Finançament: que no us venguin la "burra"
El nou estatut marca de forma clara com ha de ser el nou finançament per a Catalunya. Precisament, aquesta era una de les principals raons per les quals es va fer. L’estatut és llei i les lleis s’han de complir al cent per cent; les lleis no es regategen o s’apliquen a trossos. Amb el nou finançament pactat pel tripartit amb el PSOE passa això, que no es compleix el que està escrit i Catalunya no fa el salt endavant que podia fer, que havia de fer per llei.
Que hi haurà més diners dels que hi havia ara? Segur. Si tens 2 i et donen 3, salta d’alegria, però si s’havien compromès a donar-te’n 5 i te’n donen 3, no treguis pit, calla i digues que has agafat el que t’han donat perquè són els teus amics. De fet, cada nou sistema ha comportat més diners, més faltaria! Però la pregunta no és aquesta, és són els diners que toquen? No, i s’ha de dir fugint de patètics triomfalismes i de propaganda barata.
Què diu l’estatut? Parla de l’anomenada cistella d’impostos que ens toca, com el 50% de l’IVA, 50% de l’IRPF o 58% dels impostos especials, de la manera de comptar, dels correctors, etc, etc. Fent números, seguint estrictament el que diu l’estatut, tot plegat suma 5.630 milions d’euros, no els 3.800 que ven que va pactar el tripartit i que des d’ahir, per art de màgia, ja són 4.028. D’on surten les xifres? És un misteri,suposo que en algun moment ho aclariran. Recordem que des de Madrid no n’han donat cap més enllà dels 11 mil milions que han posat, suposadament, sobre la taula. Totes les comunitats han fet els seus números i si ho sumem tot resulta que en comptes d’11 mil dóna 14 mil milions. Esperpèntic total.
Com esperpèntic és que des de Madrid es digui que totes les comunitats estaran per sobre de la mitjana, que evidentment deixarà de ser mitjana o és que ens prenen el pèl. Parlant de mitjanes, amb l’estatut a la mà Catalunya, una vegada hagi fet la seva contribució a la solidaritat, en el rànquing de recursos per càpita hauria de quedar 17 punts per sobre en comptes dels 5 que ha pactat el tripartit.
Una altra de les patacades a l’estatut és que no es tingui en compte l’esforç fiscal que fa cada territori. Pagarem per renda i cobrarem per població i, a més, ajustat a la baixa perquè tampoc s’han tingut en compte els criteris que fixa l’estatut per rectificar la població, que són: immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis i població en exclusió social. Obviar aquest tema -oh, sorpresa!- suposa beneficiar comunitats com Andalusia ja que ens tocaran menys euros per habitant que elles en temes bàsics com sanitat, educació i serveis socials. És el que passa repartint el fons que garanteix aquests serveis bàsics només per criteris de població i sense tenir en compte la capacitat fiscal de cada CCAA.
Voleu més “perles”? Desapareix el consorci tributari, que tanta cua va portar durant la negociació de l’estatut. No se’n parla enlloc. Tampoc s’ha complert la bilateralitat perquè això no és un pacte Catalunya-Espanya sinó un altre cafè per a tothom. I els terminis, que estan escrits a l’estatut? També se’ls salten, com si l’estatut no hi fos.
En definitiva, l’acord de finançament és dolent perquè no recull el que estava pactat a l’estatut, escrit i aprovat. Sembla que s’hagi hagut de negociar de zero o a partir de l’acord del 2001 quan tot això ja estava pactat el 2006. Una altra cosa és que el govern del PSOE no s’hagi vist amb cor de complir el que diu la llei per ser massa positiu per a Catalunya i aquí el tripartit hagi acceptat les rebaixes. En tot cas, que ho expliquin així i deixin de vendre la “burra” de la manera triomfalista i pletòrica com ho fan. També és veritat que hi ha molta gent que aquesta “burra” els hi ha comprat de molt bona gana. Recordem que quan es fa públic l’acord i el conseller parla de 3.800 milions, els “palmeros” apareixen de sota les pedres, sigui en el món polític, econòmic o social. Sense haver vist ni llegit cap paper, ni saber d’on carai surt cap xifra, tot són lloances. La màquina propagandística del tripartit fa respecte, per no dir por. I la capacitat d’entrega i d’aplaudiment del personal deixa estorat.
Deixeu-me acabar donant unes xifres. Si fem l’error de donar per bones les dades del conseller Castells, tot el remenament de l’estatut amb tot el desgast que va suposar per al país s’hauria fer per 3.800 milions (des d’ahir 4.028). Segons la web de la conselleria d’Economia de la Generalitat, amb el sistema del 2001 tant horrorós per al tripartit, es van aconseguir 3.700 milions més el 2004 i, atenció, ¡5.760! milions més el 2005. Són dades de la Generalitat i consultables.
Finalment, per tenir la foto clara, recordar que l’any passat, el 2008, el tripartit va provocar en la gestió dels pressupostos d’aquell any un escandalós dèficit de 4.862 milions d’euros, gairebé mil milions més del que ens diuen que ens donaran. Només en un any!
