El ridícul (i la cara!) del Tripartit amb l’escàndol dels informes de la Generalitat

Dimarts el conseller d’Economia, Antoni Castells, va comparèixer en el Parlament per donar compte de l’auditoria realitzada sobre els informes que els diferents departaments de la Generalitat van encarregar a empreses externes durant l’any 2007. Els resultats demostren un escàndol majúscul. Resulta que el 15% dels informes analitzats o eren inútils, o no es corresponia el resultat amb el que se n’havia pagat o, simplement, els podrien haver fet funcionaris del departament corresponent. O sigui, que essent suaus, hi ha hagut un clar malbaratament de recursos públics, de diners del conjunt de la ciutadania.

De fet, estem parlant de 2.961 informes contractats durant el 2007 i l’estudi presentat per Castells està fet sobre una mostra de només 300. I aquests 49 informes que presenten incidències dels 300 superen els 725.000 euros, que amb els temps que corren diu molt en contra del tripartit. Tampoc es gens encoratjador que s’encarreguin centenars d’informes i es faci venir bé el preu uns pocs euros, pocs, per sota dels 12.000 per evitar haver-los de posar a concurs i poder-los atorgar a dit a amics, coneguts i saludats.

S’equivoca per tant el tripartit volent donar una imatge de normalitat al que és totalment anormal, i s’equivoca també mirant cap enrere, cap als governs de CiU. Per molt menys en aquells anys no només hi va haver dimissions de responsables polítics sinó que per molt menys diputats com Joan Ridao o Joan Boada, d’ERC i ICV, es van fer fotos amb tota la parafernàlia anant a la Fiscalia. Per molt menys! Aquí ara, però no plega ningú, ni per pagar un informe dues vegades, ni per -com s’assegura a la pàgina 12 de l’auditoria- pagar un estudi que “gran part és còpia del pacte nacional per a les infraestructures. L’import pagat per l’estudi no és raonable al seu contingut ni s’adequa a l’encàrrec sol•licitat. L’estudi presenta errors formals de presentació i no presenta noi un ordre ni una estructura acceptable per a aquests tipus de documents”.

I tot això sense tenir en compte les dificultats que han tingut els diputats de l’oposició que han demanat còpia dels informes en qüestió en els diferents departaments de la Generalitat, alguns dels quals encara no els han lliurat, arribant fins i tot a enfrontar-se el govern amb el president del Parlament en aquest afer. I sense tenir en compte tampoc “xapusses” com estudis retocats just abans de ser revisats pels diputats. Per exemple, un estudi del2007 incloïa bibliografia del 2008, mentre que un altre parlava primer que els nens veien, textual, “XXX hores” la tele a la setmana per acabar dient dies després, miraculosament, que la miraven 147 hores (21 al dia!).

Amb el que tenim sobre la taula, que el govern tripartit dediqui esforços patètics a treure importància al tema no només és ridícul sinó que fa un flac servei a la credibilitat de les institucions i dels governants davant el conjunt de la ciutadania, una situació agreujada pel difícil moment que estant passant la majoria de famílies del país. Si alguna vegada cal ser més transparent que mai i més exemplars que mai és precisament ara. El president Montilla hauria de deixar els seus habituals i perllongats silencis, exigir responsabilitats al seu govern i presentar unes noves normes de funcionament que evitin repetir aquest escàndol. De fet, hauria de fer el que va dir mesos enrere que faria i que encara esperem. Per tant, més fets i menys paraules, que com diuen a Castella “no está el horno para bollos”.



(Article d’opinió emès per Onda Rambla Girona el 25-09-09)

Santa Mercè, dia d'absències

Avui és Santa Mercè i per mi és dia d'absències: una de les meves àvies es deia Mercè. Resulta curiós com recordes o deixes de recordar un dia en concret en funció de les vivències personals. Per alguns avui serà dia de joia; per a mi és dia d'absències, de tristesa, de record per als que no hi són i no hi tornaran a ser. Sempre els recordarem -encara que ja no els tindrem mai més a prop- perquè han estat importants a la nostra vida. Els voldríem amb nosaltres però les coses són com són i no com voldríem que fossin. Així d'injusta és la vida.

Les veritats ofenen, però els insults ho fan més

Bé, es veu que els anònims responsables d'una web de la vila de la Bisbal suposadament informativa s'han molestat pels meus comentaris a l'escrit anterior. Ja vaig dir que les veritats ofenen. Aclarir també que aquest bloc que llegeiu és un espai personal meu, lliure, no oficial de res, ja ho diu la capçalera, però n'hi ha que tenen la contum de no llegir. És igual.

