Algunes reflexions sobre la Festa de la Bisbal
Ara feia dies que no escrivia. Vaig intentar fer vacances a primers d'agost i no me'n vaig acabar de sortir. A l'Ajuntament sempre hi ha feina i em quedaven moltes visites i trucades pendents com a diputat. Després, la Festa Major, i ara porto d'alcalde accidental de la Bisbal des de de fa una setmana. Em sembla que només he fet vacances del bloc i d'Onda Rambla, però també és cert que el ritme ha estat més baix. Per tant, res a dir.
La Festa Major de la Bisbal va anar raonablement bé. La primera nit vam tenir un problema amb el soroll però penso que les entitats que tenen barraques van entendre que calia complir uns mínims. Uns mínims, per cert, que eren molt ligths: baixar música a 2/4 de 5 de la matinada i tancar a 2/4 de 7. De fet, són els més lights que trobaríem en qualsevol municipi. Per què? Penso que tot i respectar el dret de la gent a dormir, la Festa són 5 dies justos. Als de la meva edat (jo el primer) també ens ha agradat de joves (més faltaria!!) tancar tard a barraques, més fins i tot que alguns que ara es creuen els reis del mambo quan d'altres ja feiem gresca quan ells encara mamaven. Però el volum de la fressa que hi ha ara no hi era abans, ni per aproximació, quan només funcionaven quatre altaveus mal comptats. I les normatives d'espectacles i de sorolls també han canviat molt, igual que alguns usos socials. Abans era abans, igual que el temps dels nostres pares era diferent al nostre. A la Bisbal hi continuarà havent barraques i hi continuarà havent música fins a les "quinientas", però amb seny, com havia estat sempre. Res més. No cal buscar conjures estranyes, complots o intencions ocultes de l'alcalde o dels regidors del govern municipal.
Això de que abans era abans ho veiem també, penso, a l'altre front de debat ciutadà que és la cercavila inicial. Anys enrere, la cercavila era més juvenil i menys infantil. Eren els anys de la Cubana i posteriors. No estaven pensades per a la mainada i el jovent bevia (bevíem) cervesa i era el primer acte "sanferminero" de la Festa. Ara, volgut o no, s'ha produit un canvi i a la cercavila hi ha molta i molta mainada. S'ha de tenir en compte, igual com s'hi hauria tingut quan jo tenia 15 o 20 anys menys. No ho podem ignorar i n'haurem de parlar perquè són molts els pares que es queixen i amb raó. O fem una cercavila infantil o un "sanfermin" amb cervesa a dojo; les dues coses a la vegada és impossible.
I ja que parlem de temps diferents, haureu llegit que m'han dedicat samarretes de protesta. Em preocupa ben poc, tan poc que fins i tot me n'he quedat una de record. Sempre està bé que parlin d'un encara que sigui malament. Fa molts anys que em dedico a la vida pública i he assumit sempre les crítiques. I n'he fet molta jo també. El límit sempre és la honorabilitat de les persones i entenc que aquí s'han traspassat tots els límits amb la complicitat inclús d'algun web desinformatiu de la vila a qui no s'han donat les subvencions que exigien. També per això hi ha els tribunals, si cal, cap problema. Però tot plegat continua preocupant-me ben poc i els que em coneixen ho saben. Si vaig posar el tema en coneixement dels Mossos no va ser només per la trista samarreta sinó per un conjunt d'amenaces o pseudoamenaces o difamacions anònimes que he anat rebent i per prevenció davant la possibilitat que la cosa pogui anar a més. Tots tenim familia i ens agrada intentar conservar la nostra integritat física. Sí que he de dir que mai havia rebut en 15 anys de regidor el suport i l'encoratjament que he rebut per aquest episodi, penso que massa i tot, no crec que m'ho mereixi quan només faig la feina per la qual vaig ser escollit. Però gràcies a tots.
Estic content que la gent valori el que fem des de l'Ajuntament, que és evident que no faig jo sol. És la feina de moltes persones, d'un bon equip humà, per intentar fer una ciutat millor. Si ho aconseguim o no, ho veurem, no ho diran quatre que es pensen tenir la veritat absoluta. Els polítics cada quatre anys passem el millor exàmen que es pot passar: unes eleccions democràtiques. Una "medicina" molt recomanable que alguns s'haurien d'administrar.
