dimarts, 24 de febrer del 2009

Cadena perpètua

Avui el pare de Marta del Castillo, la noia assassinada a Sevilla, ha anat a veure al president del govern per demanar-li que a l'estat espanyol s'instauri la cadena perpètua per segons quins delictes. He de confessar i no me n'amago que hi estic totalment d'acord. Hi és a França, a Gran Bretanya, a Itàlia, a la majoria de països del nostre entorn, amb molta més tradició democràtica que nosaltres i amb codis penals igual de garantistes.

Penso que en el nostre sistema penal hi ha un pecat original, un principi equivocat: que tothom es reinsertable, independentment del delicte que hagi comès i independetment de l'individu de que parlem. Jo no ho crec. Hi ha delictes i delinqüents que no aguanten una segona oportunitat, ni la societat o els familiars de les víctimes tenen per què pagar un preu afegit al mal sofert. No té cap sentit. Podem ser els més progres del món però tenim un codi penal i una aplicació de les penes que massa sovint provoca vergonya i indignació. Gent amb vuitanta detencions o més que corre tant tranquil·la pel carrer, violadors reincidents, maltractadors sense control, massa exemples per pocs que siguin. La víctima és la persona morta i la seva família, no l'assassí, no ens equivoquem.

A les alçades que estem ja ens hauríem d'haver tret de sobre segons quins complexes del passat i entendre que, encara que s'estigui parlant de cadena perpètua, només es demana justícia, no venjança. Si tots els democràtes europeus ho entenen així, per què nosaltres hem de ser diferents?

dilluns, 23 de febrer del 2009

Un reconeixement

En Duran Lleida ha fet avui una cosa que per a molts polítics seria impensable: reconèixer haver comès un error. Bé, ho ha dit com ho diríem a l'Empordà, que ha fet una cagada. Recordareu que era sobre unes consideracions entorn a la constitucionalitat de l'Estatut. Una de les coses que crema més a l'elector és que sempre tots els polítics tenim raó, sembla que no ens equivoquem mai. Doncs ho fem però molts pocs s'atreveixen a fer el pas endavant de dir m'he equivocat.

Dit això,en Duran també ha dit una altra cosa que no ha tingut tant de resó: que els missatges dels polítics es simplifiquen amb excès. El seu cas n'ha estat un exemple més. Fa temps que ho dic. No hi manera de poder transmetre missatges d'un cert contingut, d'una certa profunditat, a través dels mitjans. Ho comprovo a diari en el Parlament. Tot queda en l'anècdota o el titular fàcil, com si els polítics no fessim res i com si al receptor no li interessés res més; em nego a creure-ho. Un important tema per a la reflexió.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Els amics, un tresor

L'informatiu digital bisbalactual em va penjar ahir l'entrevista que em van fer a mitjans de la setmana passada. Teniu l'enllaç en aquesta pàgina. De seguida, els amics (i suposo que també coneguts i saludats) van fer els seus comentaris de suport. Qui té amics té un tresor, diu un d'ells. I tant! Ho he tingut sempre molt clar i penso que he tingut molta sort en aquest aspecte. Gràcies a tots i a totes per ser com sou.

dilluns, 16 de febrer del 2009

La cabra tira al monte (2)

Si fa un parell de diumenges veiem un diputat català d'EUiA defensant la dictadura dels Castro SL, ahir diumenge un eurodiputat d'ICV justificava Hugo Chávez per haver expulsat un eurodiputat del PP que havia gosat expressar-se lliurement a Veneçuela. Quines misèries! Diu Romeva, el noi mudat d'ICV, que a Veneçuela hi ha "dret d'admissió". I es queda tan tranquil! Suposo que aquest concepte de llibertat d'expressió és el que ells desitjarien aplicar si algun dia timguessin majoria per poder governar aquí (només de dir-ho, el meu inconscient ja rumia on tinc el passaport!). Sortosament, la democràcia espanyola no en té de dret d'admissió i per això comunistes i feixistes (que són dues cares de la mateixa moneda, no ho oblidem)es poden presentar a les eleccions lliurement i dir les animalades que els sembli. També cal matitzar, per ser justos, que mentre a uns se'ls aplica el codi penal a la més mínima quan preseten un llibre o ensenyen segons quines banderes, els comunoistes es poden passejar tranquil·lament amb banderes vermelles amb falç i martell, fotos de l'amic Stalin o d'altres "defensors" dels treballadors, gent progressista que tant de bé ha fet a la Humanitat i els símbols dels quals es veu que no inciten a l'odi. Aquests no.

