tag:blogger.com,1999:blog-38664232372636020932024-03-05T13:13:52.660+01:00EL BLOC D'EN XAVIER DILMÉBenvinguts. Esteu entrant en un espai que recull les reflexions personals d’un empordanès de la Bisbal que no ha cregut mai que per dir les (seves) veritats es perdin les amistats. No recomanat als partidaris del pensament únic i del políticament correcte.Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comBlogger109125tag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-33982361351720901762015-01-09T12:49:00.000+01:002015-01-19T12:52:52.113+01:00La llibertat és l'enemic<div style="border-image: none;">
</div>
<div style="border-image: none; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-uX_zK86YSGmFVqdcUkWXJdVZgDHtXqagK0ntajCKFKl2ZtLZU3GYKPsY5b54RaPWdyuxz-e82jlM8YZeh3FXLIwnv5InBqW1WAvUGDKU81NJuJBKJ7yky1bm9IC2HKaCykr9b6wGKXE/w140-h140-p/charlie.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="charlie.jpg" border="0" class="bg-Bl-Lg-de" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-uX_zK86YSGmFVqdcUkWXJdVZgDHtXqagK0ntajCKFKl2ZtLZU3GYKPsY5b54RaPWdyuxz-e82jlM8YZeh3FXLIwnv5InBqW1WAvUGDKU81NJuJBKJ7yky1bm9IC2HKaCykr9b6wGKXE/w140-h140-p/charlie.jpg" style="height: 140px; transform: rotate(0deg); width: 140px;" title="charlie.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hi ha actes del nostre
dia a dia als quals no donem importància però que són fruit de les llibertats
de què gaudim. Per exemple, fer aquest comentari d’opinió. Dir el que un vol i
com ho vol no només no està permès a molts països del món sinó que també pot
tenir conseqüències nefastes per al autor. No acostumem a valorar prou l’entorn
de llibertat –malgrat les limitacions i tot- en que vivim, que tampoc ens ha
baixat del cel sinó que ha estat guanyat per la societat en un camí gens fàcil.
La llibertat és el principal enemic del fanatisme, sigui del color que sigui, i
dins aquest marc hem d’encabir l’atemptat contra el setmanari satíric francès
Charlie Hebdo. Com ho hem de fer també amb les desenes de periodistes
assassinats a tot el món durant el 2014. Encara que alguns <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bonistes</i> no ho reconeguin, estem en guerra, i ho estem no contra
l’islam o el món musulmà, sinó contra un integrisme que ens vol tornar a l’Edat
Mitjana, contra un fanatisme que té segrestat a un déu per excusa per ensorrar
la civilització occidental i els valors de llibertat, igualtat i fraternitat
emanats precisament de la Franca del 1789. No és casualitat que tot hagi passat
a França i els autors siguin francesos que reneguen dels valors de la
republicans. El xoc entre la llibertat i l’integrisme és més gran allà. </span></div>
<div style="border-image: none; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Déu és l’excusa per
imposar, per dominar, per sotmetre... però només això, l’excusa. L’objectiu dels
que escalfen el cap als fidels és un altre. I, per cert, d’aquests que escalfen
el cap als feligresos en tenim uns quants dins a casa, sigui a França o aquí.
Paradoxalment, acollint-se a la llibertat d’expressió i de religió aquells que
més les abominen, alguns imams i falsos profetes es dediquen a predicar l’odi i
la violència des de les nostres pròpies mesquites, en un ventall d’odi que va des
de la necessitat de l’extermini del que creu en un Déu diferent a la submissió
forçada de la dona, tot una escala de contravalors intolerable. Ho han pogut
fer venint directament del seu país, sovint sense conèixer l’idioma ni els
costums del lloc que l’acull, i imposant a la comunitat del municipi noves i
restrictives normes de convivència, sense cap filtre mínim. Greu error, comès
per culpa de l’acomplexament amb què es tracta a Europa tot el que té a veure
amb l’islam. I després acaben rebent justos, la immensa majoria, per pecadors. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però els justos també
s’han de mobilitzar quan passen coses com la d’aquesta setmana, més del que ho
han fet, si es queixen de que se’ls posa al mateix sac. Les comunitats
musulmanes europees haurien de ser<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les
primeres interessades en posar-se al capdavant de les mobilitzacions contra
l’atemptat i també en favor de la llibertat d’expressió. I els seus països
d’origen haurien d’evitar condemnes amb la boca petita. Potser m’ho sembla a
mi, però hi veig reaccions massa tèbies, i és un altre element per a la
reflexió. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El primer perill que
tenim ara al davant és un perill evident d’autocensura, que també era un dels
objectius buscats pels terroristes, un avís per a navegants. De fet, alguns
humoristes ja se l’apliquen fa temps, només cal mirar a casa nostra com alguns
són absolutament atrevits i transgressors amb la religió catòlica i mai, mai,
es posen amb la islàmica, ni de passada. Capellans, monges, verges, sant pares,
etc, són mofats, ridiculitzats sovint amb molt mal gust, de forma ofensiva fins
i tot, però ni profetes, ni imams no són ni esmentats, bàsicament per por a la
reacció. Això és autocensura. Un altre tema a debat són els límits a la
llibertat d’expressió, que en tot cas han de ser els establerts per la llei sorgida
d’institucions democràtiques i per la Justícia emanada de la separació de
poders i mai pot ser dictada des dels temples, i menys pels terroristes. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No ens queda altre camí
que la fermesa, ser ferms, malgrat no tenir cap voluntat de màrtirs, molt ferms
contra els fanatismes en la defensa de les nostres llibertats i dels nostres
valors, en defensa en definitiva de la civilització.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-12848231442634119922014-12-19T13:10:00.000+01:002015-01-19T13:11:02.939+01:00I ara, què?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img class="rg_i" data-sz="f" height="212" jsaction="load:str.tbn" name="diPNOIchJq0blM:" src="" style="height: 183px; margin-left: -4px; margin-right: -4px; margin-top: 0px; width: 275px;" width="320" /></div>
<br />
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els que teniu la
paciència d’escoltar els divendres el meu modest comentari haureu notat que fa
dies que no parlo del procés de transició nacional. De fet no ho faig des del
9N. He preferit escoltar i observar més que no pas entrar en una batussa que ja
té massa actors. Perquè estem en plena batussa entre els partidaris del dret a
decidir, per molt que es vulgui dissimular de cares a la galeria. Hi ha batussa
a nivell de partits però també a nivell de carrer, també a l’ANC... per culpa
del full de ruta a partir del 9N. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No deixa de ser curiós
que a les manifestacions i mobilitzacions de l’11 de setembre tots haguem anat sempre
junts, units i sense cap sigla, i ara es plantegin unes eleccions
plebiscitàries en que no hi pugui haver una llista junta, única i sense cap
sigla dels partidaris al dret a decidir o fins i tot de l’independentisme, si
es vol. Personalment, sempre he estat un escèptic amb l’esquerra d’aquest país,
que quan més cap a l’esquerra està més sectària es torna. Ha estat sempre així,
la història ho demostra. Un exemple del què dic, traslladat al que passa ara: el
president Mas s’empassaria el gripau de compartir llista amb en Joan Herrera
però aquest no faria mai el mateix. Primer és ser d’esquerres i després hi ha
el procés, el país i la resta. Sempre ha estat igual, a ningú li pot sorprendre
que Herrera demani el retorn del tripartit canviant però el PSC per Podemos. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">És ben cert que a molta
gent de bona fe li ha sorprès la resposta d’ERC primer a la proposta de nou 9N
del president i ara al seu full de ruta. Recordem que el surrealisme arriba als
extrems que malgrat vam poder votar el 9N amb una pregunta pactada i haver
estat un èxit, el Govern del país perd el suport parlamentari dels republicans
i queda a precari quan més fort hauria de d’estar. Jo tinc una teoria fa temps
sobre quina era l’estratègia real d’ERC, però que ja explicaré més endavant, no
vull en aquests moments d’abundància de pells fines que m’acusin de dinamitar
res, Déu me’n guard. El que sí em sorprèn és que no es vulgui entendre que si
fem unes plebiscitàries sense una lectura clara de portes enfora, no hauran
servit per a res i el procés serà mort. Així de cru. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I si s’han d’avançar
les eleccions simplement per complicar més la composició del Parlament, fer
ingovernable el país i engreixar Ciutadans i Podemos doncs potser que ens
aturéssim un moment a agafar aire i rumiar. Ho dic perquè sembla que haguem
entrat en una mena d’esprint quan hauríem d’estar en una carrera de fons.
Aquesta pressa per unes eleccions és força sospitosa, la veritat. No hem ni
tingut temps de reflexionar sobre el 9N, i crec que hi ha algunes coses que
s’haurien de mirar amb molt de compte i que molta gent no gosa fer per no
sortir-se del que algú ha decidit que és el políticament correcte. De fet, les darreres
enquestes que donen una majoria justeta o ni això a la suma de CiU i ERC també
van en el mateix sentit. Si el 9N va mobilitzar tot el si+si és evident que
tenim un problema. No oblidem que tot i així un 20% dels votants del 9N no van
apostar pel si+si. Això són dades que cal analitzar en comptes de bramar contra
qui les posa sobre la taula. I també mirar quin ha estat el mapa de la
participació a nivell de tot Catalunya. Els que desitgen la independència
podrien arribar a la conclusió que encara queda feina per fer, buscar més
complicitats, o dit d’una altra forma, s’ha d’acabar de passar el rasclet.
Perquè és important per un independentista poder convocar una consulta però
encara ho hauria de ser més guanyar-la, penso jo. </span></div>
<br />
<div style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En fi, ara sortosament tindrem
un parell de setmanes per frenar i reflexionar. Mengem els torrons, brindem i
expressem els nostres millors desitjos amb aquells que més estimem. Bon Nadal i
Bones Festes a tothom!</span></div>
</div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-70223545351165692532014-05-30T13:23:00.001+02:002014-05-30T13:23:12.272+02:00La violència no pot obrir portes
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsLCBkbgQ0RNCBZyJRVuh-JEDeU6c-Fk0Jc0WXoKev-vuavNclqrJdu0QcCXPJv3rq1M9YEthIYtuQhgUyppy7wjqjoSxsOEj_w-bpgTqWnzrET-c35pYQQjrsxX1iNcorQVeCHWEQepo/s1600/Barricades-Sants-Vies-MANOLO-GARCIA_ARAIMA20140530_0111_15.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsLCBkbgQ0RNCBZyJRVuh-JEDeU6c-Fk0Jc0WXoKev-vuavNclqrJdu0QcCXPJv3rq1M9YEthIYtuQhgUyppy7wjqjoSxsOEj_w-bpgTqWnzrET-c35pYQQjrsxX1iNcorQVeCHWEQepo/s1600/Barricades-Sants-Vies-MANOLO-GARCIA_ARAIMA20140530_0111_15.jpg" height="179" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">És justificable el que
ha passat a Barcelona les darreres nits? És justificable cremar contenidors i
vehicles, trencar aparadors i bens públics i privats, llançar pedres i còctels
molotov a la policia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer barricades i
tot el reguitzell d’exemples de terrorisme urbà que hem vist? És justificable
embrutar d’aquesta manera la marca Barcelona de cares al món, i de la qual
depenen milers de llocs de treball ? Evidentment, no ho és i, a més, no es pot
dir que sigui la resposta a res. Des de la civilitat no es pot enllaçar aquest
debat amb cap altre. Ni amb un desallotjament ni amb res. De gent empipada, cabrejada,
n’hi ha molta i per motius ben diversos i si tots féssim el mateix ens
carreguem el país, seria el far west. No només estan indignats quatre
antisistemes que viuen de xupar del sistema, molts d’ells autèntics paràsits
socials vinguts d’arreu d’Europa i afincats a una Barcelona que en el passat
els ha rigut les gràcies des de les institucions d’esquerres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Deia dimecres el
conseller Espadaler que si qui s’ha de justificar després de la violència
viscuda és la policia, com a societat tenim un problema. Doncs sí, el tenim. És
intolerable que representants polítics justifiquin la violència amb la boca
petita o amb sil·logismes o simplement no condemnant. Si no condemnes, aproves,
aquí no hi ha mitges tintes, ni es poden fer condemnes amb peròs al darrera. No
és acceptable que càrrec públic electe, encara que sigui de la CUP, digui que
la violència no és una opció sinó una imposició. Aquesta gent, la veritat, escoltant
a fons el seu discurs, fa por. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I tampoc és tolerable
que els mitjans de comunicació es converteixen en altaveus dels violents i
molts opinadors d’aquests que saben de tot, des dels ritmes de l’Euribor fins a
com muntar dispositius policials, bavegin davant d’ells. S’han escoltat i
llegit aquests darrers dies una quantitat de bajanades de l’alçada d’un
campanar, algunes per cert pagades amb diner públic. Una perla: els violents d’ara
són els hereus dels 60! Au, qui ho supera? En realitat, del que són hereus són
del “cojo manteca”, representen els mateixos no-valors. Perquè no ens hi cansem
en buscar valors, ni romanticisme, ni anhels de justícia social, ni formes de
vida alternatives al darrera dels contenidors encesos enmig del carrer o dels
aparadors trencats. No n’hi ha, és la violència com a forma d’expressió, el
totalitarisme de l’extrema esquerra igual de perillós i fastigós que el de
l’extrema dreta. Són els fantasmes del passat que es resisteixen a
desaparèixer, a Europa i aquí. És evident també que cal distingir entre les
persones que creuen en una altra forma d’organització social i que la
practiquen pacíficament dels generadors professionals d’aldarulls violents. Però
també cal exigir que ni els emparin ni els entenguin, sinó que els condemnin perquè
d’aquests fets en són clarament perjudicats si el moviment alternatiu és
pacífic. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tot i això, les normes
són iguals per tothom i en conseqüència el seu compliment ha de ser també igual
per tothom. I les institucions les vota la gent i representen al conjunt. De
moment la societat funciona així perquè la majoria ho vol. I quan una minoria
es vol imposar a la majoria, això té un nom. El Font Nacional a França, Tsitza
a Grècia o Podemos i la CUP aquí proposen a les urnes altres alternatives, però
tot i tenir suports importants en alguns casos, encara no són majoritaris,
sortosament diria jo. Per això, si l’Ajuntament de Barcelona vol recuperar un
espai degradat per reconvertir-lo, té tota la legitimitat per fer-ho.
