El peatge de la mort, una vergonya
Si un impost hi ha avui a Catalunya que sigui injust, és el de successions i donacions. Que quan el cap de família mori, la dona i els fills s’hagin d’empebrar per rebre uns béns que ja han pagat sempre els impostos i tributs que els hi tocava, no deixa de ser altra cosa que un espoli que practica l’administració. No pot rebre altre nom.
Aquesta situació afecta principalment les classes mitjanes i baixes, que esgarrapen d’on poden per estalviar quatre duros i fer alguna inversió, les mateixes que els socialistes castiguen amb la puja de l’IVA i altres impostos. Les rendes altes ja s’espavilen amb empreses patrimonials i amb enginyeries financeres vàries. La injustícia de la situació s’ha agreujat quan l’impost es transfereix a les autonomies i la majoria apliquen grans bonificacions o simplement el deixen com a testimonial. Dono una dada aclaridora: una família (vídua i tres fills, un d’ells discapacitat) que hagi de rebre una herència del pare mor per la qual pagarà a Catalunya 7.000 euros, en pagarà només 922 a Andalusia, 111 a Madrid, 33 a València i 20 a Cantàbria. A Madrid i València governa el PP però a Andalusia i Cantàbria ho fa el PSOE. Costa d’entendre per tant que el PSC digui a catalunya que és insolidari eliminar l’import i en canvi a la resta de l’estat on governa no ho sigui. Més que costar d’entendre, fa riure.
I si els socialistes fan un paper ben galdós en aquest tema, els d’Esquerra, com sempre, tampoc es queden curts. Fa poques setmanes voten a Madrid a favor d’una proposta de CiU per eliminar l’impost de successions, amb florit discurs de Joan Ridao inclós sobre la injustícia, i després la setmana passada voten al Parlament en contra de l’eliminació. Són govern i oposició en un mateix partit, una mena de patètic 2x1 polític de fireta. De fet, Esquerra ha votat 9 vegades en contra de les propostes de CiU al Parlament per suprimir l’impost. 9 vegades!
Degut a la pressió política, i ara també popular, en el darrer debat de política general el tripartit va aprovar una resolució seva que van vendre que era per rebaixar l’impost quan el cert és que el text només parlava d’estudiar-ho. Qui ho va dir més clar que ningú en el debat i se li ha d’agrair, és el comunista Jordi Miralles en nom d’Impositiva perdó, Iniciativa per Catalunya: “aquest impost no s’eliminarà amb aquest govern”. Escoltat això, la resta és simple música per fer la realitat agradable a les orelles del contribuent i també, no ho oblidem, votant. Suposo que per aquesta raó el tripartit porta des de la passada legislatura enganyant tothom amb la promesa de modificació de l’impost, modificació que evidentment no s’ha produït. Bé, no només no s’ha rebaixat sinó que és l’únic impost, l’únic, que ha crescut en recaptació en temps de crisi. No paren de créixer els diners recaptats des de 2003, fins i tot en aquests moments malgrat la situació que pateixen la majoria de famílies catalanes.
Per si no hi havia prou claretat en la nul•la voluntat del tripartit a fer canvis per subsanar l’actual injustícia només cal mirar la votació de la setmana passada al Parlament. La proposta de CiU, força tèbia per intentar arribar a acords almenys amb PSC i ERC, plantejava una supressió parcial de l’impost bàsicament destinada a familiars directes primer i després esglaonada durant quatre anys. Ni així. PSC, Esquerra i Iniciativa no van voler ni sentir-ne a parlar, malgrat els intents dels republicans d’emmascarar el que fan amb propostes que no són res més que cortines de fum per amagar la realitat dels seus fets.
Avui, morir a Catalunya i a Extremadura té un càstig afegit dins l’estat espanyol, un càstig que suporten les famílies en forma d’impost, de peatge de la mor. L’autogovern hauria de servir per poder corregir situacions injustes com aquestes, que és el que fan a Andalusia, Madrid, València i la majoria de comunitats autònomes. Aquí, en canvi, alguns fan servir l’autogovern per penalitzar fiscalment els ciutadans. Una vergonya que la gent ha de saber valorar.
