Zapatero es carrega el país
Aquest final de juliol està sent per oblidar. A la penosa situació econòmica, laboral i política ja només faltava l’aparició dels desgraciats d’ETA assassinant i intentar massacrar dones i nens. Tots hem d’estar units contra el terrorisme, això és evident, però no per tenir clar aquest punt hem de deixar d’exigir a certs responsables polítics que es mosseguin la llengua cada vegada que pensen dir que ETA està més malament que mai, que està més dèbil que mai, etc, etc. Que callin i treballin. El mateix que hauria de fer, en un altre apartat el president del govern espanyol, el del diàleg social.
Zapatero és home de molta foto i poca “xixa”, tot imatge i gens de contingut. No dic res que no se sàpiga. Però ara no són moments per a frivolitats. Amb 4 milions llargs d’aturats, en aquests moments crítics, és on llueixen els líders sòlids, els líders de veritat capaços d’agafar el toro per les banyes i abanderar la recerca de solucions. És el que es fa a l’Europa del nostre entorn. Aquí no, som l’únic país on el govern s’esbatussa amb els empresaris en comptes de generar confiança. Un govern que no sap on peta i que està ingressant 4 i gastant 8. A aquest pas Zapatero no tindrà cap vaga general però es carregarà el país per a les properes dues generacions. La meva pensió, per exemple, penso que ja ha volat.
Però que es pot demanar a un irresponsable que fa un any enrere encara es negava a parlar de crisis? El carro va pel pedregal i el que el mana en comptes de donar l’alerta ens diu que tranquils, que hem trobat una drecera que ens fa anar més de pressa. Des que es pensa que és una estrella política internacional que ha perdut la noció de la realitat, més o menys el mateix que li va passar a Aznar en el seu moment, per motius diferents. La situació econòmica és gravíssima, tot Europa parla de sacrificis, des dels poderosos sindicats alemanys, passant pel laborisme britànic i acabant per merkels i sarkozis. Tothom, menys l’irreductible gal de la Moncloa. Aquí només hi ha brots verds, optimisme perquè hem tocat fons (fa mesos que es diu i continuem baixant!) i no cal fer cap reforma ni cap sacrifici. Res de res.
El turisme era la darrera esperança i no salvarà els mobles. L’ocupació és baixa i la gent gasta menys que mai. Només cal sortir al carrer i parlar amb propietaris de bars, restaurants, hotels o empreses de distribució. Tothom et diu el mateix: a partir de setembre, això serà terrible. Esperem que no, però no hi ha massa motius per al optimisme perquè el barco va sense patró, ni a Madrid ni a Barcelona, en uns moments que l’impuls de les administracions és vital per redreçar el rumb. Només podem esperar, i ja és esperar, que quan americans i europeus comencin a aixecar el cap el seu rebuf ens arrossegui amb ells.
En fi, a veure si uns dies de vacances a l’agost ens fan veure les coses d’una altra manera, que bona falta fa. Que vagi bé!
(Article d'opinió emès per Onda Rambla Girona el 31-07-09)
Zapatero és home de molta foto i poca “xixa”, tot imatge i gens de contingut. No dic res que no se sàpiga. Però ara no són moments per a frivolitats. Amb 4 milions llargs d’aturats, en aquests moments crítics, és on llueixen els líders sòlids, els líders de veritat capaços d’agafar el toro per les banyes i abanderar la recerca de solucions. És el que es fa a l’Europa del nostre entorn. Aquí no, som l’únic país on el govern s’esbatussa amb els empresaris en comptes de generar confiança. Un govern que no sap on peta i que està ingressant 4 i gastant 8. A aquest pas Zapatero no tindrà cap vaga general però es carregarà el país per a les properes dues generacions. La meva pensió, per exemple, penso que ja ha volat.
Però que es pot demanar a un irresponsable que fa un any enrere encara es negava a parlar de crisis? El carro va pel pedregal i el que el mana en comptes de donar l’alerta ens diu que tranquils, que hem trobat una drecera que ens fa anar més de pressa. Des que es pensa que és una estrella política internacional que ha perdut la noció de la realitat, més o menys el mateix que li va passar a Aznar en el seu moment, per motius diferents. La situació econòmica és gravíssima, tot Europa parla de sacrificis, des dels poderosos sindicats alemanys, passant pel laborisme britànic i acabant per merkels i sarkozis. Tothom, menys l’irreductible gal de la Moncloa. Aquí només hi ha brots verds, optimisme perquè hem tocat fons (fa mesos que es diu i continuem baixant!) i no cal fer cap reforma ni cap sacrifici. Res de res.
El turisme era la darrera esperança i no salvarà els mobles. L’ocupació és baixa i la gent gasta menys que mai. Només cal sortir al carrer i parlar amb propietaris de bars, restaurants, hotels o empreses de distribució. Tothom et diu el mateix: a partir de setembre, això serà terrible. Esperem que no, però no hi ha massa motius per al optimisme perquè el barco va sense patró, ni a Madrid ni a Barcelona, en uns moments que l’impuls de les administracions és vital per redreçar el rumb. Només podem esperar, i ja és esperar, que quan americans i europeus comencin a aixecar el cap el seu rebuf ens arrossegui amb ells.
En fi, a veure si uns dies de vacances a l’agost ens fan veure les coses d’una altra manera, que bona falta fa. Que vagi bé!
(Article d'opinió emès per Onda Rambla Girona el 31-07-09)
enviat per Xavier Dilmé i Vert a la/es
13:46
<< Inici