Tanmateix, és lògic que si hi ha un grup de gent que malgrat se l’hagi apropiat
durant anys, hi ha organitzat activitats es dialogui amb aquestes persones per
trobar espais alternatius on traslladar les seves activitats, amb les mateixes
condicions que altres entitats ciutadanes, ni amb més drets ni amb menys. Ara
bé, negociar amb qui no vol negociar ni reconeix el sistema imperant no deu ser
gens fàcil. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I ull, si ara es fan
segons quines concessions estarem enviant un missatge molt perillós a tots els
cabrejats de la societat: que amb violència, s’aconsegueixen coses. L’estat de
dret té molts mitjans per manifestar la disconformitat i intentar canviar les
coses, si una majoria social ho vol. La violència no pot mai obrir portes sinó
que n’ha de tancar. Aquí sí que no es pot fer ni un pas enrere.<o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-66004613714868276592014-04-04T16:30:00.000+02:002014-04-09T16:30:48.857+02:00Barcelona World, una bona jugada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjonmOrqCeCkFRMxgIwH5fMAyEtdNu7ON02v8HtKHpO8VkWTmdEmhxeWtODqlFSOcpIGbXwc8T3kgeUE97dvZFwlXyQMFwQkQxxX5YBA0z3RpOnThnXZskr1hWYE_uo1zjUWQBOc6J4pO0/s1600/mas+navarro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjonmOrqCeCkFRMxgIwH5fMAyEtdNu7ON02v8HtKHpO8VkWTmdEmhxeWtODqlFSOcpIGbXwc8T3kgeUE97dvZFwlXyQMFwQkQxxX5YBA0z3RpOnThnXZskr1hWYE_uo1zjUWQBOc6J4pO0/s1600/mas+navarro.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El turisme és avui un
dels principals pilars econòmics de Catalunya, però sembla que ens sàpiga greu.
En comptes d’assumir-ho i intentar ser punters a nivell mundial en aquest
terreny, els passos que s’intenten donar en aquest sentit sovint troben una oposició
dins de casa mateix que costa d’entendre. Barcelona World n’és el darrer
exemple, però no l’únic. </span></div>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">E</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">nmig d’una crisi
econòmica mai vista, amb unes xifres d’atur més africanes que europees, amb el
jovent havent d’emigrar per trobar un lloc de feina, fem fàstics a una macroinversió
de milers de milions d’euros i que pot arribar a oferir 17.000 llocs de treball,
a banda de situar Catalunya com una destinació turística de referència mundial
en mercats com l’asiàtic, que mig món es disputa. Manifestacions, plataformes,
oposició política de l’esquerra radical... A favor, els “pesats” de sempre,
empresaris, també els sindicats, ajuntaments, altres administracions, partits
de govern, i la gent que vol poder treballar. O sigui, la Catalunya real. </span></div>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La principal excusa
dels opositors, a banda d’històries de màfies i prostitutes, ha estat la
rebaixa exigida de l’impost sobre el joc del 55% al 10%. Ara la Generalitat
recapta 17 milions d’euros a tot Catalunya amb aquest impost. Els guardians de
les essències diuen que en temps de crisi, en que molta gent pateix i s’apugen
impostos, no és ètic baixar els del joc. L’argument té recorregut mediàtic
entre els que només llegeixen els titulars però cau immediatament si penses que
l’important és la qualitat final que es recapta i no el percentatge de
l’impost. És a dir, que potser és millor el 10% de molt que el 55% de poc, no
s’ha de ser un gran analista per veure-ho. En aquest sentit l’acord CiU-PSC
estableix mesures que garanteixen que en cap cas la Generalitat ingressarà menys
dels 17 milions que ingressa ara. A banda d’altres compromisos de controls de
capitals, ludopaties, inversió al territori, etc. S’ha acabat el problema. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però a banda de la part
econòmica, és evident que tot plegat té una vessant política molt interessant.
Després de mesos de negociacions a moltes bandes, finalment l’acord s’ha firmat
entre el partit del govern i un partit de l’oposició diferent del soci
preferent d’aquest govern. Sembla clar que el PSC ha fotut un gol per tota
l’esquadra a ERC principalment, i també al PP, que s’hi ha oposat simplement
per anar contra el govern i que ara haurà de donar moltes explicacions a
Tarragona. ERC ha patit el síndrome de voler ser govern i oposició, de voler
estar a les dues bandes de la pancarta. Quedar-se de la banda d’ICV i la CUP,
amb tots els respectes, no sembla la millor banda possible, ni la més
transversal, si aspires a governar ben aviat Catalunya. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">ERC ha perdut una
oportunitat d’or de fer veure a aquesta gent que no se n’acaba de refiar, que
té memòria encara del desgavell del tripartit, que hi podien confiar, que el
pragmatisme de país pot superar les rigideses ideològiques de partit. Però no
ha estat així i a la foto hi ha sortit un PSC que estava més mort que viu i que
ha rebut oxigen. ERC es queda l’Ernest Maragall i en Toni Comin, un amortitzat
i un descartat seu, i el PSC es queda la foto de partit responsable que signa
amb el govern per crear riquesa per Catalunya. Bona jugada política del PSC,
sens dubte, però bona jugada per al conjunt del país.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-86026646759075665362014-03-28T16:44:00.000+01:002014-04-09T16:45:04.996+02:00L'adéu a un polític amb majúscules<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcY6cPhHXaJhydhMxbBs2rFIvzOQmpI2tZ75UCX24cvTl2Xeepa9LJ71A-QZ24yYemb1iMil6syC49bqMTQnXOVEuEPitgrMveoJwbbl2akLuQfxIgv8UTHf7zPDIUQrNz3fC2W7lcQr4/s1600/suarez.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcY6cPhHXaJhydhMxbBs2rFIvzOQmpI2tZ75UCX24cvTl2Xeepa9LJ71A-QZ24yYemb1iMil6syC49bqMTQnXOVEuEPitgrMveoJwbbl2akLuQfxIgv8UTHf7zPDIUQrNz3fC2W7lcQr4/s1600/suarez.jpg" height="128" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una vegada més, ha
funcionat aquella formula tan nostra de lloar el mort quan l’hem matxacat en
vida. En aquesta ocasió, parlo d’Adolfo Suárez, el polític més maltractat de la
nostra breu història democràtica malgrat la seva indiscutible aportació a la convivència
civilitzada. Per entendre (i sobretot jutjar) l'obra de Suárez, ens hem de
posar el xip de l'any 1976, cosa molt difícil per a la majoria de ciutadans
actuals encara que només sigui per qüestions d'edat. D’altres ni ho intenten: per
ells era un franquista i punt. Amb aquests anàlisis queda retratada la nul·la envergadura
intel·lectual de qui els fa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si no hagués provingut
del franquisme, com tanta i tanta gent, no hauria pogut fer el què va fer sense
ruptures. Només des de dins es podia va liderar un procés, la Transició, amb
moltes mancances en molts àmbits però que va servir perquè, per fi, acabéssim
amb la tradició hispana de matar-nos entre nosaltres cada canvi de règim.
Suárez dialogava i, molt important, escoltava. I actuava. Només així s'entén
tot el que va arribar a passar tan ràpidament en aquest país amb el cos del
dictador encara calent. L'harakiri del règim (reforma política), amnistia, legalització
del PCE, primeres eleccions el 1977, restabliment de la Generalitat de
Catalunya, la Constitució... </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">He de confessar que
Suárez va ser qui em va despertar el cuc de la política de ben jovenet perquè
va demostrar que la política amb majúscules podia ser una eina útil a la
societat, que fent política d'una determinada manera, dialogant, escoltant,
cedint quan cal, consensuant, servia per anar endavant com a comunitat.
Evidentment, vist el que tenim ara, eren altres temps. Però Suárez no va saber
plegar, segurament per les espines clavades en el calvari viscut fins a la seva
dimissió el 1981. Va fer tant en tant poc temps que va quedar políticament
amortitzat en pocs anys. L'aventura del CDS va dilapidar part del seu bagatge
com a patrimoni comú de tots, més enllà de sigles de partit. La política a
vegades és com una droga (tot i que sana!): t'absorbeix, t'apassiona i en vols
més i més. Costa plegar si ho portes a dins. Però quan es va retirar
definitivament el 1991, també a partir d'aquí va tenir un comportament públic
exemplar i no va ser una nosa com són avui alguns expresidents. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ara fins i tot els que
el van masegar des de dins i des de fora, i fins i tot el van humiliar, quan
era president del govern intenten capitalitzar de forma vomitiva el seu llegat,
quan el llegat de Suárez és senzillament demostrar que amb la política es poden
fer coses que semblen impossibles a base de parlar amb tothom i saber cedir com
tothom, quan cal, pel bé comú. És a dir, un principi que a Espanya avui ja no
es practica, primer perquè hi ha polítics en minúscula i segon perquè el
nacionalisme espanyol, curiosament, és més radical avui que durant la
transició, ha perdut la vergonya que podia tenir en aquells anys. Avui segurament
ni tan sols el PSOE avalaria el capítol VIII de la Constitució, el de les
autonomies, ni tampoc seria possible un article que diferenciés entre regions i
nacionalitats. No oblidem que vivim uns moments en què fins i tot es menteix de
forma pueril dient que tenim Generalitat gràcies a la Constitució quan Suárez
la va reinstaurar abans. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Una Constitució que
havia de ser per la concòrdia, que havia de servir per reconèixer la pluralitat
de l’estat com una riquesa, és avui una presó per als pobles d’Espanya i una
eina que s’usa sense cap escrúpol com a coartada recentralitzadora del
nacionalisme espanyol que governa a Madrid. Que trist.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-79103976047521293612014-01-24T13:04:00.000+01:002014-01-24T13:04:04.502+01:00Volem votar... també al Barça!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQrI3Smv32PHP4VMkSZrqpyNiIFqm27iTerti2abH2HQUSBU8iEcHja91DI1nX7VNBSsWdyg4w57CTpSUdWDi4gax-tk0tB4EKdParF62BRjYlmCoZxGcMzwmm-joYXGGYtwahqNi2lLc/s1600/sandro.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQrI3Smv32PHP4VMkSZrqpyNiIFqm27iTerti2abH2HQUSBU8iEcHja91DI1nX7VNBSsWdyg4w57CTpSUdWDi4gax-tk0tB4EKdParF62BRjYlmCoZxGcMzwmm-joYXGGYtwahqNi2lLc/s1600/sandro.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sandro Rosell va deixar
ahir la presidència del Barça de la mateixa manera que ha afrontat els anys del
seu curt mandat: sense explicar-se. La manca de comunicació, els errors
evidents en aquest camp, la improvització constant, i el mantenir de portaveu
una personatge con Toni Freixa, no ha estat a l’alçada del que mereix i
requereix una institució de la magnitud del FC Barcelona, que agradi o no, és
molt més que un club. És sorprenent que una candidatura plena de JASP, de
professionals alguns de prestigi, empresaris d’èxit que haurien de conèixer com
és mou el món avui en dia hagin estat capaços de fallar estrepitosament en la
comunicació. Llevat que, és clar, Rosell i companyia consideressin que la
manera de portar el club era l’obscurantisme, la informació poca i parcial,
vers una massa social que tampoc, la veritat, exigia massa, ni tan sols quan se
la mentia descaradament. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si Rosell ha plegat pel
contracte d’en Neymar, no s’entén. Encara no està imputat i encara que ho
estigui, si ell realment estar segur del què va fer ha de tenir el coratge de
donar la cara en defensa i nom del club en comptes de dimitir de forma covarda.
Defensar-se no és perjudicar al club si les coses s’han fet bé. Encara
s’aguanta menys l’argument quan el seu substitut pot acabar tan imputat com
ell. Una altra cosa és si tot plegat hagi estat una nyap que pugui tenir
conseqüències patrimonials pel Barça en el futur, via Hisenda. O bé, que pot
ser el més probable, que una vegada més Rosell hagi mentit al soci i a tothom,
aquesta vegada sobre els costos reals del fitxatge del brasiler. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les amenaces aquí
serien una bona cortina de fum per desviar l’atenció, sense menystenir la
gravetat d’un problema inacceptable. Dic això perquè les amenaces no són
d’aquesta setmana i, en canvi dilluns en roda de premsa Rosell es va mostrar
desafiant i sense rastres de cap ganes de plegar. Quan un pensa plegar, no
engega un projecte de la magnitud de les obres del Camp Nou i entorn, en fan la
presentació i l’endemà se’n va. D’altra banda, ell ja havia vist que li havia
passat a Joan Laporta amb això de les amenaces quan va netejar el Camp Nou de
delinqüents. Parèntesi: molt no el devia preocupar a Rosell aquest fet segons
va demostrar arribant en campanya a un acord amb grups violents que havien
estat foragitats del camp i ell va intentar que hi tornessin a ser, i que si no
hi són és gràcies als Mossos. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tampoc es pot queixar
Rosell de que un soci amb algú suposadament al darrera el persegueixi. També
Laporta va tenir un soci amb algú suposadament al darrera que li va presentar
una moció de censura i crec que Rosell aquí coneix molt bé de què parlo. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Precisament, el gran
error de Rosell una vegada assolida la presidència amb un suport social
impressionant va ser no saber passar pàgina, tenir la grandesa suficient per
mirar endavant i fer desaparèixer definitivament aquest fantasma d’en Laporta
que sembla que encara el desperta a les nits i que dóna la sensació, en el
fons, que el té acomplexat. El dit a l’ull a en Cruyff (que no és sant de la
meva devoció), la fredor amb en Guardiola i, sobretot, aquesta acció de
responsabilitat patrimonial que exigeix als seus antics companys de junta li ha
fet un mal irreparable, un mal que s’ha fet ell sol i que ha mantingut constant
el mal viure a l’anomenat entorn. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Rosell marxa i deixa un
president legal però sense la legitimitat d’unes votacions. S’obre un període
d’interinitat que difícilment arribarà al 2016 i que genera una debilitat al
club totalment contraproduent en aquests moments quan es tenen tants fronts
oberts. No podem viure més èpoques d’inestabilitat i el que cal, per tant, és
que els propietaris del club, que som els socis, puguem votar acabada la
temporada un president i un equip que, enfortits, afrontin els reptes
plantejats. Aquest és l’únic servei al club que han de fer els actuals
directius, si el seu objectiu és aquest, servir a un club que és més que un
club. </span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-13151930271843108602014-01-17T13:22:00.000+01:002014-01-24T13:22:16.795+01:00Adéu al PSC, hola al PSC-PSOE<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1rAqndm9QqgpAFsDSXhlL-H8llazhkN3hgYI0T5erT3uR44W6toKD4SBvofdA2I26uK7qKwWLIcP6xhIMG1lRHUJfdZBdGIvInjgHzBz-532o1-jw9Wgi4-dxfXi4W-sVW8cVJUvLkR8/s1600/nou+psc.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1rAqndm9QqgpAFsDSXhlL-H8llazhkN3hgYI0T5erT3uR44W6toKD4SBvofdA2I26uK7qKwWLIcP6xhIMG1lRHUJfdZBdGIvInjgHzBz-532o1-jw9Wgi4-dxfXi4W-sVW8cVJUvLkR8/s1600/nou+psc.jpg" height="114" width="320" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Malgrat la importància
de la votació d’ahir del Parlament pel que fa el full de ruta del procés de
transició nacional, és inevitable parlar del trist paper del PSC, dels
socialistes. El 1978, diferents sensibilitats socialistes que actuaven a
Catalunya van confluir en un nou partit, el PSC, partit teòricament independent
i federat al PSOE. Diferents sensibilitats que s’han mantingut durant tots els
anys en què el poder del partit al país ha estat gairebé absolut guanyant totes
les eleccions excepte les del Parlament, ocupant durant dècades les principals
alcaldies catalanes i tenint vicepresidents i ministres en el govern de Madrid.