Aquesta situació afecta principalment les classes mitjanes i baixes, que esgarrapen d’on poden per estalviar quatre duros i fer alguna inversió, les mateixes que els socialistes castiguen amb la puja de l’IVA i altres impostos. Les rendes altes ja s’espavilen amb empreses patrimonials i amb enginyeries financeres vàries. La injustícia de la situació s’ha agreujat quan l’impost es transfereix a les autonomies i la majoria apliquen grans bonificacions o simplement el deixen com a testimonial. Dono una dada aclaridora: una família (vídua i tres fills, un d’ells discapacitat) que hagi de rebre una herència del pare mor per la qual pagarà a Catalunya 7.000 euros, en pagarà només 922 a Andalusia, 111 a Madrid, 33 a València i 20 a Cantàbria. A Madrid i València governa el PP però a Andalusia i Cantàbria ho fa el PSOE. Costa d’entendre per tant que el PSC digui a catalunya que és insolidari eliminar l’import i en canvi a la resta de l’estat on governa no ho sigui. Més que costar d’entendre, fa riure.
I si els socialistes fan un paper ben galdós en aquest tema, els d’Esquerra, com sempre, tampoc es queden curts. Fa poques setmanes voten a Madrid a favor d’una proposta de CiU per eliminar l’impost de successions, amb florit discurs de Joan Ridao inclós sobre la injustícia, i després la setmana passada voten al Parlament en contra de l’eliminació. Són govern i oposició en un mateix partit, una mena de patètic 2x1 polític de fireta. De fet, Esquerra ha votat 9 vegades en contra de les propostes de CiU al Parlament per suprimir l’impost. 9 vegades!
Degut a la pressió política, i ara també popular, en el darrer debat de política general el tripartit va aprovar una resolució seva que van vendre que era per rebaixar l’impost quan el cert és que el text només parlava d’estudiar-ho. Qui ho va dir més clar que ningú en el debat i se li ha d’agrair, és el comunista Jordi Miralles en nom d’Impositiva perdó, Iniciativa per Catalunya: “aquest impost no s’eliminarà amb aquest govern”. Escoltat això, la resta és simple música per fer la realitat agradable a les orelles del contribuent i també, no ho oblidem, votant. Suposo que per aquesta raó el tripartit porta des de la passada legislatura enganyant tothom amb la promesa de modificació de l’impost, modificació que evidentment no s’ha produït. Bé, no només no s’ha rebaixat sinó que és l’únic impost, l’únic, que ha crescut en recaptació en temps de crisi. No paren de créixer els diners recaptats des de 2003, fins i tot en aquests moments malgrat la situació que pateixen la majoria de famílies catalanes.
Per si no hi havia prou claretat en la nul•la voluntat del tripartit a fer canvis per subsanar l’actual injustícia només cal mirar la votació de la setmana passada al Parlament. La proposta de CiU, força tèbia per intentar arribar a acords almenys amb PSC i ERC, plantejava una supressió parcial de l’impost bàsicament destinada a familiars directes primer i després esglaonada durant quatre anys. Ni així. PSC, Esquerra i Iniciativa no van voler ni sentir-ne a parlar, malgrat els intents dels republicans d’emmascarar el que fan amb propostes que no són res més que cortines de fum per amagar la realitat dels seus fets.
Avui, morir a Catalunya i a Extremadura té un càstig afegit dins l’estat espanyol, un càstig que suporten les famílies en forma d’impost, de peatge de la mor. L’autogovern hauria de servir per poder corregir situacions injustes com aquestes, que és el que fan a Andalusia, Madrid, València i la majoria de comunitats autònomes. Aquí, en canvi, alguns fan servir l’autogovern per penalitzar fiscalment els ciutadans. Una vergonya que la gent ha de saber valorar.
enviat per Xavier Dilmé i Vert a la/es
19:57
<< Inici