui necessari.

Als polítics se’ns recepta sempre serietat des de l’opinió publicada i hi estic d’acord; ara bé, crec que alguns dels que la recepten a dojo també haurien de prendre’n una mica, d’aquesta medicina.


(Article publicat al Diari de Girona, secció d'Opinió, el 06/04/09)