El projecte de reserva pesquera de les Illes Formigues fa setmanes que porta cua. Després de la manifestació de diumenge, abans d’ahir escoltàvem a l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, com acusava als organitzadors de crear confusió. Si algú no pot aixecar el dit acusador és precisament ella que ha estat una de les principals causant de l’enrenou que s’ha generat per aquest tema. Recordem que el tema de la reserva es va portar gairebé en secret i sense donar cap mena d’informació al territori fins que ja tot estava cuinat i ben cuinat, tot un exemple de la manca de transparència política que tots diguem que volem foragitar, inclòs el partit de l’alcaldessa, el PSC. A l’hora de la veritat però, la realitat desmenteix les paraules buides.
No deixa de sobtar que des de Madrid ens hagin de protegir bona part de la Costa Brava amb el silenci de la Generalitat i sense escoltar fins ben avançat el procés als sectors afectats, a la majoria dels usuaris de l’espai a protegir. És cert que a dia d’avui no hi ha res en ferm, ni tan sols els usos, una part dels quals per cert és competència de la Generalitat atorgar-los o restringir-los. Fa poques setmanes, l’escandalós silenci del Govern català va acabar amb la intervenció del conseller d’agricultura al parlament a preguntes d’aquest servidor. Resum: falten estudis, entre ells el socioeconòmic que dóna cobertura a la protecció, i s’exigeix un consorci. Potser l’alcaldessa de Palamós té més informació que el conseller sobre els estudis que diu el govern de Catalunya que falten.
I tampoc he escoltat l’alcaldessa agafar la bandera per liderar la demanda d’un consorci d’administracions per gestionar la reserva, que si han fet ajuntaments com el de Palafrugell. Aquest tema és vital. Ningú s’oposa per principi a protegir si no ens carreguem el sector turístic, es poden compatibilitzar els usos tradicionals amb la protecció i es demostra que és positiu per al territori. No he escoltat a ningú oposar-se per principi. Una altra cosa és com protegim, com afectem sectors econòmics i també on es prenen les decisions. Per això ha de ser un consorci format pel món local, el govern català i el govern central qui ha de gestionar la futura reserva, amb la participació també del sector privat. Només així es pot garantir l’èxit del projecte. Aclarit això, no me’n puc estar de dir que té cert humor negre que la Generalitat demani un consorci per gestionar un espai natural quan fa pocs mesos el tripartit es va oposar al Parlament a que un consorci gestionés el futur parc natural del Montgrí. Busqueu la coherència i qui la trobi que ho digui.
Penso que tothom té dret a dir la seva i trobo molt positiu que la gent s’hagi agrupat en plataformes com el Fòrum Social del Litoral Gironí. En la varietat d’opinions hi ha el gust malgrat a alguns sembla que només donin dret d’associació i d’expressió als suposadament conservacionistes. Quan els autoanomenats ecologistes es manifesten, no hi ha cap problema; quan ho fan empresaris o propietaris sembla que emprenyi a alguns. O que els faci por. A mi no. Sóc del Baix Empordà, avui tenim alguna cosa a protegir sigui als aiguamolls de l’Empordà, al Montgrí, a les Gavarres, als arrossars de Pals o a on carai sigui és gràcies, primer de tot, a la gent del territori, als propietaris, masovers o llogaters que han viscut d’aquests terres i dels seus fruits durant generacions. Que no ho oblidi ningú, ni els d’aquí ni els d’allà.