Les diferents sensibilitats i les dependències de Madrid però, s’accentuen i
queden en evidència amb el primer tripartit i amb el seu fratricida acabament i
el partit entra en caiguda lliure amb el segon. </span></div>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Més enllà de les
misèries històriques del PSC, que són moltes, des de la complicitat en l’intent
d’empresonar el president Pujol fins a les renuncies pel que fa el finançament,
passant pel doble discurs Madrid-Barcelona, més enllà d’això dic, crec que és
de justícia valorar les aportacions positives d’aquest partit. El PSC amb el
seu catalanisme fins a dia d’ahir va ser un pilar important a l’hora de
cohesionar el país, de la integració d’amplis sectors socials en aquest
projecte compartit d’ençà 1980. Hi ha estat sempre en grans temes de país. També
en matèria lingüística, fent costat des de la centralitat a la normalització de
la nostra llengua, que no és un tema menor. Potser sí que eren mes catalanistes
els dirigents que la majoria de les bases, potser sí que el control del partit
el tenia una àrea metropolitana més ligth nacionalment parlant, però la
realitat, la trajectòria i els companys de viatge eren els que eren. Tot això
ha canviat i ahir el comptador es va posar a zero. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El PSC es presenta a
les eleccions de fa poc més d’un any amb un programa electoral que recollia
clarament la defensa del dret a decidir i de la celebració d’un consulta. Un
compromís amb el ciutadans té més o menys importància que l’acord d’un consell
nacional de partit? Tot i que debatre aquest tema dóna per uns quants
comentaris de divendres més, alguns podríem coincidir en que, al final, els
trànsfugues, els crítics, no serien els 3 diputats socialistes que van trencar
ahir la disciplina del vot sinó que els trànsfugues de veritat són els 16 que
van trair els ciutadans que els havien atorgat la seva confiança. A qui et
deus, com a diputat, al partit o a la gent que t’ha votat en funció d’uns
compromisos ben concrets? L’escó és dels partits mentre no hi hagi llistes
obertes, és cert, però tot a la vida té uns límits. No va ser ahir un dia fàcil
pels 3 discrepants, les llàgrimes de Marina Geli en donaven fe però ben segur
que compten amb el reconeixement dels qui els van fer confiança en base a un
programa. Els aplaudiments que els vam dedicar la resta de diputats, dels 87,
us ben asseguro que no va ser per ficar el dit en la ferida aliena, la de
l’adversari, sinó per un gest que si algú sap que no és fàcil som precisament
els altres diputats. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">El PSC volia consulta
legal i pactada; ahir es va votar demanar a Madrid la cobertura legal i el
pacte amb el seu vot en contra. Amb l’agreujant dels companys de viatge que
conscientment ha buscat l’actual PSC oficial, els nacionalistes espanyols radicals
de PP i C’s. Definitivament, una de les ànimes del PSC s’ha imposat i ha forçat
amb el seu “no” el trencament del grup parlamentari, del partit al territori i amb
la seva pròpia cultura política. L’abstenció era possible –i fàcil!- per
mantenir la unitat interna però hi ha hagut voluntat per part de la direcció
d’acabar amb la polifonia de veus al PSC i jugar a fons la carta metropolitana
en detriment de la resta del territori, que pateix i patirà una sagnia de
baixes. Cop de puny a la taula i coll a terra al discrepant. El pitjor servei
al país en el pitjor moment. </span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-31250578431737764532014-01-10T13:31:00.000+01:002014-01-24T13:31:35.451+01:00Un Rei amortitzat<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghe5c942vHUymlIdV3iFQYIfJMxO4VdVkLXPuGZ4lOCT9KpM3-zdHTbe3X8YuqAr2NGcCt0MxzHzx0JfWY39SnAC9hg6XIO4PNVkQzjoiwKgUTS7mUDLBMzOPs5NdNdb7J3Dsyd07VRmk/s1600/rei.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghe5c942vHUymlIdV3iFQYIfJMxO4VdVkLXPuGZ4lOCT9KpM3-zdHTbe3X8YuqAr2NGcCt0MxzHzx0JfWY39SnAC9hg6XIO4PNVkQzjoiwKgUTS7mUDLBMzOPs5NdNdb7J3Dsyd07VRmk/s1600/rei.jpg" /></a><span style="font-family: Calibri;">El darrer gran mite de la
transició política espanyola està fent aigües per tots costats. Parlo de la
Monarquia borbònica, imposada al tro pel dictador Franco i obligada a mantenir
per la Constitució del 78. No negarem aquí el paper destacat de Joan Carles de
Borbó en la fi de l’antic règim i la instauració de la democràcia
constitucional, fins i tot el seu paper moderador i arbitral en moments
importants. Però avui estem a l’any 2014 i aquest mite de la Monarquia suposadament
exemplar i exemplaritzant va començar a morir quan la premsa es va atrevir,
finalment, a trencar el tabú que l’envoltava durant dècades, aquell vassallatge
que obligava els mitjans a lloar el rei i la seva família o callar, que sovint és
el mateix que amagar. Això ha permès que durant anys, la Monarquia hagi anat
fent sense aixecar ni fred ni calor entre bona part de la ciutadania, fins i
tot entre una majoria de republicans. Tant de dretes com d’esquerres.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ara però, el debat, interessat o no, no hi ha
qui l’aturi. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Tenim per una banda l’esclat del
cas Undargarín en el pitjor moment possible, en moments de crisi que generen
patiment a moltes famílies i en què la societat rebutja amb més contundència la
corrupció i el malbaratament de recursos públics. Però la part gran del pastís
se l’emporta el propi monarca, primer pel seu ritme de vida i per les seves
escapades tipus Botswana, segon per les Corines de torn, i tercer, pel seu
estat de salut. Sense oblidar la seva pèrdua de paper moderador en temes com el
procés català, ja que des del primer moment està jugant fort a favor d’una de
les parts. Deien que Joan Carles tenia una veritable obsessió per garantir la
continuïtat dinàstica en un estat que no és especialment monàrquic, que hi
hagués més reis després d’ell però, a dia d’avui, les seves actuacions semblen
dirigides a aconseguir el contrari. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En uns moments de qüestionament
de la monarquia per primera vegada en gairebé quaranta anys i també de la seva
pròpia figura, si el que realment li importés fos la dinastia hauria de
demostrar més generositat. Sinó, haver humiliat al seu pare obligant-lo a
renunciar als seus drets dinàstics, en base a què ho va fer, a assegurar la
continuïtat de la seva branca de Borbons en el tro o només per asseure’s ell a
la cadira? Quan parlo de generositat, parlo de fer un pas enrere, de canvi
generacional. El rei avui està amortitzat com a tal, la societat espanyola i el
món han canviat moltíssim d’ençà 1975 i els reptes plantejats són molt
diferents. La majoria d’aquesta societat disposada a aguantar més reis es pot
sentir més ben representada per un rei com Felip de Borbó, que pot aportar un
toc de modernitat i un canvi de formes de fer. I que, de passada, pot amagar a
l’armari i fer sortir de primer pla bona part de les actuals vergonyes
familiars. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Diuen per Madrid que enguany serà
l’any de l’abdicació de Joan Carles I, malgrat seu. Diuen que abans de l’estiu
i tot, enfocat com una gran campanya publicitària de la institució i de la
marca España que ha d’intentar eclipsar un possible judici a la infanta i també
el procés català. Veurem. La veritat és que mi, sincerament, aquest debat em
cau cada vegada més lluny i sense ni tan sols haver de recordar el què han
aportat a Catalunya tres-cents anys d’intermitències borbòniques. Si recordo
això en el seu conjunt, em venen ganes de demanar que Joan Carles continuï
regnant molts anys al ritme actual, a veure si es carrega la dinastia
definitivament, la veritat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-85275367940021668992013-11-22T18:07:00.000+01:002013-11-26T18:07:37.762+01:00Botifarra del PSC al dret a decidir<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Fbuwl2HqsThMhyvXIcCoaeOvUSreKfwSZV12Ka7FhyphenhyphenUHNvGPjnTP7bgEjyeVKghdmkBwIVh6U1wbxO3cyYgIKlDaHSfJ932AFocm8IiNolbVIKYXZhb0TgfK8UOf9uZ4GVXZVculgEA/s1600/psc.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Fbuwl2HqsThMhyvXIcCoaeOvUSreKfwSZV12Ka7FhyphenhyphenUHNvGPjnTP7bgEjyeVKghdmkBwIVh6U1wbxO3cyYgIKlDaHSfJ932AFocm8IiNolbVIKYXZhb0TgfK8UOf9uZ4GVXZVculgEA/s1600/psc.jpg" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ja és trist que el
millor regal que hagi rebut Mariano Rajoy en el segon aniversari de la seva
victòria electoral no hagi vingut del seu partit, sinó d’un seu rival teòric,
el PSC. Diumenge Pere Navarro i els seus van fer botifarra als seus compromisos
electorals i van embolcallar amb paper de seda, lluent, la seva renuncia al
dret a decidir. És el que va fer el consell nacional del PSC, dominat per
l’àrea metropolitana i la gent de comarques col·locada en llocs de responsabilitat
en el partit. L’efecte de l’aplaudiment de Navarro en la convenció del PSOE de
la setmana anterior, en què els socialistes espanyols van collar els
socialistes catalans, que, una vegada més, es van deixar collar de bon grat. De
fet, al PSC se li ha d’agrair moltes coses pel que fa el seu paper en la cohesió
social del país i en temes de llengua i cultura catalanes, però se li ha de
recriminar que sempre que ha hagut de triar entre PSOE o Catalunya hagi acabat
triant PSOE. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Aquesta vegada però,
dol especialment. CiU, ERC, PSC, ICV i la CUP formàvem una majoria
parlamentària molt sòlida i transversal si parlem de dretes i esquerres en
favor del dret a decidir i de la consulta. Tots ho portàvem al programa de
l’any passat i la gent va votar. Només la dreta espanyolista del PP i el
populisme espanyolista de Ciutadans negaven a Catalunya ser un subjecte polític
amb capacitat per poder decidir lliurement i democràtica el seu futur com a
país. No hi ha cap enquesta que reflecteixi que el dret a decidir està avalat
per menys de 3 de cada 4 catalans o que la majoria dels electors del PSC no ho
avalin. Ja feia temps que als socialistes els tremolaven les cames, sigui per
vots diferents al Parlament i a Madrid (miracle!), per la canya dels seus
“companys” espanyols o el foc amic des de dins com el de l’exministre Corbacho
i associats que són més espanyol que el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">porompompero</i>.
I les cames els han flaquejat definitivament justament quan es feia el que ells
havien demanat sempre, intentar una consulta pactada amb Madrid i dins el marc
legal. Què hi ha més legal que anar al Congrés, tal i com estableix la llei, a
demanar que l’Estat cedeixi la competència per fer referèndums per poder-lo fer
dins la legalitat vigent? Com es pot assumir des del PSC que si Rajoy diu no,
no hi ha d’haver consulta? Quin dret a decidir és aquest? El que busca un
federalisme simètric, un federalisme <i style="mso-bidi-font-style: normal;">para</i>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">todos </i>com el famós cafè?<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Alguns creuen que el PSC
havia d’afluixar per evitar una federació catalana del PSOE, la qual cosa és un
error perquè els forts aplaudiments a Navarro a la convenció per part de tots
els crítics del socialisme espanyol una vegada va haver passar pel tub demostra
que el PSC ja assumeix aquest paper de federació catalana del PSOE. No hi ha
diferència. Per cert, s’ha de donar menjar a part a la nova presidenta
andalusa, Susana Díaz, que té un discurs monotemàtic centrat en Catalunya
igualet, igualet, al del PP dels millors temps. Tant que parla de Catalunya
sense venir a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cuento</i> i tant poc que
parla dels ERO quan és un tema que coneix molt més i de més a prop. O de la
marranada ètica que suposa ser presidenta d’una comunitat sense haver-se
presentat coma cap de llista a les eleccions andaluses de l’any passat. La
pregunta ara és si anant de la mà de PP i Ciutadans aconseguirà el PSC millorar
els resultats electorals. Quan hi hagi eleccions se sabrà però penso que han de
tenir en compte que els problemes del PSC desgraciadament per ells no són només
pel dret a decidir. José Montilla, gens sospitós d’independentista, va fer el
pitjor resultat del PSC el 2006 sense debat sobiranista i encara el va
aconseguir empitjorar el 2010, per perdre després els socialistes bous i esquelles
a les municipals del 2011 amb el debat sobiranista encara ben incipient. Una
realitat que els hauria de fer reflexionar, tot i que la única realitat certa a
dia d’avui és que el PSC regala aire fresc a Rajoy ventant una coça a on més
mal fa per a les aspiracions de la majoria de catalans.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-57525369741558079212013-11-15T12:22:00.000+01:002013-11-20T13:00:55.964+01:00Menys sandàlies i més respecte per la paraula<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_AUb9N1XagdxQl6Ctb5PGa1eN1fbjGhVibjaKxtruYIGNEnEJHW6a5QE3XP63Et6oZNO4SxGfQwLmPs0n9WkhM_IX9NuquGj1sfoVuuyg0IMjFATi90p9qcz-R5BaC4JctSNp_Sb_l2o/s1600/parlament.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_AUb9N1XagdxQl6Ctb5PGa1eN1fbjGhVibjaKxtruYIGNEnEJHW6a5QE3XP63Et6oZNO4SxGfQwLmPs0n9WkhM_IX9NuquGj1sfoVuuyg0IMjFATi90p9qcz-R5BaC4JctSNp_Sb_l2o/s1600/parlament.jpg" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Parlament prové de
paraula i el Parlament de Catalunya hauria d ser el temple de la paraula, de
l’intercanvi d’opinions i de formes d’entendre la realitat, el lloc on els
representants que escullen els ciutadans confronten els seus programes.
