Infraestructures: ni pacte, ni nacional

Avui el tripartit signarà a bombo i platerets el que ha anomenat pacte nacional d’infraestructures. Una simple foto que busca només propaganda per un document buit de contingut que ni és pacte ni és nacional. Signar pactes nacionals sense el principal grup del Parlament de Catalunya és una frivolitat que augmenta si tampoc hi ha la principal patronal del país. Per no haver-hi pacte, no hi ha ni pacte a nivell dels tres partits del govern, només recordar el quart cinturó, obra de la que Montilla i Nadal diuen una cosa i Iniciativa una altra de ben diferent. Si no hi ha acord entre el propi govern sobre infraestructures bàsiques, no hi ha un finançament per aquestes infraestructures i no hi ha capacitat d’influència a Madrid quan el govern central ha de pagar la meitat del pla, no sé que tenim més enllà d’una foto.

I com sempre grans xifres: d’aquí al 2020 es garanteixen cent mil milions d’euros, diu Nadal. Mentida, dic jo. No es pot anar d’aquesta manera enganyant i prenent el pèl al personal que escolta de bona fe si no tenim execució. Veiem-ho. En aquest pla del tripartit, l’estat ha de pagar la meitat de les inversions. Doncs bé, resulta que la licitació d’obres per part de l’estat a Catalunya els nou primers mesos del 2009 ha caigut un 45%. Anem bé per arribar a la xifra promesa. Però espereu: la licitació d’obres per part de la Generalitat aquests primers nou mesos ha caigut un 53%!! Després diuen alguns que la inversió pública estimula l’economia. Estem arreglats! I una altra dada que té tela marinera també: aquest 2009 la Generalitat no haurà licitat ni l’1 % del que es preveu per fer carreteres en aquest magnífic pla fins al 2015. Tampoc és una dada a menystenir el fet que no hi hagi una priorització d’infraestructures a construir. El pla és només una llista de la compra sense ordenar, no fos cas que als senyors d’Iniciativa no els agradés la priorització que es fes i passés com en el pacte nacional d’educació, que en van quedar a fora per sectaris.

Si mirem una mica el que ha de caure de Madrid, veiem que el primer que cau és el paper del PSC allà. En el pacte resulta que es demana la gestió de l’aeroport del Prat i els diputats socialistes al Congrés estan cansats de votar-hi en contra per fer quedar bé el PSOE, que és del que es tracta. Posats a votar en contra, dimecres van votar en contra de desdoblar la Nacional 420 de Reus fins a l’Aragó, que a Catalunya demanen en el Pla que avui presenten. Així defensen el tema a Madrid. No oblidem tampoc que l’estat, el govern amic de Zapatero, no ha executat entre 2007 i 2009 projectes d’inversió inclosos en els pressupostos per valor de 1.057 milions d’euros, que aviat és dit. Catalunya hauria de rebre el 18,4% del que inverteix l’estat i rep en realitat només el 15,2. I si fem comparacions, que potser són odioses però a vegades també aclaridores, Andalusia ha de rebre el 17,7% i els rebrà. Tampoc és cap novetat, allà no els defensa el PSC, sort que tenen els andalusos amb els números a la mà.

I si parlem d’aquests pressupostos generals de l’estat del l’amic zapatero per l’any vinent, els de l’augment de l’iva i altres absurditats, veurem que les inversions a Catalunya baixen un 5,4% respecte a les escrites per enguany, que falten 661,7 milions d’euros en projectes pendents de determinar i comprovarem en la seva memòria que l’estat reconeix que no executarà 635 milions d’euros pendents del 2009. Això sí avui alguns es faran la foto, pronunciaran florits discursos que voldran ser de país i faran tota la comèdia que vulgueu i més. La realitat però és sempre més tossuda que les mentides i això alguns ho haurien de tenir en compte perquè els electors ja estan cansats que se’ls tracti com a babaus, especialitat del tripartit, tot sigui dit.