No tenim govern

Si alguna virtut té el Tripartit liderat per Montilla és la seva capacitat per intentar treure’s les puces de sobre, expulsar les seves responsabilitats cap algú altre. Sempre que es qüestiona la manca de feina d’aquest suposat govern, la culpa és dels anys de CiU; sempre que un conseller la vessa, la culpa és de la premsa o de la víctima de la vessada; quan hi ha algun desastre, resulta que era inevitable perquè mai s’havia vist una cosa semblant... Si algú encara en dubtava, les ventades del passat cap de setmana li han acabat d’aclarir: la culpa és dels ajuntaments i dels metereòlegs. I avall! Les acusacions però, no les fa un indocumentat o, millor dit, algú que no s’hauria de permetre el luxe de ser un indocumentat, les fa els president de Catalunya, José Montilla. Curiosament, les va respondre defensant els municipis ni més ni menys que la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, feu de Montilla i companyia. Embolica que fa fort!

El Sr. Montilla ha demostrat una vegada més el gros que li ve el càrrec. Després dels seus silencis, després de les seves desaparicions perquè els problemes no l’esquitxin, després d’amagar-se darrera els seus consellers, ara aparaeix per tirar pilotes fora i culpar, com no, els demés. No recorda que els alcaldes afectats pel temporal de Nadal encara esperen -no ja una visita- una simple trucada del president de la Generalitat. És el mateix desaparegut en combat que demanava anys enrere com a màxim responsable del PSC (que és la feina que realment li agrada) la dimissió del president Pujol per unes nevades que van afectar la xarxa viària però que no van deixar cap mort.

Aquest és el govern que té Catalunya: un vicepresident del govern que es feia targetes dient que era vicepresident de la Generalitat i que darrerament es dedica a gastar, a nomenar assessors (això sí, no tots són familiars seus, cal dir-ho per ser justos) i a gaudir de la vida contemplativa. Un número tres i líder de Iniciativa que es pessiga cada matí per creure’s que un partit amb tants pocs vots sigui capaç de tenir el país aturat, un Joan Saura que cada vegada s’assembla més al Fernando Morán dels bons temps. I de la resta de consellers, deixeu-me destacar el d’Economia, Antoni Castells, a qui no s’escolten ni tan sols els del seu partit, que no fan altra cosa que vendre’l cada vegada que va a Madrid a negociar amb el ministre Solbes. És el conseller que diverteix els seus companys del PSOE amenaçant amb no votar els pressupostos de l’Estat si no hi havia finançament. I ara torna a treure pit, quan els del PSOE encara riuen i no n’hi ha per menys. “Entre Zapatero i Catalunya, el PSC triarà Catalunya, José Luís”, deia en el passat un altre humorista de nivell. Ja ho hem vist. Riure per no plorar.

A veure si aquest desgavell i aquesta incapacitat manifesta per governar, per aplicar mesures mínimes per poder paliar la crisi dins les possibilitats que dóna gestionar un pressupost de 35 milions d’euros, faci adonar al votant, a la gent, que ja n’hi ha prou de Tripartit, que Catalunya es mereix tornar a tenir un govern responsable i que assumeixi les seves responsabilitats, que doni estabilitat, prestigi i també confiança al país. Veurem.

La Bisbal, 30 de gener de 2009