La cabra siempre tira al monte
Ara bé, he anat a l’hemeroteca de TV3 per una cosa que m’han explicat que m’havia passat per alt diumenge i m’he quedat glaçat escoltant tot un secretari de la Mesa del Parlament, Jordi Miralles (EUiA), declarant que a Cuba “es respecten els drets fonamentals”. Si no ho escolto de pròpia veu no m’ho hagués cregut. Jo no sé que entén aquest individu per drets fonamentals però a Cuba hi ha molts presos polítics engarjolats, no hi llibertat de reunió, d’associació, i un llarg i trist etcètera. Però que un diputat català vagi a una contramanifestació i s’atreveixi a dir aquestes indecències em repugna. Com em repugna qualsevol totalitarisme i els que els aplaudeixen.
Quan hi ha problemes, sempre treuen pit tant l’extrema dreta com l’extrema esquerra. Europa no és cap excepció, malgrat haver patit aquests dos càncers durant dècades. La diferència és que la mitologia dels primers està on ha d’estar, a les escombraries, mentre que la dels segons es potencia per totes bandes: dels terroristes se’n diu alliberadors, els dictadors són líders de la revolució popular i els demòcrates morts són contrarevolucionaris o mercenaris. I això passa perquè fa massa temps que ho veiem i callem. Jo, almenys, no penso callar més, ja n’estic fart de nazis i de comunistes, dues cares de la mateixa moneda. Fart! Si la llibertat que prediquen per a nosaltres és la que defensen per als cubans, no tinc cap inconvenient a dir-los on se la poden guardar.
<< Inici