Amb aquest concepte de la llibertat d'expressió no ha d'estranyar després que surtin els portaveus dels ¿excomunistes? de colors i parlin de complots quan es critica l'encara conseller Saura per ineptitud reincident. Quina por... la premsa, la dreta, l'esglèsia...uuuuuh, tothom conspirant contra tan insigne polític, contra tan gran líder. Per això no ha d'estranyar que envegin el dret d'admissió del gran demòcrata Chávez.

A aquesta colla no els arregla ni el conseller Baltasar resant un any seguit a la Moreneta! El que s'ha d'arribar a escoltar!

dissabte, 14 de febrer del 2009

Molt trist

Ahir al vespre vaig participar a la concentració organitzada a Palafrugell per recordar que es complien tres mesos de l'assassinat de la Montse. Tristor i indignació continguda poden definir l'acte. Tristor per la pèrdua, per la falta, per la família, pels amics, per una vida jove arrebatada de forma salvatge; i indignació contra l'assassí, que encara continua lliure. Els Mossos però hi estan a sobre i se'ls ha de fer confiança. I continuar demanant tota col·laboració ciutadana que pugui ajudar a la policia, per insignificant que pugui semblar la informació.

Durant tota l'estona no em va poder treure del cap el drama que ha de viure an especial el fill de la Montse, suposo que perquè jo també tinc un fill petit. Sortosament, el nano té una família que és una pinya i ahir, malgrat el dolor, ho van demostrar. Gent ferma.

En Duran a la comarca

Ahir al matí, el president del Comitè de Govern d'Unió, en Josep Antoni Duran Lleida va visitar la comarca. Primer va passar per Televisió Costa Brava, convidat pels amics del Trampolí. Aquesta entitat de persones amb discapacitat, amb la Maite al capdavent, hi fa un programa d'entrevistes molt interessant. El mirarem segur. Bona feina.

Després ens vam desplaçar fins a Palamós, al Club Nàutic, on els portaveus del Fòrum Social del Litoral Gironí ens van fer una detallada exposició del què podia suposar per aquesta zona de la Costa Brava la idea del govern de Madrid de crear una àrea protegida. El principal problema és la manca d'informació. No pot ser que s'estigui estudiant un tema de tanta importància per la zona, que pot influir en els usos tradicionals i afectar les empreses turístiques i de lleure i es porti en secret. Què volen, explicar-ho quan ho tinguin tot fet? No pot ser. El secretisme crea alarma i a una administració moderna i democràtica se li h'exigir transparència. És el mínim. Deixant de banda que el tema em dóna males vibracions i em sembla que des de Madrid no saben quin terreny trepitgen, ni el perjudici que poden provocar a centenars de persones del Baix Empordà. Amb el mal precedent del que està passant a les Medes, pot ser un cop potser irreversible al turisme d'immersió després de tants d'esforços per atraure'l. Tot plegat fa olor de disbarat, tant de bo m'equivoqui.

En Duran i la nostra diputada a Madrid, la Montse, vetllaran allà per veure com està el tema; la feina d'aquí ens la partirem amb la Isabel Ruiz, ella a l'ajuntament de Palamós (que tinc la impressió que sap força més del que diu), i jo davant la Generalitat, que també haurà de fer un informe sobre el tema. De fet, ja fa dies que ho he mogut, arran d'un primer contacte que vaig tenir amb el Fòrum i el conseller Nadal i el conseller Baltasar ja deuen tenir les meves preguntes parlamentàries sobre la taula. A veure què contesten.

dijous, 12 de febrer del 2009

Comissions: ni vial, ni depuradora

Una de les feines més desconegudes dels parlamentaris és, precisament, la que ens en porta més a la Ciutadella: l'assistència a les comissions. Allà hi ha debat continuat, es voten moltes propostes territorials i els consellers han de respondre les preguntes de l'oposició. Ahir vaig a anar a la Política Territorial al matí i a la Medi Ambient a la tarda; avui a la de Salut al matí, a la d'Economia a la tarda (visita d'una delegació del Parlament serbi molt interessada en el finançament) i després novament a la de Salut, que continuava. Va ser més distret ahir, que vaig defensar dues propostes meves sobre temes de la Bisbal que el "rodillo" del Tripartit va tombar.

Una, demanava més seguretat al vial: passos per a vianants amb semàfor, carril bici, més llum... Coses rares pel que veig. Vaig recordar que era una obra inacabada de la Generalitat i que hi ha hagut accidents amb morts i ferits greus, però ni cas. A més, tenen la cara de desviar culpes a l'Ajuntament, quan no el deixen actuar perquè Carreteres diu que la via és seva. A veure si es posen d'acord perquè això és un catxondeo.