La Festa Major de la Bisbal va anar raonablement bé. La primera nit vam tenir un problema amb el soroll però penso que les entitats que tenen barraques van entendre que calia complir uns mínims. Uns mínims, per cert, que eren molt ligths: baixar música a 2/4 de 5 de la matinada i tancar a 2/4 de 7. De fet, són els més lights que trobaríem en qualsevol municipi. Per què? Penso que tot i respectar el dret de la gent a dormir, la Festa són 5 dies justos. Als de la meva edat (jo el primer) també ens ha agradat de joves (més faltaria!!) tancar tard a barraques, més fins i tot que alguns que ara es creuen els reis del mambo quan d'altres ja feiem gresca quan ells encara mamaven. Però el volum de la fressa que hi ha ara no hi era abans, ni per aproximació, quan només funcionaven quatre altaveus mal comptats. I les normatives d'espectacles i de sorolls també han canviat molt, igual que alguns usos socials. Abans era abans, igual que el temps dels nostres pares era diferent al nostre. A la Bisbal hi continuarà havent barraques i hi continuarà havent música fins a les "quinientas", però amb seny, com havia estat sempre. Res més. No cal buscar conjures estranyes, complots o intencions ocultes de l'alcalde o dels regidors del govern municipal.
Això de que abans era abans ho veiem també, penso, a l'altre front de debat ciutadà que és la cercavila inicial. Anys enrere, la cercavila era més juvenil i menys infantil. Eren els anys de la Cubana i posteriors. No estaven pensades per a la mainada i el jovent bevia (bevíem) cervesa i era el primer acte "sanferminero" de la Festa. Ara, volgut o no, s'ha produit un canvi i a la cercavila hi ha molta i molta mainada. S'ha de tenir en compte, igual com s'hi hauria tingut quan jo tenia 15 o 20 anys menys. No ho podem ignorar i n'haurem de parlar perquè són molts els pares que es queixen i amb raó. O fem una cercavila infantil o un "sanfermin" amb cervesa a dojo; les dues coses a la vegada és impossible.
I ja que parlem de temps diferents, haureu llegit que m'han dedicat samarretes de protesta. Em preocupa ben poc, tan poc que fins i tot me n'he quedat una de record. Sempre està bé que parlin d'un encara que sigui malament. Fa molts anys que em dedico a la vida pública i he assumit sempre les crítiques. I n'he fet molta jo també. El límit sempre és la honorabilitat de les persones i entenc que aquí s'han traspassat tots els límits amb la complicitat inclús d'algun web desinformatiu de la vila a qui no s'han donat les subvencions que exigien. També per això hi ha els tribunals, si cal, cap problema. Però tot plegat continua preocupant-me ben poc i els que em coneixen ho saben. Si vaig posar el tema en coneixement dels Mossos no va ser només per la trista samarreta sinó per un conjunt d'amenaces o pseudoamenaces o difamacions anònimes que he anat rebent i per prevenció davant la possibilitat que la cosa pogui anar a més. Tots tenim familia i ens agrada intentar conservar la nostra integritat física. Sí que he de dir que mai havia rebut en 15 anys de regidor el suport i l'encoratjament que he rebut per aquest episodi, penso que massa i tot, no crec que m'ho mereixi quan només faig la feina per la qual vaig ser escollit. Però gràcies a tots.
Estic content que la gent valori el que fem des de l'Ajuntament, que és evident que no faig jo sol. És la feina de moltes persones, d'un bon equip humà, per intentar fer una ciutat millor. Si ho aconseguim o no, ho veurem, no ho diran quatre que es pensen tenir la veritat absoluta. Els polítics cada quatre anys passem el millor exàmen que es pot passar: unes eleccions democràtiques. Una "medicina" molt recomanable que alguns s'haurien d'administrar.
enviat per Xavier Dilmé i Vert a la/es
19:14
<< Inici