Si analitzem la trista editorial de gat panxa enlaire que tant amablement m'han dedicat aquesta gent, primer he de dir que penso que s'ha de tenir nassos que parlin de la dignitat dels altres uns individus que des d'un article donen cobertura a l'insult contra una persona. Si nó els agrada el que faig, que no em votin. I si parlen de subjectivitat en referència al que dic jo, més subjectiu encara és dir com fan ells que els meus arguments estan desviats de la realitat si no es parteix, és clar, de la base que hom pontifica des de la veritat absoluta. Com sempre, els demés no podem opinar del que fan ells i hem de callar. Si no, et diuen que provoques "interferències i amenaces". Interferències? Amenaces? Quines collonades que s'han de dir quan no et queden arguments!

Val a dir que el que jo deia en el meu article no s'ha contestat. Ni les ridícules consultes per donar coartada a un insult, ni possibles consultes que es podien fer si es volgués, ni xifres d'euros, ni els "consells" (no "amenaces") per adreçar-se alseu directori comercial des de la wb municipal i deixar originalbisbal, ni res de res. Desqualificacions i punt. Deu ser el nou periodisme local, no sé, potser hauré de fer una consulta al Col·legi.

Evidentment, jo, pobre de mi, no em puc comparar comunicativament amb un grup de gent de solvència comunicativa tan contrastada. Amb això els dóno la raó. Només he dirigit la revista local, he estat cap d'informatius de la tele local en el seu moment i he estat dos anys redactor del Diari de Girona i he col·laborat en diferents mitjans. Res a veure amb els premis Pulitzer que ens ocupen. Repeteixo, no sóc ningú per opinar, què hi farem, i per aquest motiu encara em sorprèn més l'atenció que em donen, que agraeixo. Ara bé, negar als demés la possibilitat d'opinar, d'expressar-se, no sembla que sigui gaire compatible amb no ja amb un mitjà de comunicació que té pretensions de ser "un espai comunicatiu" sinó de ser, simplement, democràtic. No dic independent, que a la Bisbal tots ens coneixem.

Home, el reconeixement que demanen per part de l'Ajuntament i que veig que els crema (i de quina manera!) no tenir-lo, jo només puc donar la meva opinió, que és la d'un regidor entre 13: reconeixement el mateix que mereix tot mitjà informatiu local. Ni més, ni menys. El que passa que per alguns reconeixement deu voler dir diners; aquesta és la confusió. El mateix que es dóna a un per part de l'Ajuntament, s'ha de donar a l'altre i això no agrada.

Per cert, una mica més de modèstia no pot fer cap mal als editorialistes del web de la vila. No sé si l'altre mitjà digital local és competència o no però us heu dedicat a perseguir literalment els seus anunciants despotricant del mitjà en qüestió. I si heu enviat els c/e que heu enviat (en guardo un) als vostres anunciants sobre aquest mitjà, per alguna cosa deu ser. Ah, aclarir també que si allà hi ha insults són als comentaris, MAI, repeteixo, MAI, a les notícies que són molt correctes a diferència d'altres que eleven l'insult a notícia i li donen cobertura. Potser per alguns no té importància però a efectes formals en té i molta, no calconsultar al Col·legi, només al sentit comú, encara que a vegades sigui el menys comú dels sentits.

Els editorialistes continuen pixant fora de test quan diuen que em queixo de la seva feina. No recordo haver-me queixat de la feina, recordo haver-me queixat de donar cobertura als insults en un tema concret (CONCRET!) i per tant ser còmplices d'aquests insults. Quan jo estava a l'oposició no recordo que això passés, per tant no ho podia denunciar. S'ha de pensar una mica més abans d'escriure, per molest que s'estigui amb aquest indocumentat regidor per haver "pecat" i haver gosat des de la meva ignorància criticar al criticador.

I per acabar, no considero adversaris als d'aquest web, quines pretensions! Considero que han fet un mal ús profesional (de fet, no sé si és un mitjà professional o amateur) i que no han volgut rectificar. Punt. Ho considero jo i altre gent, tot sigui dit, perquè així m'ho han traslladat i és de justícia dir-ho, fins i tot algun anunciant amic que s'ha disculpat com si tingués part de culpa.

Deixem-ho aquí, però si es pensen que em faran callar amb quatre miserables desqualificacions buides de contingut, van frescos.


PD: les meves declaracions parlaven de persones que "vulguin continuar fumant porros o fer el que vulguin amb les seves motos" com a exemples perquè van ser dues de les reivindicacions que alguns personatges amb les samarretes posades em van fer a crits per la festa, concretament a barraques. També em van dir que els porros els hauria de subministrar l'Ajuntament, per si a algú li interessa fer-ne un article i defensar-ho.