En fi, i com en tantes altres coses de la vida el temps serà qui donarà i traurà raons a uns i altres. Però les coses són com són i no com a alguns els hi convindria que fossin.
Que hi haurà més diners dels que hi havia ara? Segur. Si tens 2 i et donen 3, salta d’alegria, però si s’havien compromès a donar-te’n 5 i te’n donen 3, no treguis pit, calla i digues que has agafat el que t’han donat perquè són els teus amics. De fet, cada nou sistema ha comportat més diners, més faltaria! Però la pregunta no és aquesta, és són els diners que toquen? No, i s’ha de dir fugint de patètics triomfalismes i de propaganda barata.
Què diu l’estatut? Parla de l’anomenada cistella d’impostos que ens toca, com el 50% de l’IVA, 50% de l’IRPF o 58% dels impostos especials, de la manera de comptar, dels correctors, etc, etc. Fent números, seguint estrictament el que diu l’estatut, tot plegat suma 5.630 milions d’euros, no els 3.800 que ven que va pactar el tripartit i que des d’ahir, per art de màgia, ja són 4.028. D’on surten les xifres? És un misteri,suposo que en algun moment ho aclariran. Recordem que des de Madrid no n’han donat cap més enllà dels 11 mil milions que han posat, suposadament, sobre la taula. Totes les comunitats han fet els seus números i si ho sumem tot resulta que en comptes d’11 mil dóna 14 mil milions. Esperpèntic total.
Com esperpèntic és que des de Madrid es digui que totes les comunitats estaran per sobre de la mitjana, que evidentment deixarà de ser mitjana o és que ens prenen el pèl. Parlant de mitjanes, amb l’estatut a la mà Catalunya, una vegada hagi fet la seva contribució a la solidaritat, en el rànquing de recursos per càpita hauria de quedar 17 punts per sobre en comptes dels 5 que ha pactat el tripartit.
Una altra de les patacades a l’estatut és que no es tingui en compte l’esforç fiscal que fa cada territori. Pagarem per renda i cobrarem per població i, a més, ajustat a la baixa perquè tampoc s’han tingut en compte els criteris que fixa l’estatut per rectificar la població, que són: immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis i població en exclusió social. Obviar aquest tema -oh, sorpresa!- suposa beneficiar comunitats com Andalusia ja que ens tocaran menys euros per habitant que elles en temes bàsics com sanitat, educació i serveis socials. És el que passa repartint el fons que garanteix aquests serveis bàsics només per criteris de població i sense tenir en compte la capacitat fiscal de cada CCAA.
Voleu més “perles”? Desapareix el consorci tributari, que tanta cua va portar durant la negociació de l’estatut. No se’n parla enlloc. Tampoc s’ha complert la bilateralitat perquè això no és un pacte Catalunya-Espanya sinó un altre cafè per a tothom. I els terminis, que estan escrits a l’estatut? També se’ls salten, com si l’estatut no hi fos.
En definitiva, l’acord de finançament és dolent perquè no recull el que estava pactat a l’estatut, escrit i aprovat. Sembla que s’hagi hagut de negociar de zero o a partir de l’acord del 2001 quan tot això ja estava pactat el 2006. Una altra cosa és que el govern del PSOE no s’hagi vist amb cor de complir el que diu la llei per ser massa positiu per a Catalunya i aquí el tripartit hagi acceptat les rebaixes. En tot cas, que ho expliquin així i deixin de vendre la “burra” de la manera triomfalista i pletòrica com ho fan. També és veritat que hi ha molta gent que aquesta “burra” els hi ha comprat de molt bona gana. Recordem que quan es fa públic l’acord i el conseller parla de 3.800 milions, els “palmeros” apareixen de sota les pedres, sigui en el món polític, econòmic o social. Sense haver vist ni llegit cap paper, ni saber d’on carai surt cap xifra, tot són lloances. La màquina propagandística del tripartit fa respecte, per no dir por. I la capacitat d’entrega i d’aplaudiment del personal deixa estorat.
Deixeu-me acabar donant unes xifres. Si fem l’error de donar per bones les dades del conseller Castells, tot el remenament de l’estatut amb tot el desgast que va suposar per al país s’hauria fer per 3.800 milions (des d’ahir 4.028). Segons la web de la conselleria d’Economia de la Generalitat, amb el sistema del 2001 tant horrorós per al tripartit, es van aconseguir 3.700 milions més el 2004 i, atenció, ¡5.760! milions més el 2005. Són dades de la Generalitat i consultables.
Finalment, per tenir la foto clara, recordar que l’any passat, el 2008, el tripartit va provocar en la gestió dels pressupostos d’aquell any un escandalós dèficit de 4.862 milions d’euros, gairebé mil milions més del que ens diuen que ens donaran. Només en un any!
En fi, i com en tantes altres coses de la vida el temps serà qui donarà i traurà raons a uns i altres. Però les coses són com són i no com a alguns els hi convindria que fossin.
enviat per Xavier Dilmé i Vert a la/es
0:42
<< Inici