Catalunya segueix aquesta tradició serena, que res té a veure amb imatges
d’agressions físiques, baralles multitudinàries, tumultuoses, que ens tenen
acostumats països més allunyats geogràficament. I si un català ha de tenir
respecte pel seu Parlament, per una institució històrica, perseguida, reprimida,
amb membres assassinats per la seva defensa de Catalunya, un diputat n’ha de
tenir més encara, de respecte. Per això, sóc dels que troba totalment fora de
lloc el comportament del diputat de la CUP ensenyant dilluns la sandàlia i
insultant en una comissió parlamentària a l’expresident de Bankia, Rodrigo
Rato. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En una comissió parlamentària, quan es con-vi-da algú a anar-hi, se li ha
de tenir un mínim de respecte per grossa que l’hagi feta. I si no, no el
convidis. Una comissió no és un tribunal i molt menys encara hauria de ser una
taverna de tercera. Ni la guerra d’Iraq té res a veure amb Bankia, ni el Sr. Fernández
és jutge de res. Rodrigo rato va fer una gestió bancària per la qual està
imputat i seran els tribunals els que decidiran quin càstig ha de tenir, així
funciona per bé o per mal l’estat de Dret, que entenc costi d’entendre a un
comunista. Un pot suportar diputats circulant pel Parlament amb roba esparracada,
samarretes publicitàries amb més adhesius enganxats que un Ferrari o ensenyant
els calçotets pujant les escales davant teu si no creus que la vestimenta és
també una forma de demostrar respecte a la institució. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però la mala educació
costa més de pair i, sobretot, la fatxenderia. Poc argumentari tens si podent
fer servir l’arma demolidora de la paraula, de la crítica contundent i
argumentada, ho substitueixes tot per la barroeria i l’insult. Això no és ser
més democràtic, en tot cas és ser més limitat en els recursos. L’insult és
l’argument dels que no tenen arguments. Jo podria dir que els diputats de la
CUP són una mena de família Adams parlamentària, però no ho faré perquè em
desqualificaria a mi mateix. S’han de combatre en el camp de les idees, no en
el dels insults, perquè d’insultar en sap tothom, d’argumentar no. La llàstima
de tot plegat és la mala imatge que s’ha donar del Parlament portes enfora. No
és cap anècdota, ni s’ha d’agafar a conya. Els nostres adversaris (i alguns,
també enemics) ja s’han cuidat d’esbombar-ho. És igual que el Sr. Fernández
representi a quatre gats, va ser la foto agraïda del dia pels que no volen bé
al nostre país. Ja se sap que els extrems es retroalimenten i això és el que
passa. Si la política actual, amb tots els seus errors i males praxis, ha de
ser substituïda per aquesta mena d’actituds, si aquesta és la política que ve
de recanvi, pobre Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Abans d’acabar i
canviant de tema totalment, des de la capital del Baix Empordà vull agrair la
incansable feina feta per tots aquells que van lluitar contra el foc que va
patir dilluns la nostra comarca. Bombers, Mossos, SEM, Creu Roja, Adfs,
Proteccions civils,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i sobretot molts
veïns i gent anònima que van col·laborar i van vessar solidaritat per tots
costats. Quan davant aquests tipus d’emergències som capaços de treure la part
bona que tenim dintre, de solidaritat amb la comunitat, d’ajut al veí, és en
aquells moments que penso en què, potser, no està encara tot perdut en aquesta
societat nostra.<o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-42813505176828932852013-11-08T12:29:00.000+01:002013-11-20T12:30:07.326+01:00I tant, que són uns pressupostos socials!<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLZS9rqQTEtO0J9mdPUB0veFCjNKC2BQpaFhFe3T9-_FIL7WRdKOYbIbrvqgO76SYHENFsJyYCGqdP86vuYduuWFwMxAOoJzPziGFJjYkpqxGPu289Bc3-rJeHi-PBRwIYUKXr_Jf8myg/s1600/pressupostos+14.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLZS9rqQTEtO0J9mdPUB0veFCjNKC2BQpaFhFe3T9-_FIL7WRdKOYbIbrvqgO76SYHENFsJyYCGqdP86vuYduuWFwMxAOoJzPziGFJjYkpqxGPu289Bc3-rJeHi-PBRwIYUKXr_Jf8myg/s1600/pressupostos+14.jpg" /></a><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El conseller Mas-Collell ha
presentat aquesta setmana al Parlament els pressupostos de la Generalitat per
al 2014. Dues realitats a destacar: per primera vegada els darrers anys, no hi
ha noves retallades a les xifres de despesa i la seva “obsessió” per protegir,
per blindar, l’estat del benestar. Sembla que alguns partits de l’oposició els
molesta aquesta realitat però 71 cèntims de cada euro que gastarà la
Generalitat l’any vinent serà per educació, sanitat i benestar social, el
percentatge més alt fins ara en uns pressupostos. Aquest fet es veu clarament
també en l’<span style="mso-bidi-font-weight: bold;">increment de 91 milions
d’euros als recursos que s’aporten a partides com el PIRMI, les beques
menjador, la lluita contra la pobresa infantil o els habitatges de protecció
socials per a persones que han patit desnonaments</span>. </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-weight: bold;">Però
a més d’aquesta vessant social, són també uns pressupostos que tenen per
objectiu generar activitat econòmica i crear llocs de treball </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">i,
en aquest sentit, incorporen una aposta per la recerca i la innovació, amplien
l’oferta de places de formació professional, despleguen el fons per al foment
del turisme, contemplen nous instruments per a l’Institut Català de Finances i
impulsen les polítiques d’ocupabilitat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Malauradament però, són uns
números molt limitats, que no es corresponen amb la creació de riquesa i
l’esforç fiscal dels catalans, i que no es poden analitzar sense tenir en
compte la situació econòmica actual però tampoc sense tenir present l’agressió
econòmica constant que pateix Catalunya per part de l’estat. Parlo de l’espoli
fiscal que és el marc general del drama, i dels incompliment continuats del
govern de Madrid, sigui amb la disposició addicional tercera, les beques, la dependència,
etc. Enguany també es concreta amb l’escandalós objectiu de dèficit exigit per
Madrid i que ha estat recorregut als tribunals i també amb els 1.700 milions
del FLA que havien d’arribar per pagar proveïdors i que Hisenda ha descomptat a
darrera hora malgrat la paraula donada. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">És evident que en aquest
escenari s’ha de fer un esforç addicional per part del país que es tradueix en <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">el pressupost del 2014 en una previsió d’ingressos
de 864 milions d’euros a través de la venda d’actius reals, és a dir, patrimoni,
1.454 milions d’euros per la via de les concessions i 174 milions d’euros
provinents de taxes i tributs propis</span>. Això és vendre’s el país? Jo en
dic possibilisme polític per mantenir la qualitat dels actuals serveis públics
que ja no poden aguantar més ajustos i sense escurar encara més les butxaques
dels catalans. Dimecres el president Mas va reptar l’oposició a dir d’on
retallaria dos mil milions d’euros per estalviar-se vendre patrimoni i fer
noves concessions. El silenci sepulcral encara s’escolta avui.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">El mateix que
s’escolta quan, si mirem portes endins de casa nostra, el plom propi que portem
a les ales es tradueix en haver de pagar 2.077 milions d’euros d’un deute
generat en la seva immensa majoria durant els anys del tripartit (8.300 milions
només el darrer any, el 2010) i l’invent tripartit de la inversió diferida, que
fa que els pressupostos del 2014 hagin d’incloure una partida de 787,5 M€ per
pagar inversions ja fetes. Si després del que hem dit, algú encara pensa que la
qüestió nacional i la qüestió social no van lligades o que Catalunya pot
sobreviure sense cap canvi amb l’actual relació amb Espanya, sincerament, que
s’ho faci mirar.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-66180789172000813382013-11-01T13:00:00.000+01:002013-11-20T13:25:14.920+01:00Un país que defensa poc les seves tradicions?<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Bd71UUcuvX7po18BmJy50SYeXoBxLxLDXWsAiBYLJjojXaqYbJfSjrHaK-PwhDGFkHxfitbvj4suTrCelIAbAZVRihmGxWppmwhfw1bXvcha4DTp-ai8sKoYOVK716fTme7aiKoXgdg/s1600/cast+-+C%C3%B2pia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Bd71UUcuvX7po18BmJy50SYeXoBxLxLDXWsAiBYLJjojXaqYbJfSjrHaK-PwhDGFkHxfitbvj4suTrCelIAbAZVRihmGxWppmwhfw1bXvcha4DTp-ai8sKoYOVK716fTme7aiKoXgdg/s320/cast+-+C%C3%B2pia.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Fa uns quants anys que
miro amb certa perplexitat la transformació de la Diada de Tots Sants en una
mena de carnaval macabre. I dic certa perquè amb el que hem vist per Nadal amb
el Pare Noel i altres elements va en la mateixa direcció. A Catalunya, les
castanyes i els panellets han estat substituïts per les carbasses i els
caramels, amb poca resistència per parts dels autòctons, també cal dir-ho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Halloween
no va cuallar amb la meva generació, que ja era televisiva al cent per cent, ni
en la següent que ho era encara més, però ara sí, la qual cosa indica que la
laxitud en aquests temes ha anat a més. Som un país que inexplicablement
defensa poc les seves tradicions, un fet que no deixa de ser un contrasentit en
una Catalunya que ha estat capaç de defensar la seva llengua de duríssimes i
seculars agressions i que avui exigeix exercir el seu dret a poder decidir el
seu futur en llibertat. Però quan parlem de tradicions, fem aigües i som
capaços de qüestionar-ho tot, sigui pel bombardeig mediàtic de la cultura
anglosaxona però també per la immigració que acollim. Vull destacar també el
paper de les escoles, que amb el seu paper actiu han esdevingut un dels
principals comercials del Halloween a casa nostra, juntament amb Port Aventura
i algun gran magatzem. I, evidentment, el dels pares, que sovint hem deixat fer
als nostres fills, això sí, atribuint sempre la culpa del què passa als demés,
sigui la tele, internet o als altres nens. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En el fons, demostra que com a
societat tenim un problema perquè una societat pot anar modulant les seves
tradicions, però aquelles que són més arrelades, les més íntimes per dir-ho
d’alguna manera, malament si es perden, però més malament encara si són
simplement substituïdes per tradicions d’altres cultures. I no he entrat en el
sentit religiós de tot plegat, que ja seria el súmmum: resulta que canviem una
diada religiosa de record a tots els difunts amb l’esperança de la salvació per
una diada totalment pagana feta en honor del mal! Insuperable. Evidentment, no
crec que els trets vagin per aquí, que la voluntat sigui aquesta, però sí que penso
que tot plegat seria digne d’un ampli i detallat anàlisis sociològic que no
farem, per falta de temps i de titulació adequada. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De fet, tindrem ocasió de
tornar-ne a parlar el més vinent, quan un senyor gruixut amb barba blanca i
vestit de vermell vagi empenyen una mica més com cada any el tió fora de les
nostres llars o els Reis de les nostres finestres, en unes dates en què cada
vegada costa més poder posar un caganer en un pessebre. Que tingueu un bon dia
de Tots Sants i bon profit uns facin les castanyes i els panellets! <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span style="background-color: #dddddd; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<br />
<br /></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-67457955640151846452013-05-10T18:11:00.000+02:002013-05-15T18:13:55.358+02:00El TC ara ja també retalla les declaracions del Parlament
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-omoa8yOr7ccqQHXak3wqjdnYX52rOltns289KWSGICVJ4WqUZ-U6sTwkKRf-n18fRLASfyrfwpGDt8WSUhSZFzGHdzg4I32eeIKaA0Ll88O0XyV6PXQLuiiWXSSD_oiPaH8fI5Y6U_o/s1600/TC.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-omoa8yOr7ccqQHXak3wqjdnYX52rOltns289KWSGICVJ4WqUZ-U6sTwkKRf-n18fRLASfyrfwpGDt8WSUhSZFzGHdzg4I32eeIKaA0Ll88O0XyV6PXQLuiiWXSSD_oiPaH8fI5Y6U_o/s320/TC.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’estat espanyol ha
pujat aquesta setmana un esglaó la seva confrontació amb Catalunya, de la mà
d’un polititzat Tribunal Constitucional. Deixar sense efectes una declaració
sense efectes jurídics directes d’un Parlament pot passar a la història de la
bajanada judicial. El Constitucional és el nou braç executiu de l’espanyolisme
tronat, del joc brut, que no envermelleix si es passa els principis democràtics
per on l’esquena perd el nom. S’ha atrevit a retallar per primera vegada un
estatut votat pel poble català i ara trepitja per primera vegada una declaració
d’un Parlament. Potser aviat ens dirà com hem de pensar i opinar, fent el joc
descarats als que han prostituït la constitució el 78 de tal manera que cada
dia s’assembla més als Principios Generales del Movimiento. L’ofensiva és total
i sense cap vergonya. S’amenaça, s’ataca la llengua, no es paga el que es deu,
s’insulta impunement, es menysté el país o es fa actuar la Justícia com si fos
la Legió. Com ho hem de respondre tot això nosaltres? El President Mas ho va
dir: amb serenor, amb diàleg, i amb molta democràcia. O és que hi ha quelcom
més democràtic que el dret d’un poble a decidir lliurement el seu futur? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quedo astorat que el
quart partit en vots a Catalunya digui que els catalans no volen el dret a
decidir, ni els interessa el tema. Primer, com ho saben? Segon, si ho
tenen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tant clar, perquè no deixen votar
i així s’haurà acabat el tema i ells ben contents? I tercer, que no hi va haver
eleccions el novembre? Doncs sí, es va anar a votar en ple debat sobiranista
enmig de la mateixa crisi econòmica que encara patim. Uns partits defensaven el
dret a decidir, que va estar al centre de la campanya, i uns altres s’hi
posaven. Doncs aquest poc interès segons el PP va fer que la gent anés a votar
més que mai, més del 70%, amb una clara victòria dels partits que defensaven el
dret a decidir. Mira per on aquesta dada el PP i División Azul mediàtica que
els acompanya l’amaga. El mateix PP que ja ha abandonat el Ple del Parlament
dues vegades en aquesta recent estrenada legislatura. Estranya manera de
manifestar la discrepància política en democràcia! Sort que el Parlament és el
temple de la paraula... Evidentment, el Parlament i el Govern han de seguir el
rumb marcat per la societat catalana amb el seu vot, més faltaria! No podem fer
cas a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cantinela.</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;">Ca</span></span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">talunya va iniciar
l’any passat un procés que sabíem que no seria fàcil. Hem vist calúmnies a la
premsa madrilenya, moviments del CNI, atacs fiscals, asfixies pressupostàries,
incompliments econòmics i d’infraestructures, i barrabassades judicial contra
la llengua, normatives catalanes i ara fins i tot, declaracions polítiques.
