El ridícul (i la cara!) del Tripartit amb l’escàndol dels informes de la Generalitat
Dimarts el conseller d’Economia, Antoni Castells, va comparèixer en el Parlament per donar compte de l’auditoria realitzada sobre els informes que els diferents departaments de la Generalitat van encarregar a empreses externes durant l’any 2007. Els resultats demostren un escàndol majúscul. Resulta que el 15% dels informes analitzats o eren inútils, o no es corresponia el resultat amb el que se n’havia pagat o, simplement, els podrien haver fet funcionaris del departament corresponent. O sigui, que essent suaus, hi ha hagut un clar malbaratament de recursos públics, de diners del conjunt de la ciutadania.
De fet, estem parlant de 2.961 informes contractats durant el 2007 i l’estudi presentat per Castells està fet sobre una mostra de només 300. I aquests 49 informes que presenten incidències dels 300 superen els 725.000 euros, que amb els temps que corren diu molt en contra del tripartit. Tampoc es gens encoratjador que s’encarreguin centenars d’informes i es faci venir bé el preu uns pocs euros, pocs, per sota dels 12.000 per evitar haver-los de posar a concurs i poder-los atorgar a dit a amics, coneguts i saludats.
S’equivoca per tant el tripartit volent donar una imatge de normalitat al que és totalment anormal, i s’equivoca també mirant cap enrere, cap als governs de CiU. Per molt menys en aquells anys no només hi va haver dimissions de responsables polítics sinó que per molt menys diputats com Joan Ridao o Joan Boada, d’ERC i ICV, es van fer fotos amb tota la parafernàlia anant a la Fiscalia. Per molt menys! Aquí ara, però no plega ningú, ni per pagar un informe dues vegades, ni per -com s’assegura a la pàgina 12 de l’auditoria- pagar un estudi que “gran part és còpia del pacte nacional per a les infraestructures. L’import pagat per l’estudi no és raonable al seu contingut ni s’adequa a l’encàrrec sol•licitat. L’estudi presenta errors formals de presentació i no presenta noi un ordre ni una estructura acceptable per a aquests tipus de documents”.
I tot això sense tenir en compte les dificultats que han tingut els diputats de l’oposició que han demanat còpia dels informes en qüestió en els diferents departaments de la Generalitat, alguns dels quals encara no els han lliurat, arribant fins i tot a enfrontar-se el govern amb el president del Parlament en aquest afer. I sense tenir en compte tampoc “xapusses” com estudis retocats just abans de ser revisats pels diputats. Per exemple, un estudi del2007 incloïa bibliografia del 2008, mentre que un altre parlava primer que els nens veien, textual, “XXX hores” la tele a la setmana per acabar dient dies després, miraculosament, que la miraven 147 hores (21 al dia!).
Amb el que tenim sobre la taula, que el govern tripartit dediqui esforços patètics a treure importància al tema no només és ridícul sinó que fa un flac servei a la credibilitat de les institucions i dels governants davant el conjunt de la ciutadania, una situació agreujada pel difícil moment que estant passant la majoria de famílies del país. Si alguna vegada cal ser més transparent que mai i més exemplars que mai és precisament ara. El president Montilla hauria de deixar els seus habituals i perllongats silencis, exigir responsabilitats al seu govern i presentar unes noves normes de funcionament que evitin repetir aquest escàndol. De fet, hauria de fer el que va dir mesos enrere que faria i que encara esperem. Per tant, més fets i menys paraules, que com diuen a Castella “no está el horno para bollos”.
(Article d’opinió emès per Onda Rambla Girona el 25-09-09)
De fet, estem parlant de 2.961 informes contractats durant el 2007 i l’estudi presentat per Castells està fet sobre una mostra de només 300. I aquests 49 informes que presenten incidències dels 300 superen els 725.000 euros, que amb els temps que corren diu molt en contra del tripartit. Tampoc es gens encoratjador que s’encarreguin centenars d’informes i es faci venir bé el preu uns pocs euros, pocs, per sota dels 12.000 per evitar haver-los de posar a concurs i poder-los atorgar a dit a amics, coneguts i saludats.
S’equivoca per tant el tripartit volent donar una imatge de normalitat al que és totalment anormal, i s’equivoca també mirant cap enrere, cap als governs de CiU. Per molt menys en aquells anys no només hi va haver dimissions de responsables polítics sinó que per molt menys diputats com Joan Ridao o Joan Boada, d’ERC i ICV, es van fer fotos amb tota la parafernàlia anant a la Fiscalia. Per molt menys! Aquí ara, però no plega ningú, ni per pagar un informe dues vegades, ni per -com s’assegura a la pàgina 12 de l’auditoria- pagar un estudi que “gran part és còpia del pacte nacional per a les infraestructures. L’import pagat per l’estudi no és raonable al seu contingut ni s’adequa a l’encàrrec sol•licitat. L’estudi presenta errors formals de presentació i no presenta noi un ordre ni una estructura acceptable per a aquests tipus de documents”.
I tot això sense tenir en compte les dificultats que han tingut els diputats de l’oposició que han demanat còpia dels informes en qüestió en els diferents departaments de la Generalitat, alguns dels quals encara no els han lliurat, arribant fins i tot a enfrontar-se el govern amb el president del Parlament en aquest afer. I sense tenir en compte tampoc “xapusses” com estudis retocats just abans de ser revisats pels diputats. Per exemple, un estudi del2007 incloïa bibliografia del 2008, mentre que un altre parlava primer que els nens veien, textual, “XXX hores” la tele a la setmana per acabar dient dies després, miraculosament, que la miraven 147 hores (21 al dia!).
Amb el que tenim sobre la taula, que el govern tripartit dediqui esforços patètics a treure importància al tema no només és ridícul sinó que fa un flac servei a la credibilitat de les institucions i dels governants davant el conjunt de la ciutadania, una situació agreujada pel difícil moment que estant passant la majoria de famílies del país. Si alguna vegada cal ser més transparent que mai i més exemplars que mai és precisament ara. El president Montilla hauria de deixar els seus habituals i perllongats silencis, exigir responsabilitats al seu govern i presentar unes noves normes de funcionament que evitin repetir aquest escàndol. De fet, hauria de fer el que va dir mesos enrere que faria i que encara esperem. Per tant, més fets i menys paraules, que com diuen a Castella “no está el horno para bollos”.
(Article d’opinió emès per Onda Rambla Girona el 25-09-09)
enviat per Xavier Dilmé i Vert a la/es
12:20
<< Inici