Això no pararà i veurem encara més coses. La millor manera de respondre és no
caure en provocacions i respondre des de la legitimitat democràtica. És el que
els hi fa més mal, que els contestem des de la democràcia, a ells que fa temps
que els hi fallen aquests principis que, per cert, alguns no han tingut mai
clars del tot. Per això passa el que passa.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-25245218839463107572013-04-12T11:46:00.000+02:002013-04-17T11:47:30.760+02:00Abans, com avui, Unió fa nosa
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfodlu57dnO6MEq2B4jMk-5dw88TbjLlSb73fCJFC3TbWAcZ5rHwTSeBP6yH_TYP_c_hFLEtwaw4GHntCYtX7hT9Ypb2wwJ1OpD03JD3xsM3F3bxBz2YZWEkZKaU-b_M9_Mu-Yyf0PZjY/s1600/carrasco.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfodlu57dnO6MEq2B4jMk-5dw88TbjLlSb73fCJFC3TbWAcZ5rHwTSeBP6yH_TYP_c_hFLEtwaw4GHntCYtX7hT9Ypb2wwJ1OpD03JD3xsM3F3bxBz2YZWEkZKaU-b_M9_Mu-Yyf0PZjY/s1600/carrasco.png" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dimarts es van complir 75
anys de l'afusellament, al Burgos franquista, d'en Manuel Carrasco i
Formiguera, dirigent màrtir d'Unió Democràtica de Catalunya i exdiputat a les
Corts republicanes per la circumscripció de Girona. En esclatar la guerra incivil,
Carrasco es va mantenir fidel a la Generalitat i a la República, sense renunciar
evidentment ni al seu nacionalisme, ni a les seves creences catòliques. Tampoc
a la doctrina social que emanava d’elles. Aquesta persona, lleial a la
democràcia, al país i a la legalitat, va haver de marxar de Catalunya perquè
els animals que es van fer els amos dels carrers catalans en aquells tristos dies
el perseguien per ser catòlic, cosa que incomodava als sectaris enfollits. Si
eres republicà, el políticament correcte era <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pelar</i> capellans, no anar a missa; era el seu malaltís esquema
mental. Abans d'arribar al País Basc, els franquistes el van apressar i,
després de mesos empresonat, el van afusellar per ser nacionalista català i
republicà.<span style="display: none; mso-hide: all;">Formava part de "la
tercera Catalunya", de la que tan poc s'ha parlat. I es parla, perquè
repetim errors de forma mesella. Carrasco feina nosa fa més de setanta anys
perquè feia nosa tot el que no era blanc o negre. Els antidemòcrates
d'esquerres el volien eliminar per ser catòlic i fidel a la Catalunya
republicana; els antidemòcrates de dretes el volien eliminar per nacionalista
català coherent, ferm, arrelat. Les seves paraules abans dels trets assassins
en són testimoni: "Visca Catalunya lliure" i "Jesús, Jesús,
Jesús". Un crit per mi avui ben vigent. No faré esperitisme polític com veig
que agrada fer a massa xerraires sobre el què faria o diria avui Carrasco.
Tothom viu la seva època i en funció d'això actua i en aquest context s'ha
d'analitzar la seva actuació. El que sí penso és que avui, igual que fa 75
anys, UDC continua fent certa nosa, tant Unió com també el seu actual màxim
dirigent, Duran Lleida. Tornem (salvant les distàncies, esperem que
indefinidament) als blancs o negres. Aquí, en aquest terreny, Catalunya i els
catalans no hem guanyat mai.</span> El sectarisme dels seus botxins tampoc no
admetia republicans catòlics, els catòlics només podien ser franquistes, segons
aquest altre malaltís esquema mental. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Carrasco formava part
d’aquella "tercera Catalunya", de la que tan poc s'ha parlat. Ni es
parla, perquè sembla que així podem repetim els errors de forma mesella. Ell
feia nosa fa més de setanta anys perquè feia nosa tot el que no era blanc o
negre. Els antidemòcrates d'esquerres el volien eliminar per ser catòlic i
fidel a la Catalunya republicana; els antidemòcrates de dretes el volien
eliminar per nacionalista català coherent i ferm. Les seves paraules abans dels
trets assassins ho evidencien: "Visca Catalunya lliure" i
"Jesús, Jesús, Jesús". <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No faré espiritisme
polític com veig que agrada fer a massa xerraires sobre el què faria o diria
avui Carrasco. Quin exercici més absurd! Tothom viu la seva època i en funció
d'això actua i en aquest context s'ha d'analitzar la seva actuació. El que sí
penso és que avui, igual que fa 75 anys, UDC continua fent certa nosa, tant
Unió com també el seu actual màxim dirigent, Duran Lleida. Estem tornant a
marxes forçades als blancs o negres -salvant les distàncies d’aquella època-.en
el camp nacional però també en el social. I qui està al mig, rep dels dos
extrems. O ets independentista o ets espanyolista. O estàs contra les
retallades i defenses l’estat de benestar o estàs a favor d’elles i et vols
carregar l’estat de benestar. O ets de dretes o d’esquerres. Etc., etc. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Han desaparegut els
grisos, igual que ha desaparegut la reflexió, l’aprofundiment en els temes, per
passar a viure de l’anècdota, el titular fàcil o la superficialitat, fins i tot
de la mentida. El volum dels crits intenten tornar a superar la força dels
raonaments, i les minories no accepten el seu paper i intenten imposar-se a les
majories. Bufen mals vents per a la l’economia, amb les conseqüències que això
té a nivell social, però bufen també vents ideològics que, com a mínim, hem de
veure amb preocupació. Esperem haver après prou del passat.<o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-60641894100863673632013-03-22T11:57:00.000+01:002013-04-17T12:00:17.258+02:00Ens creiem la importància del turisme?
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoi2ffw1lvTDJrPDnJDDr6rh0lZi1HsmSTwouEz2I9nPxwAfsclI8gB8TJa2ZBix8dQcuU4PGYyL6220UMji05l7TfLhkF4RywmaaaO-fVmUzWvPf9uB-DOUeI8R3qcO27og7O6hnLtMk/s1600/turisme.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoi2ffw1lvTDJrPDnJDDr6rh0lZi1HsmSTwouEz2I9nPxwAfsclI8gB8TJa2ZBix8dQcuU4PGYyL6220UMji05l7TfLhkF4RywmaaaO-fVmUzWvPf9uB-DOUeI8R3qcO27og7O6hnLtMk/s320/turisme.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Calibri;">Sovint em pregunto si som prou
conscients de la importància cabdal que té a casa nostre el sector turístic com
a motor econòmic. De fet, a dia d’avui és el principal coixí que tenim, ja que
ha permès mantenir els llocs de treballs en plena crisi. El turisme a Catalunya
ocupa de forma directa 400.000 persones a Catalunya i representa el 12% del
nostre PIB, que aviat és dit. En el passat recent, ens ha fet com mitja
vergonya reconèixer la nostra dependència, sana, del turisme, com si fos una
menysvaloració comparat amb el que suposava una dependència de la industria.
Dèiem que érem zona turística amb la boca petita. Sortosament, aquesta
concepció a dia d’avui ha canviat però encara ens queda molt de camp per
córrer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">A vegades ha donat la sensació
que els turistes veien sols i tot, que no calien polítiques de promoció ni una
oferta que anés més enllà del sol i platja. Això ja no és així, el turisme és
una indústria molt competitiva, mundial, i requereix l’atenció per part
d’administracions i privats a que obliga la part de PIB que genera. I tenir
present que qualsevol normativa nova, qualsevol impost nou, pot repercutir en
la competitivitat d’aquesta indústria. Precisament, un altre dels problemes
històrics és que en temes de turisme, tants caps tants barrets: les
administracions han anat cadascuna per la seva banda i el sector privat ha fet
exactament el mateix. Més que entrar en competència amb altres zones
turístiques del nostre entorn, ens hem fet competència entre nosaltres a tots
nivells. Aquest model propi de país subdesenvolupat ha estat deixat de banda
però no del tot. Costa encara a l’actualitat unir esforços quan és bàsica la
cooperació a totes bandes per optimitzar els pocs recursos disponibles. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sortosament, la Costa Brava ha
aguantat tots els xotracs que hi ha hagut primer perquè té un marc únic, i
després perquè molta gent ha fet els deures i ha tingut visió suficient per
adaptar-se i oferir al visitant el què volia trobar. La Costa Brava avui ja no
són només l’encant de Cadaqués, les cales de Begur, els serveis de Platja d’Aro
o el lleure de Lloret, sinó que també s’hi ha afegit el Dalí de Figueres, el
romànic de Sant Miquel de Cruïlles, el cicloturisme per les Gavarres o el
turisme rural de l’Empordà. I l’objectiu no és que vingui gent i vinguin només a
casa meva; és que vingui gent, i si ve gent, que també passin per casa meva. Però
la gallina dels ous d’or s’ha de mimar i se n’ha de tenir cura. La promoció
continua sent una eina fonamental. En temps de dificultats, cal pensar molt bé
cap a on invertim i en els objectius que busquem. Queden enrere els temps de
bonança i un cert dispendi, d’equipaments poc pensats avui difícils de mantenir
i de dubtosa utilitat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">I queden debats eterns que algun
dia s’hauran de resoldre, que s’haurà de tenir el coratge de resoldre, com la
desestacionalització de les vacances com es fa a França especialment i altres
països, que ens eviti el col·lapse total de l’agost i ens permeti oferir un
millor servei durant més mesos. Que molt poc perquè aquest tema esdevingui
inajornable, potser ja ho seria si els conflictes al nord d’Àfrica no haguessin
fet tornar un turisme que ja havíem perdut. O debats com la revalorització dels
espais naturals com a eina turística sense malmetre les activitats del sector
primari que es puguin estar fent en aquests espais. O com adequar l’oferta
formativa dels nostres joves a la realitat econòmica del territori on viuen,
cosa que avui encara no es dóna per increïble que sembli a aquestes alçades. En
fi, s’ha fet i es fa bona feina, però en queda molta encara per fer perquè
l’oferta ha de ser constantment dinàmica com ho és també una demanda cada dia
més exigent i amb més alternatives de destí a les seves mans. <o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-73661785661081541472013-03-15T11:53:00.000+01:002013-04-17T11:53:41.599+02:00El 0,7% o com retallar a fons l’estat del benestar
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjusb9M2vYMQBWYozR4dqcHtoc8Itt87ZSKU6D0x02Bu_H_8HvCqi2y7Hyfj4etm1Hfyxjg4AxrC9DaJmhOSGRv7wdTxgUGpc0UXEtiM_2XYzS7QNjnwamgrgwDIoJRXOa1LWOJOsW0g4U/s1600/montoro2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjusb9M2vYMQBWYozR4dqcHtoc8Itt87ZSKU6D0x02Bu_H_8HvCqi2y7Hyfj4etm1Hfyxjg4AxrC9DaJmhOSGRv7wdTxgUGpc0UXEtiM_2XYzS7QNjnwamgrgwDIoJRXOa1LWOJOsW0g4U/s1600/montoro2.jpg" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El soroll mediàtic de
temes que, tot i ser importants, amb la que està caient haurien de ser
secundaris, distreu el punt del mira del ciutadà de les qüestions realment
bàsiques. Són temes que no venen tant, són de mal entendre i de mal explicar i
amb titulars difícils. Parlo per exemple de l’objectiu de dèficit per al 2013.
És més fàcil sortir al carrer o escriure al facebook bramant contra les
retallades del Govern de Catalunya que analitzar els per quès, és més fàcil el
populisme demagog i teledirigit políticament que no pas la recerca de la
veritat després de l’anàlisi i la reflexió. És el que hi ha. Entra millor veure
guàrdies civils encaputxats i amb la pistola al cinturó emportar-se un
expedient de la Diputació que parlar d’objectius de dèficit. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dir que la Generalitat
enguany només pot generar un “forat” del 0,7% del seu pressupost vol dir que
s’hauran de retallar uns 4.400 milions d’euros, que se sumarien a les
retallades dels darrers dos anys que ja han situat el pressupostos al límit.
Aquesta quantitat no s’aconsegueix com diuen cínicament des de l’espanyolisme
tronat retallant consells comarcals, TV3, oficines a l’exterior o la
normalització lingüística, ni tan sols tancant el Parlament de Catalunya (que
ja agradaria a alguns) o fent fora tots els polítics (com volen alguns per
posar-hi, ells, evidentment). Són xifres tan besties que no aguanten cap
proclama populista. Retallar aquestes quantitats suposa retallar -i a fons-
l’estat de benestar, drets socials adquirits al llarg dels anys. Lamentant-ho
dir, perdre mitja paga extra dels treballadors públics serà una anècdota ja que
amb un 0,7% d’objectiu la retallada del capítol de personal haurà de ser
sagnant, terrible. I molt i molt injusta perquè Catalunya ha fet els deures els
darrers anys. Per això s’entén que el govern Mas esperi al màxim fer els pressupostos
a que, Europa primer i el PP a Madrid després, decideixin si flexibilitzen els
dèficits. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El Govern de la
Generalitat ha aconseguit passar d’un dèficit del 4,2% del PIB a principis de
l’any 2011 a un dèficit del 2% al tancament de l’any 2012. Això vol dir que en
només dos anys s’ha reduït el dèficit de la Generalitat en un 2,4%. En aquests
dos anys la despesa ordinària de la Generalitat de Catalunya s’ha reduït en
4.200 milions d’euros, o el que és el mateix, durant aquests dos darrers anys
la despesa s’ha reduït en 5,7 milions d’euros cada dia. I s’ha fet amb moltes
dificultats i decisions doloroses, però prioritzant les polítiques socials. Ho
diuen les xifres, no jo: la reducció de despesa que han experimentat
conjuntament els departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família
ha estat del 12,5%, mentre que en la resta de departaments ha estat del 21,9%.
Tanmateix, el dèficit que el 2012 s’exigia que fos del’1,5 ha estat de l’1,96.
Això vol dir que s’han gastat uns 1.000 milions més dels que es podien i
aquests mil milions no estan coberts pel finançament de l’Estat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cal recordar que sovint
s’oblida interessadament o per ignorància, que el Govern de la Generalitat no
pot trucar cap altra porta per finançar-se, per buscar liquiditat, que la del
Tresor espanyol. Abans es buscava liquiditats als mercats nacionals o
internacionals, ara està prohibit. Per tant, estem en mans del govern del PP i
per això no ha d’estranyar que costi pagar farmàcies, hospitals, concerts o al
tercer sector. </span></div>
<div style="line-height: 15.75pt; margin: 0cm 0cm 18.75pt; text-align: justify;">
Per acabar d’arreglar les xifres
del 2013, els ingressos que rebrà Catalunya del sistema de finançament seran un
1% inferiors atesa la caiguda de la recaptació. Al mateix temps els interessos
del deute (es paguen 6 milions d’euros diaris d’interessos) creixeran en 300
milions més i els pagaments diferits d'obres públiques augmentaran en 150
milions, una autèntica ruïna ideada pels socialistes, aquells mateixos que ara
tenen el morro i la pocavergonya de manifestar-se contra les retallades. </div>
<div style="line-height: 15.75pt; margin: 0cm 0cm 18.75pt; text-align: justify;">
No m’agrada posar el retrovisor,
però m’agrada menys encara que alguns prenguin el pèl al personal, per això és
just recordar que el sobreendeutament de Catalunya respecte altres CCAA és
degut a la nefasta gestió del tripartit. Ara ningú ho vol recordar això, però
és una veritat com un temple i s’ha de recordar cada vegada que s’escolten
segons quines crítiques de PSC, ERC o ICV. Igual que s’ha de recordar al PP que
Montoro ha imposat els objectius de dèficit el 2013 reservant per a l’estat
tota la flexibilització aconseguida a Brussel·les i castigant les CCAA que són
les que aguanten l’estat del benestar. És a dir, l’estat retalla indirectament
el benestar dels ciutadans i encara renya a les autonomies per fer allò que
obliga a fer. Com diuen a les Castillas, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“que
cada palo aguante su vela”</i>.<o:p></o:p></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-22912147216218841522013-03-08T15:22:00.000+01:002013-03-13T15:23:16.460+01:00El burka, sentencia contra la dignitat humana
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVnbTWtQkS2tS8lTNw7Itp84vzitTqUum_tt0MUwap3C1HMLsCURoE88hz5uUtobIzu86EhXbRU4i169uNMpS2yO52Q0gE8IgAkkd4wyJDqq44Lrhiu3nOYq83cQMylYEJTVoQwEDNY8A/s1600/burka.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVnbTWtQkS2tS8lTNw7Itp84vzitTqUum_tt0MUwap3C1HMLsCURoE88hz5uUtobIzu86EhXbRU4i169uNMpS2yO52Q0gE8IgAkkd4wyJDqq44Lrhiu3nOYq83cQMylYEJTVoQwEDNY8A/s1600/burka.png" /></a><span style="font-family: Calibri;">La recent sentència del Tribunal
Suprem sobre l’ús del burka és un greu pas enrere pel que fa la dignitat i la
igualtat de les persones. Que un ajuntament com el de Lleida -o el que sigui-
no pugui establir unes normes mínimes d’accés a les instal·lacions municipals
costa d’entendre, però encara costa més d’entendre que aquesta sentència, com
va dir l’advocat recorrent, sigui la primera d’aquestes característiques a
nivell europeu. Una vegada més, líders continentals en bestieses i a la cua pel
que fa el sentit comú. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Després de llegir les 56 pàgines
de la sentència del Suprem només puc esperar modestament que no creï
jurisprudència. Els cinc magistrats (cap dona entre ells, per cert) parteixen
de la base que les dones estan encantades de portar burka i que és un tema
simplement religiós. No qüestionen si és una norma de l’islam en general o
només d’un grup de radicals que van afegir a la seva pràctica religiosa una
tradició cavernícola prèvia a Mahoma, ni qüestionen que el seu origen i
pervivència es basi en la submissió de la dona. Amb aquesta futura jurisprudència,
si una secta religiosa decideix que no s’ha de vestir i ha de practicar el
nudisme pel carrer, cap ajuntament podria sancionar aquesta pràctica. I parlo
del nudisme per no haver de parlar de l’ablació de clítoris, que tampoc genera
problemes d’ordre públic com diu el Suprem que no genera l’ús del burka, ja que
l’ordre públic és la limitació que estableix la Constitució, segons ells, per a
la pràctica religiosa. Per acabar d’arreglar la barrabassada, els cinc magistrats
diferencien que països com França puguin legislar restrictivament sobre aquests
temes perquè allà són laics i en canvi aquí la Constitució espanyola no ho és.
Esperem (és molt esperar) que el Constitucional subsani aquesta xarlotada no ja
jurídica sinó menystenidora de principis constitucionals i drets humans bàsics.
La dignitat de la persona, de quan no està per sobre de la llibertat religiosa?
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">I un altre “detallet”: es pot
obligar un funcionari a atendre una persona en un local públic sense veure la
cara de qui parla? Però cap a quin model de país anem, cap a un país
civilitzat, modern i avançat o cap a un país com l’Iran? Els valors de la
llibertat i la igualtat, els nostres valors històrics que prou han costat
d’assentar-se, han de ser foragitats per donar cabuda a costums alienes que
atempten contra ells? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Dit això, la llàstima de tot
plegat és que hagin de ser els ajuntaments els que intentin posar mà a aquesta situació
mentre els governs miren cap un altre costat. Aquesta deixadesa de funcions,
aquesta tolerància estúpida, l’estem pagant i la pagaran encara més els nostres
fills. Mireu, parlem clar com ens agrada a l’Empordà: falta valentia per
abordar aquest tipus de situacions perquè el polític està literalment acollonit
per l’opinió publicada -que no vol dir l’opinió pública- en tot allò que fa
referència a la immigració. El discurs políticament correcte, el progressisme
benpensant o el populisme de tertúlia defensen (o disculpen amb la boca petita
o obviant el tema) qualsevol pràctica que executin els nouvinguts, sigui matar
xais als balcons dels pisos o tenir les dones tancades a casa amb pany i clau. I
desbudella mediàticament qualsevol polític o similar que tingui un missatge
diferent, per reflexionada que sigui la discrepància. I la majoria social,
mentre passa això, calla o critica de portes endins. Hi ha pensament únic, i
qui pensa diferent, s’etiqueta ràpidament de racista i xenòfob, i a vall. <span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span></div>
<span style="font-family: Calibri;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Un detall bàsic: quantes
associacions feministes han sortit criticant la sentència sobre el burka? He
passat una bona estona buscant al Google i he estat incapaç de trobar cap
referència. Si fos alguna cosa de l’església catòlica vers les monges,
saltarien de seguida i diumenge mani assegurada a les principals capitals, amb
els sindicats i els partits suposadament progres al capdavant. Coherència total
d’alguns. Però, és clar, costa molt fer entendre certes coses a persones que
xerren molt, però viuen a la part alta de Barcelona o a la Moraleja de Madrid i
que els únics immigrants amb qui tenen contacte són el personal del seu servei.
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span> </div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-44212350025287904592013-03-06T10:06:00.001+01:002013-03-06T12:26:59.285+01:00Transparència: més eficàcia i menys populisme<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per no parlar de ningú
altre que es pugui ofendre, parlaré de mi. L’any 1990 vaig ocupar per primera
vegada un càrrec públic electe i fins avui he estat regidor, conseller comarcal
i diputat al Parlament, a govern i oposició. La meva gestió pública haurà estat
més encertada o menys, però ningú podrà dir mai que he fotut la mà al calaix o
he fet servir cap càrrec en benefici propi o que m’he venut. Ningú. Vaig
compaginar sempre la feina representativa amb la meva feina professional fins
que vaig tenir l’honor de poder entrar al Parlament fa sis anys. He treballat
des de ben jove, ni jo ni la meva família tenim patrimoni i els meus bens estan
aviat vistos. Vaig entrar a l’Ajuntament del meu poble després d’haver cofundat
diverses entitats ciutadanes i d’haver dirigit o format part de les juntes de
vàries associacions. L’Ajuntament va ser una extensió lògica d’aquest compromís
amb la comunitat. I com jo, la immensa majoria de les persones que en aquest
país es dediquen a la res publica. L’honorabilitat és l’únic patrimoni realment
valuós que tenim moltes persones, el que ens permet mirar a la cara als nostres
fills amb l’orgull de la feina que fem. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYYNqK8tO7R9Qk8RrWNCONy2CavAblvAeqLne1vmNyXJPOdoLuGLxeS2fARJQKnhUFpMNP7imeQNVKMuyANgEEg_bwvY02nw5pOyf2O51Fzk0Rr8M1xdpsVeRY5QkyMA1Z5cL6AtpTfi4/s1600/foto+justicia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYYNqK8tO7R9Qk8RrWNCONy2CavAblvAeqLne1vmNyXJPOdoLuGLxeS2fARJQKnhUFpMNP7imeQNVKMuyANgEEg_bwvY02nw5pOyf2O51Fzk0Rr8M1xdpsVeRY5QkyMA1Z5cL6AtpTfi4/s1600/foto+justicia.jpg" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El debat sobre la
corrupció s’ha sobredimensionat -interessadament- de tal manera que correm el
risc no només de caure en la injustícia sinó també a aplaudir aquesta
injustícia. Entre altres coses, jo estic en política per combatre la
injustícia, no per cometre’n. No hi pot haver una escala de valors per als
polítics i una altra per a la resta de la societat. No podem dir que val més un
culpable d’assassinat al carrer que no pas un innocent a la presó i, al mateix
temps, defensar que val més un polític innocent castigat que un de presumpte
culpable exercint. </span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ara bé, dit això, també
s’han de dir altres coses. Primera, que una Justícia lenta no és Justícia. Cal
que la Justícia sigui ràpida i se li donin els mitjans legals per poder
castigar de forma exemplar els corruptes sentenciats en ferm. Exemplar. Segon, si
diem que la societat no confia amb la política hem de ser justos i recordar que
tampoc confia en la justícia. Cal una gran reforma judicial perquè està
profundament polititzada, no només la cúpula que es reparteix descaradament per
quotes de partit, sinó també la base, en funció de quina associació
professional (conservadora o progressista) pertany cada jutge. El pas de Garzón
per la política i la seva sortida de la judicatura ha obert molts ulls. I no
parlem ja dels fiscals, que per llei no són independents sinó jeràrquicament
dependents d’una màxima autoritat, el fiscal general, que nomena el govern de
l’estat. Si tot això no canvia, si es poden demanar imputacions o condemnar en
primera instància innocents sense que hi hagi cap sanció pel fiscal o jutge que
no fa bé la seva feina, hem de deixar la clau de qui fa plegar polítics a
fiscals teledirigits o jutges que responen sovint a interessos corporatius? Llanço
pregunta per a la reflexió. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però ja posats, anem
més enllà. Un metge, funcionari públic, imputat per negligència, ha de
continuar operant malalts? I un periodista imputat per difamació o libel o ha
de continuar treballant? I el director d’un mitjà que corromp el seu deure
constitucional de donar informació veraç? I etc, etc...? <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tercer, és
imprescindible fer públics els sous sencers de tots els polítics, totalment
d’acord, però també de tot aquell que cobra total o parcialment del diner
públic, encara que sigui via subvencions. Vull dir tots els funcionaris, tots;
els periodistes, tertulians i estrelles mediàtiques dels mitjans públics o que
rebin subvencions; de les ONG i altres entitats socials, culturals, ambientals,
associatives, etc., subvencionades; de tothom en definitiva que rebi algun euro
públic. Quart, si volen fer fora un polític processat, s’han d’establir les
modificacions legals perquè, una vegada jutjat i declarat innocent, pugui
recuperar de forma automàtica la situació anterior, cosa que ara és impossible.
<o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cinquè, si hem de ser
tan curosos amb el diner públic existent, ja ingressat, ho hem de ser també amb
el que ho havia de ser i es perd pel camí. El frau fiscal ha de ser castigat
més durament, sense amnisties, des del d’alta volada fins a la típica
facturació sense IVA, per petita que sigui. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">S’ha de fer un debat
sobre corrupció i transparència, ampli però situat en la seva justa dimensió,
centrat, molt pensat i allunyat de la demagògia, o sigui, del populisme barat
que comença a imperar. No fer-ho així seria una altra manera de corrupció, en
aquest cas de corrupció de principis bàsics de la democràcia mateixa.<o:p></o:p></span>Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-83553855931282607182013-02-22T04:00:00.001+01:002013-03-06T10:43:14.300+01:00En suport dels ajuntaments
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTU9nEN6wSdEklp0uB3Xu6Fl3nZEu8XMpwLXwV4S-hD3JmtSCC3qWaiqu_5V9Z6Ma6R9yuWAOp8LulKHzMki-xauFTprFruBxhj2AUu15BAornGgmc1_gKlZOesfmuZcJsbNYFrBD-M2I/s1600/foto+ajuntament.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTU9nEN6wSdEklp0uB3Xu6Fl3nZEu8XMpwLXwV4S-hD3JmtSCC3qWaiqu_5V9Z6Ma6R9yuWAOp8LulKHzMki-xauFTprFruBxhj2AUu15BAornGgmc1_gKlZOesfmuZcJsbNYFrBD-M2I/s1600/foto+ajuntament.png" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sóc un ferm partidari
de fa anys, no d’ara, de reduir el pes de l’administració, tant a nivell
polític com a funcionarial. És a dir, estic a favor que l’administració costi
menys diners als ciutadans. Ja que abans no s’ha fet i ara la retallada s’haurà
de fer per força, caldria esperar que es comencés per on hi ha el tall gros,
per exemple, per modificar la constitució i fer desaparèixer el Senat, una
cambra a la que no s’ha trobat sentit durant més de trenta anys. Ens
estalviaríem de cop 52 milions d’euros. També haurien pogut retallar en
ministeris que tenen totes les seves competències transferides i continuen
funcionant, o amb les duplicitats que suposa tenir delegats del govern central
i subdelegats a totes les autonomies i províncies. Fins i tot, podrien retallar
governs autonòmics en territoris que mai van demanar ser autonomia. O reduir
els diputats provincials, actualment 1.040 a tot l’estat. Doncs no, es comença
per esporgar els regidors, la part més petita del problema. Això sí, el
ministre Montoro ho fa a bombo i platerets com si fossin el gran problema
actual i donant unes xifres d’estalvi ridículament allunades de la realitat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Va obviar vàries coses,
la principal, que la gran majoria de regidors ho són de pobles petits i fan la
seva feina de manera altruista, per servei a la comunitat, sovint sense tenir
ni tan sols el reemborsament de els despeses que li genera el càrrec. Molta
gent està al seu ajuntament igual que pot estar a la comissió de festes a l’ampa.
Evidentment, a les ciutats grans i algunes de mitjanes part dels regidors tenen
dedicacions exclusives, dedicació total, i guanyen uns diners. Més enllà de
sous i quantitats, hauríem d’aclarir primer si considerem que els regidors i
altres càrrecs polítics han de cobrar o no. Jo sempre he pensat que sí, ja que
en cas contrari només en podran ser en municipis grans i mitjans els rics i els
jubilats. La dedicació i la responsabilitat necessiten una compensació
econòmica que, evidentment, ha de ser justa i no desorbitada. És bàsic si volem
que qualsevol persona pugui accedir a un càrrec públic. Pensem que tot i així,
no és gens fàcil trobar gent que vulgui dedicar part del seu temps al seu
ajuntament. Cada dia és més difícil i em temo que cada dia ho serà més. Estar
instal·lats en un pim-pam-pum permanent i sota l’ombra de la sospita en uns
temps DESAGRAITS EN que la veritat no pot servir per espatllar un bon titular
no agrada ningú. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un ajuntament és
l’administració que el ciutadà té més propera, a la primera que va a trucar
aquella persona que té una necessitat i no entén de repartiments competencials
i acostuma a ser la que intenta solucionar-li la necessitat més enllà de les
seves competències. D’això se n’han aprofitat altres administracions superiors
per maltractar econòmicament i competencialment els municipis, com fa ara el
govern del PP, que els persegueix i els castiga intentant traspassar
competències a les diputacions, òrgans que a Catalunya no tenen raó de ser i a
Espanya s’han mantingut gràcies a no creure els territoris en les seves
artificials autonomies. Perquè a dia d’avui, una diputació pot desaparèixer
tranquil·lament i ningú no la trobaria a faltar passant les seves competències
i recursos a autonomies i ajuntaments. El gran problema d’Espanya i també de
Catalunya és que les administracions s’han anat superposant, no fusionant. Es
creen les autonomies a Espanya sense eliminar diputacions, es creen els
consells comarcals a Catalunya sense eliminar diputacions. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però no, anem pels
ajuntaments, anem pel petit i així ens podrem continuar engreixant nosaltres,
pensen de Madrid. Només recordar que l’administració central de l’estat no s’ha
reduït en res, ni tan sols territorialment. Per tant, tot plegat una cortina de
fum penosa, de cara a la galeria, absolutament populista i que no podem
descartar que amagui interessos impurs quan parlem de concentrar serveis fins
ara municipals a les diputacions i que aquestes hauran d’acabar externalitzant
a empreses privades. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-66653317162782050442013-02-15T04:00:00.000+01:002013-03-06T10:32:48.299+01:00Algú pot tirar la primera pedra?<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeqhowjEFT0Lyl6zyqpLjQtakvTzsHC7fNiETsPN3_5msyv0EWyGawUe-G8j3XqjWvHRK84FvKCXRRtgxOpDZZNdn5se2x2Lxt3doax80po-NNEfQD2KZBpY8ECRa5S4CfQ_czI4QZ9nQ/s1600/foto+berlusconi.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeqhowjEFT0Lyl6zyqpLjQtakvTzsHC7fNiETsPN3_5msyv0EWyGawUe-G8j3XqjWvHRK84FvKCXRRtgxOpDZZNdn5se2x2Lxt3doax80po-NNEfQD2KZBpY8ECRa5S4CfQ_czI4QZ9nQ/s1600/foto+berlusconi.jpg" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Vivim uns temps
convulsos en què l’estat de dret sembla haver deixat pas als judicis públics
sumaríssims o a les guerres més brutes mai vistes contra/entre persones i
institucions. La presumpció d’innocència ha desaparegut de la vida pública
deixant pas a la guillotina mediàtica i digital. Les xarxes bullen, la premsa diu
que revela, els polítics s’autodestrueixen els uns als altres i tot el sistema
sembla que faci aigües per moments. Una minoria molt minoritària, corrupta i
podrida, està provocant una sensació de generalització de les seves activitats
i la condemna de tot aquell que es dedica a la cosa pública. S’obvia,
interessadament!, tota la majoria majoritària absolutament i escrupolosament
honesta, sigui per vendre més o per fer mal. O per carregar-se directament el
sistema per canviar-lo pel populisme barat, de xerrameca de fira, que ja comença
a treure el cap electoralment, es digui Ciutadans o UPyD o Plataforma per
Catalunya o Marios Condes de torn. Perquè aquesta és l’alternativa a la
democràcia clàssica: el populisme. O sinó, d’on surt un Berlusconi, per
exemple? Discursos que sonen bé a les orelles d’aquells que viuen del titular
fàcil, que no aprofundeixen ni busquen motius, ni analitzen la realitat amb un
cert equilibri, que volen que els diguin el que volen escoltar. S’ha de
perseguir la corrupció política? I tant. I la judicial també. I l’econòmica. I
la social, que també n’hi ha. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Catalunya viu un clima
més que enrarit curiosament d’ençà l’inici de la travessia cap al dret a
decidir. L’estat ja va anunciar que actuaria amb totes les seves forces i entre
elles hi ha el CNI, avui còmodament instal·lat a casa nostra, però també hi ha
la fiscalia, la Guàrdia Civil encaputxada i els mitjans afins que fan la feina
bruta. El primer avís van ser els papers publicats pel Mundo en plena campanya
contra el president Mas, que van fer mal, però que ja s’ha vist que eren un
invent. Ningú ha estat sancionat, ningú ha estat cessat, ningú ha rectificat.
El president Mas s’ha querellat però el mal ja estava fet. Si els polítics
imputats alguns diuen que han de dimitir, què ha de passar amb els periodistes
imputats per mentir i difamar? Han de poder continuar escampant porqueria com
si res? I què ha de passar amb els fiscals que imputen alegrement persones que
després són absoltes de qualsevol delicte però a les quals s’ha arruïnat la
seva carrera política o el seu bon nom?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I
amb els jutges que ordenen detencions que després queden en res? No tenen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>també ells l’obligació, com a funcionaris que
cobren del diner públic, de treballar de forma extremadament escrupolosa?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ara estem enmig d’alcaldes
que pleguen dient que són innocents i no se sap ben bé de què se’ls acusa;
alcaldes condemnats que finalment són absolts; ex-xicotes rabioses que
denuncien sense aportar proves; dinars secrets de difícil justificació que són
-diuen- gravats; escoltes il·legals presumptament a dojo perquè encara no n’hem
escoltat ni una: etc., etc. Ahir mateix, un alcalde detingut a qui cal
respectar la seva presumpció d’innocència encara que molesti a alguns això i un
televisiu, un comediant, un esperpèntic registre a seus d’òrgans de la
Diputació que no va servir per gaire res que no fos fer veure que passava
alguna cosa grossa. Veurem en què queda tot plegat, però de fet serà igual: el
mal, una vegada més, ja està fet. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tot plegat fa realment
fastig i el realment trist de tot és que aquí al final semblarà que no hi hagi
innocents. Tothom acaba predicant el que no creu, començant per alguns
polítics, continuant per alguns empresaris, seguint per alguns periodistes i
opinadors i continuant per alguns ciutadans, molt exigents amb segons qui però
sense cap escrúpol a l’hora de cobrar o pagar en negre i estafar l’IVA de tota
factura que pot. Veurem com acaba tot plegat, que pot acabar de moltes maneres,
però crec que bé, malauradament, no acabarà. <o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-17159203480801381432013-01-25T04:00:00.000+01:002013-03-06T10:52:51.559+01:00El Parlament proclama el dret a decidir
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIkRYiOaQBdnp7nQOBu3HVzhPzPHCHx_Jc6fPtkloGOYncJGB9QYjW49uRaHG6baPE1fCD3kwogHoH9Ax9cdGT9riFN7wF3S05MVOsa9SkEqyTznOR0XI_aMxxbYK3QXtpO9C32qXSxpM/s1600/foto+votaci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIkRYiOaQBdnp7nQOBu3HVzhPzPHCHx_Jc6fPtkloGOYncJGB9QYjW49uRaHG6baPE1fCD3kwogHoH9Ax9cdGT9riFN7wF3S05MVOsa9SkEqyTznOR0XI_aMxxbYK3QXtpO9C32qXSxpM/s320/foto+votaci%C3%B3.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dimecres al Parlament
va tenir lloc la votació més important d’ençà la seva reinstauració el 1980,
més i tot que la de l’Estatut del 2006. La cambra catalana, representant de la
sobirania del poble català, va reconèixer aquesta sobirania i va declarar que
el poble de Catalunya tenia dret a decidir, lliurement i democràtica, el seu
futur. Els diputats vam recollir la voluntat expressada a les urnes per una
gran majoria de conciutadans el passat 25 de novembre i la vam aprovar de forma
solemne. Comença un camí gens fàcil però amb una incontestable voluntat
pacífica i democràtica, democràcia en estat pur, un camí gens fàcil deia cap a
una consulta en que tothom es pugui expressar amb lli-ber-tat. A qui pot fer
por la veu de les urnes? A qui pot fer por que un poble s’expressi de forma
lliure i democràtica? A cap demòcrata segur que no.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De totes maneres
dimecres no es va votar cap declaració independentista, cal recordar-ho per la
intoxicació permanent d’alguns sinó el dret dels ciutadans de Catalunya a
decidir. I en una consulta, un pot decidir votar que sí o que no al que es
pregunti. Per això costa d’entendre especialment el vot oficial del PSC i la
seva foto al costat de PP i Ciutadans. Es va flexibilitzar i molt el text
inicial de la declaració per incorporar una partit que malgrat sigui l’ombra
del que va ser continua sent important al país, especialment a nivell
municipal. Un partit que es va presentar a les eleccions de fa dos mesos
defensant el dret a decidir en el seu programa. Hi havia ganes i voluntat,
mentre que per la banda socialista res era prou i tot eren excuses per no haver
de votar sí. Navarro i la direcció barcelonina del PSC ha optat per fer un
reset després de la triple desfeta electoral i virar el rumb cap al PSOE. Ja no
hi ha dues ànimes, es va veure dimecres amb un vot que hagués estat impensable
la legislatura passada. Aquest PSC acabarà com a residual, amb el mateix nombre
de diputats que la seva obsessió en aquests moments, Ciutadans, a qui atribueix
tots els seus mals. Molt trist. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Lamentar també el “no”
del primer secretari dels socialistes gironines, Juli Fernàndez, l’únic
socialista de fora de Barcelona juntament amb el tarragoní Xavier Sabaté.
L’ànima molt majoritària del PSC de les nostres comarques no crec que sigui la
del no al dret a decidir, ni tampoc la seva, que com a alcalde té penjada
l’estelada a l’entrada de Palafrugell. Sigui com sigui, s’inicia dins aquest
partit un profund debat sobre el què ha d’acabar sent amb un resultat que pot
no ser gens positiu per al país. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Malauradament, la
capacitat de perdre la carta de navegar no és exclusiva dels partits anomenats
“clàssics”, els de sempre, sinó que les noves incorporacions també, com hem
vist amb la votació de la CUP. Davant la votació més important dels darrers
trenta davant, davant una declaració sobre el dret a decidir, un partit
independentista es permet el luxe que 2/3 parts dels seus diputats no hi votin a
favor i s’abstinguin. Qui ho pot entendre això? Un sí crític? El sí crític es
fa votant sí i explicant-ho. Les CUP han despertat en el món real i s’han
equivocat com tots els mortals valorant més els seus interessos de partit que
la capacitat de renunciar al tot per un acord final més que acceptable.
Política tradicional en estat pur exercida per aquells que en reneguen. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De PP i Ciutadans, res
a dir, nacionalisme espanyol ranci i caspós, coherència total per qui considera
que Catalunya és una simple regió, una realitat només administrativa, d’una
sola nació que es diu Espanya. Cal però que ells que presumeixen de demòcrates
respectin la primer norma de la democràcia que és el respecte a les majories,
majoria que aquí és de 2/3 terços, no d’un o dos diputats. Ja no demano
respecte als catalans per poder decidir el seu futur perquè ja han deixar clar
que aquest respecte no el tenen. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En resum, comença un
procés ple d’incerteses però sense, de moment, traçat alternatiu si nosaltres i
els que ens venen darrera volem continuar vivint com a catalans en un país que
pugui ser pròsper gràcies al nostre esforç.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-85240742768070929422012-12-28T20:00:00.000+01:002013-03-06T11:59:58.767+01:00Un any sense res per celebrar<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFGgI2B7aeg0a2qnsPE4mTCIEqpGUDmkbfyej-ogbOkkmNKBppz6mH-at6kHj1rlWjcmlLeCu1PS6ipAc7thAzHiVS0aDGUtKvc9Fc0q_L8xu05lzxtriLdUJGVH-lCDavWLzACWhL0II/s1600/foto+2012.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFGgI2B7aeg0a2qnsPE4mTCIEqpGUDmkbfyej-ogbOkkmNKBppz6mH-at6kHj1rlWjcmlLeCu1PS6ipAc7thAzHiVS0aDGUtKvc9Fc0q_L8xu05lzxtriLdUJGVH-lCDavWLzACWhL0II/s400/foto+2012.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A tres dies perquè
s’acabi l’any, és un bon moment per fer un resum d’un 2012 que no ens ha donat
gaire motius per a celebracions. Tres fets per mi el resumeixen: la cruesa de
la crisi econòmica, la voluntat recentralitzadora de l’estat espanyol i el camí
sobiranista decidit pel poble català en les eleccions del 25 de novembre. Anem
per punts. L’atur s’ha situat a nivells propis de països subdesenvolupats, han
augmentat l’IVA i altres impostos que afecten el consum i l’emprenedoria, i els
rescats bancaris situen el nostre punt de decisió econòmica a Brusel·les (o
Berlin millor dit) i no pas a Madrid. Dues vagues generals amb manifestacions
multitudinàries han discutit el mite que el PP disposa de bons gestors
econòmics. De Guindos i Montoro ho han desmentit, i també el no lideratge de
Rajoy. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’estat no s’aprima i
es limita a centrifugar les exigències de dèficit de la Unió Europea cap<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a les autonomies, que són les que sustenten
la immensa majoria de l’estat del benestar. Una mesura aquesta, exigir un dèficit
a les autonomies inferior al que s’autoexigeix l’estat, que en el cas de
Catalunya els serveix com a una excusa més per l’ofec de l’autogovern, que s’ha
demostrat com una de les obsessions del PP aquest any que acaba i que,
malauradament tot fa pensar que continuarà el 2013. Hi ha ofec econòmic no
invertint el que toca ni executant el poc compromès i n’hi ha també no pagant
el que es deu però cobrant interès per avançaments provocats per aquest no
pagament. I també hi ha ofec econòmic quan no es garanteixen solucions per a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la injustícia que suposen aquests 16.000
milions llargs d’euros que marxen de Catalunya i no tornen. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Històric el cop de
porta de Rajoy a la negociació d’un pacte fiscal per a Catalunya demandat per
una gran majoria del Parlament i del poble català, un cop de porta que es
produeix pocs dies després d’un altre fet històric, la manifestació més gran
viscuda mai a Catalunya, la de l’11 de setembre. El 2012 és l’any que els
catalans hem dit prou, en què hem estat cridats a les urnes i una majoria
important del poble ha optat pel dret a decidir el seu futur, lliurement i
democràticament. Aquest “ja n’hi ha prou, fins aquí hem arribat” no s’entendria
sense l’ajut dels separadors, d’aquells que han atacat l’autogovern sense cap
vergonya, que ens han espoliat mentre ens han titllat d’insolidaris, que ens
volen assimilar a una Espanya que no serà mai la nostra, que no respecten la
nostra llengua ni els símbols de la nostra nació, i un llarg etcètera. El
catalanisme fins ara transversal ha donat pas a un sobiranisme també
transversal i centrat, allunyat del radicalisme. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Políticament el 2013 ha
de ser l’any de negociació i preparació de la consulta sobre el futur de
Catalunya combinat amb l’any en què s’ha d’intensificar la lluita contra la
crisi, una lluita que comportarà encara més sacrificis per ajustar el nostre
estat del benestar a allò que podem pagar. N’hem de ser tots conscients que
viure per sobre de les nostres possibilitats, que gastar més del que
s’ingressa, s’ha acabat. Ara bé, l’esforç fiscal dels catalans dóna per patir
força menys del que patim ara i, sobretot, per posar unes bases de cara al
futur en forma d’inversions i de polítiques en favor de l’emprenedoria que ara
Espanya ens nega. És a dir, no ens estem jugant el present sinó que ens juguem
el futur, per això hem d’afrontar el repte pensant a mig i a llarg i no a curt.
Aquest punt és el que ens dóna el plus de responsabilitat per afrontar els
reptes plantejats, que per grans que siguin, no n’hi ha d’impossibles si la
majoria del país té clars els objectius. Aviat ho sabrem.<o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-75940754617543180972012-11-30T12:25:00.000+01:002013-03-06T12:25:39.096+01:00Surrealisme a la política catalana
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1NOyOz5fT_LRYa-TvLY9hlWw88kOWQsfr5YjOSvGvHUtMFTADpNET5H7850FAUjCzM1Z-NjGRVID4PWsADP5fIVKFcsRIbEYnQ64Fa6rmltpeLPFjRNCDk_KxfInydfoeow-rUr2uiyY/s1600/foto+ciuerc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1NOyOz5fT_LRYa-TvLY9hlWw88kOWQsfr5YjOSvGvHUtMFTADpNET5H7850FAUjCzM1Z-NjGRVID4PWsADP5fIVKFcsRIbEYnQ64Fa6rmltpeLPFjRNCDk_KxfInydfoeow-rUr2uiyY/s320/foto+ciuerc.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No parlaré més dels
resultats electorals de diumenge perquè ja s’ha fet abastament i permeteu-me
que em centri més en l’endemà perquè la situació, a priori, arriba a extrems de
cert surrealisme. Catalunya deu ser l’únic país del món en què la majoria dels
partits no es presenten per governar sinó per quedar segons i poder liderar
l’oposició. Si això podia tenir mitja explicació -posant-hi- ganes en plena
campanya electoral, quan les travesses eren una CiU amb més de 62 diputats, una
vegada les urnes han parlat i han deixat el president Mas amb 50 diputats ja no
té cap sentit. Els reptes de país pendents, referèndum però també dia a dia,
són tant i tant importants que no els pot afrontar un govern dèbil. I aquí
tothom té la responsabilitat que té, el primer el que té 50 diputats però el
segon el que en té 21, després el de 20 i anar fent. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Si hem de fer cas del què
diuen els màxims dirigents d’Esquerra, a Catalunya tindrem el primer partit de
l'oposició que farà de govern des de l'oposició: ho votarà tot i dirà ok a tot
el que faci el govern, però parlarà en nom de l'oposició. Mare de Déu Senyor! Quanta
i quanta gent va votar ERC convençuda que farien govern amb CiU arribat el cas?
És responsable que governi sol un partit amb només 50 diputats, cosa que no havia
passat d’ençà 1980? Amb el què tenim al davant? És lògic ni voler-ne parlar tan
sols de governar en coalició? Mireu que van tenir poques manies amb en Maragall
i sobretot amb en Montilla, però es veu que governar amb nacionalistes als
d'ERC els hi fa urticària. Quin és el problema de fons, d’entrar o no al
govern? Doncs interessos exclusivament de partit, intentar salvar-se de la
impopularitat d’uns ajustos inajornables i a veure si així fan un grapadet més
de diputats a la propera aprofitant el desgast de CiU. El que passa és que
aquests ajustos, estiguin en el govern o a l’oposició, ERC els haurà d’acabar
votant perquè en cas contrari no s’aprovaran. I si no hi ha ajustos, no
acomplirem amb els objectius de dèficit que ens imposa Europa. I què passaria en
aquest escenari? Doncs ja tindríem l’excusa perfecte perquè l’estat espanyol
ens intervingués amb l’aplaudiment internacional. I adéu referèndum també! I si
algú es pensa que als de Madrid els tremolarà la mà, està molt equivocat. I més
ara que la lectura que fan és que ells han guanyat i els d’aquí hem perdut, que
serà una lectura equivocada però que és la seva.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">De fet, vivim en un país
de lectures equivocades i fets curiosos. O no és curiós que l'endemà mateix de
la votació, a primera hora del matí, s'imputi els dos periodistes del Mundo? Es
veu que el divendres devia ser complicat o poc agraït. I no n’és també de
curiós que l'endemà de l'endemà peti mig PSC? No tres dies abans, l’endemà de
l’endemà. Però segur que tot es casualitat. O potser també és culpa d’en Duran!
La realitat com jo la veig és que no tothom és conscient del què s’està jugant
Catalunya i encara n’hi ha que es dediquen a la política de vol gallinaci. El
més trist de tot és que són precisament els que més importància haurien de
donar al procés obert. I en comptes de pensar en les properes generacions,
pensen en les properes eleccions. Però ens agradi o no, és el què hi ha i el
que la gent ha triat.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-22351426058151848132012-11-09T18:30:00.000+01:002013-03-06T12:04:13.391+01:00Unes eleccions diferents
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSDD4CIBguBfvq4EjwGHQNESxRIiOo-mjbZX50busI5Y3szM-DA93uLSbxjHUCDJvU1KgdFQnv7mirIXTKRIDBsL0uAWEUVgOHGCTQ0e0gfEfYWSzML6dV2EnRxXmC8ZA9ISOrx-ry_-w/s1600/foto+cartell+ciu.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSDD4CIBguBfvq4EjwGHQNESxRIiOo-mjbZX50busI5Y3szM-DA93uLSbxjHUCDJvU1KgdFQnv7mirIXTKRIDBsL0uAWEUVgOHGCTQ0e0gfEfYWSzML6dV2EnRxXmC8ZA9ISOrx-ry_-w/s320/foto+cartell+ciu.png" width="215" /></a><span style="font-family: Calibri;">Aquesta nit han començat les
eleccions catalanes més diferents, i també més importants, des de 1980. Agradi
o no agradi, empipi o no empipi, el poble de Catalunya decidirà el dia 25 què
vol fer amb el seu futur, si accepta el full de ruta que ofereix el President
Mas o, si al contrari, prefereix continuar com estem. No són unes eleccions en què
la notícia la trobarem en si aquest puja 3 o 4 o l’altre en perd 10, com passa
sempre, ni són unes eleccions en què es dubta de qui governarà el país. Vivim
temps excepcionals i aquestes també són unes eleccions excepcionals. Molta gent
-jo entre ells- havia cregut que tot i ser difícil era possible viure com a
catalans dins una Espanya plurinacional i plurilingüística. Passats 30 anys, la
crua realitat ens ha demostrat què això no és possible, que Espanya no només no
vol ser canviada sinó que veu la diferència com un greuge a reparar i no com
una riquesa. Trenta anys que, gota a gota, han fet vessar el vas. Gotes com la
humiliació de retallar un estatut votat pel poble, gotes de menyspreu per la
llengua pròpia del nostre país, gotes d’espoli econòmic “in crescendo”, gotes
de desagraïment per part dels que reben la nostra solidaritat, gotes
d’incompliments en allò escrit i que és llei, gotes d’impagaments, etc, etc,
que han esdevingut els darrers dos anys un autèntic ruixat i els darrers dos
mesos una tempesta tropical. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El 25 Catalunya hauria d’enviar a
Espanya i al món un missatge clar: les persones que formen aquesta antiga nació
volen decidir, amb llibertat, quin ha de ser el seu futur i ho volen fer
democràticament, a través d’un referèndum. A qui pot fer por la democràcia amb
majúscules? A qui pot fer por que un poble decideixi el seu futur? Sembla que a
molts, especialment en una Espanya que demostra una preocupant manca de cultura
democràtica. Les bestieses, amenaces i pors que han escopit aquests dies
algunes boques no ens deixen indiferents, però tampoc ens faran caure en cap
provocació. Catalunya ha de fer el seu camí amb serenor, amb seny, sense
presses, però ja no pot fer -no podem fer- cap pas enrere. És això o
desaparèixer com a país. No encetem cap camí de roses sinó un camí ple
d’entrebancs i incerteses però l’únic possible per un poble que vol continuar
sent-ho. Un poble que mira amb enveja com estats com el Canadà o la Gran
Bretanya han festejat, han mimat, el Quebec i Escòcia, respectivament, per
evitar que marxin. Aquí en canvi, garrotada rere garrotada és el que hem rebut
del nostre estat, fins i tot per part d’aquells que més agraïts haurien d’estar
de l’esforç fiscal dels catalans. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El juliol de 2010, arran la
humiliació de l‘estatut amb sainet inclòs del Tribunal Constitucional, el poble
va sortir al carrer i va donar un avís. Espanya se’l va passar per on l’esquena
perd el seu nom i després de dos anys de més del mateix, l’11 de setembre
Catalunya va dir prou. No vam ser els polítics, o els mitjans de comunicació, o
els sindicats, va ser la gent que va dir prou, n’estem farts i fins aquí hem
arribat. Doncs és això, el 25 s’hauria de tancar una etapa i obrir-ne una
altra, i és el que es farà si és el que el poble decideix, lliurement i democràticament.
I el qui no ho entengui, hauria d’anar a classes de reciclatge democràtic.</span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3866423237263602093.post-37864585059223132412012-11-02T05:30:00.000+01:002013-03-06T11:54:43.687+01:00Catalunya és Europa
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6AnioZzw6Sx2FGf1voHWyjEsC-nC47ob68EOt4yatlSuRcCG9Tj5cgrVCdNAWfrdiQetzhJQG2WAS0ucqym3_0TfWbvRkZ1KQMPUlmEdRM-K9QfC5-SjlKZT-K8crFMagcrpjTw6EsfY/s1600/foto+banderes.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6AnioZzw6Sx2FGf1voHWyjEsC-nC47ob68EOt4yatlSuRcCG9Tj5cgrVCdNAWfrdiQetzhJQG2WAS0ucqym3_0TfWbvRkZ1KQMPUlmEdRM-K9QfC5-SjlKZT-K8crFMagcrpjTw6EsfY/s1600/foto+banderes.png" /></a><span style="font-family: Calibri;">Un dels punts claus del discurs
de la por que aquests dies alguns fan que campi per l’opinió publicada és la suposada
sortida de Catalunya de la Unió Europea en cas d’independència. Hi ha
interpretacions per a tots els gustos i només una cosa certa: que ningú no ho
sap perquè estem davant un cas del qual no hi ha precedents. Ara bé, una altra
cosa és certa també: perquè et facin fora de la Unió o no et vulguin, algú ha
d’impulsar-ho. És a dir, tinc la sensació que es dóna per fet que el que hagi
de fer Espanya en cas d’independència de Catalunya sigui amargar-nos l’existència
tot el que pugui. És, sembla, el que donen per bo Sánchez-Camacho i la seva
camarilla cada vegada que deixen anar l’amenaça, com si fos el més normal del
món. I això s’ha de tenir clar, que aquesta gent jugarien contra els interessos
dels catalans en cas d’assolir l’estat propi, ja que no és un tema menor. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La prova de la incertesa són les
mateixes veus discrepants que hem escoltat de la pròpia Comissió Europea les
darreres setmanes. La vicepresidenta Reding ve a Espanya i en una entrevista
se’n fot rient dels que diuen que Catalunya quedaria fora de la Unió. El govern
espanyol posa en marxa la seva maquinària amenaçadora i Reding fa una carteta
privada, es veu, on diu el contrari del què havia dit. El mateix portaveu de
l’executiu comunitari ha dit blanc i negre en més d’una ocasió, i un altre
vicepresident gens sospitós de nacionalista català, el socialista espanyol
Joaquin Almunia, ha assegurat que no es pot dir amb certesa que un Estat Català
quedés fora d’Europa. També tenim l’informe del Parlament britànic en què s’assegura
que Escòcia no podria ser foragitada en cas d’independitzar-se, redactat ni més
ni menys que pel director general honorari de la Comissió Europea i persona que
ha supervisat tres de les darreres ampliacions de la Unió. Un punt a tenir molt
en compte: mentre el Parlament de la Gran Bretanya fa informes defensant que
Escòcia continuï a la Unió en cas d’independència, el Parlament espanyol ens
amenaça amb les plagues bíbliques i el veto, com si fos el més normal del món. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En resum, en aquest tema no hi ha
res clar i, oficialment i més enllà d’opinions, la Comissió només es mullarà si
algun estat demana de forma oficial un dictamen. Espanya ja ha dit que no
demanarà res. Per alguna cosa deu ser. Perquè en aquest tema falta a la veritat
tant el que diu que sortiríem d’Europa automàticament com el que diu que no hi
ha dubte que ens hi quedarem com si res hagués passat. La reunificació
d’Alemanya va demostrar que Europa pot ser molt flexible quan vol, fins al punt
d’incloure dins les seves fronteres un estat sencer amb molts més milions
d’habitants que Catalunya, l’antiga RDA, sense haver de fer ni tan sols un
tractat d’ampliació. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Que el camí no serà fàcil ho
sabem del primer dia, però llegit amb deteniment l’informe britànic hi ha gruix
jurídic suficient per no donar res per tancat. Debatre sobre el sí o el no d’un
tema que cap dels que parli pot dir res amb seguretat no deixa de ser una
pèrdua d’esforços. No hi ha exemples, ni jurisprudència, ni precedents, del què
parlem. L’objectiu del full de ruta del President Mas (com era el lema de la
manifestació de l’11 de setembre) és Catalunya nou estat d’Europa. Cap aquí hem
d’anar en comptes de perdre el temps, com deia l’admirat Pla, amb
collonades.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La gent ha de votar el 25
sense por, amb el cap, amb el cor i amb la cartera i tot si es vol, però
sobretot sense por. I el 26, el missatge ha de ser que el President ha estat
reforçat per liderar el procés i que es plantarà a Madrid a negociar amb una
majoria aquí igual que la que té el PP allà. Si això no va així, haurem acabat
abans de començar.<o:p></o:p></span></div>
Xavier Dilmé i Verthttp://www.blogger.com/profile/09691003549660742031noreply@blogger.com