I si algú en dubtava, a la tarda segona sessió: Medi Ambient diu que depuradora de la Bisbal està saturada i posa problemes a alguna empresa que es vol traslladar. No cal que ho diguin , la merda surt per tots costats, aneu a veure el Daró més avall del pavelló. O pregunteu al Pedró el que han d'aguantar. I el col·lector continua avariat fa anys. Però tranquils, que el Tripartit diu que la depuradora s'ampliarà aviat, això sí, sense donar cap data. Que una empresa de la Bisbal no pugui anar a les noves instal·lacions de Corçà perquè no li donen permís per culpa de la depuradora no té importància per aquesta gent, que a vegades em pregunto en quin món viuen. Admiro l'empresari bisbalenc en qüestió per no engegar-los a tots i portar l'empresa fora de Catalunya. Ah, per cert, aquí també diuen els Tripartits que l'Ajuntament hi té responsabilitat. Vaig quedar amb la boca oberta! No van dir quina ni per què, evidentment, perquè la nostra ruïna de depuradora és competència exclusiva de la Generalitat. Però què els hi expliques! Votació i punt.

Roda de premsa a la Bisbal

Avui al matí hem fet roda de premsa amb l'alcalde a l'ajuntament per presentar la nova targeta de la zona blava que, a partir de dilluns, donarà una hora gratuïta a tots els vehicles que paguin l'impost de circulació a la Bisbal. Aquesta hora gratis i l'entrada en servei de les 120 places d'aparcament lliure als nous jutjats ens permet ampliar l'àmbit de la zona blava a la Plaça Nova i a la Plaça Carreras Dagas. Són dues places que s'han convertit en dos garatges a l'aire lliure. La gent deixa el cotxe allà tot el matí o tot el dia i no serveix per a la gent que va a comprar al centre. Precisament, l'objectiu de la zona blava és que hi hagi rotació de vehicles i els clients puguin anar a comprar.

També hem tingut cura dels veïns de la zona i hem racionalizat horaris, tant de zona blava com de càrrega i descàrrega.Ara la zona blava acabarà al migdia a la 1 en comptes de a 2/4 de 2 com fins ara i començarà a les 5 de la tarda i no a les 4. Com a reforç, les zones de càrrega i descàrrega que ara tenien horari continuat de 12 hores, quedaran lliures de la 1 a les 4 de la tarda, i a les 7 es podran ocupar lliurement. Són mesures de racionalització i de sentit comú. Ampliem espai de pagament però oferim aparcament alternatiu, regalem 1 hora i reduim el temps de pagament. Hi perdem diners (que és igual perquè no és recaptar l'objectiu) i encara algí s'atreveix a dir que ho fem per cobrar més. Que m'ho expliquin perquè no ho entenc!

dijous, 5 de febrer del 2009

Preguntes al conseller Castells sobre el Centre Europeu del Consumidor

Dimarts vaig exigir al conseller Castells que el Govern treballi per poder recuperar el Centre Europeu del Consumidor de Barcelona, que va dos anys el Tripartit es va deixar prendre per Madrid sense dir ni piu.




dimecres, 4 de febrer del 2009

La cabra siempre tira al monte

Aquesta vella dita castellana em va venir al cap l'altre dia al vespre veient els comunistes escridassant a Barcelona una concentració que exigia llibertat a Cuba. Llibertat i comunisme són incompatibles i els seus seguidors -els del comunisme- així ho han de fer saber i de practicar. Els comunistes haurien de tenir la mateixa consideració social i legal que els feixistes, i els seus emblemes, banderes i altres parafernàlies haurien de tenir la mateixa consideració que els símbols nazis o els franquistes. No hi ha totalitarismes bons i totalitarismes dolents. Malauradament, a Europa ho hem pogut comprovar.

Ara bé, he anat a l’hemeroteca de TV3 per una cosa que m’han explicat que m’havia passat per alt diumenge i m’he quedat glaçat escoltant tot un secretari de la Mesa del Parlament, Jordi Miralles (EUiA), declarant que a Cuba “es respecten els drets fonamentals”. Si no ho escolto de pròpia veu no m’ho hagués cregut. Jo no sé que entén aquest individu per drets fonamentals però a Cuba hi ha molts presos polítics engarjolats, no hi llibertat de reunió, d’associació, i un llarg i trist etcètera. Però que un diputat català vagi a una contramanifestació i s’atreveixi a dir aquestes indecències em repugna. Com em repugna qualsevol totalitarisme i els que els aplaudeixen.

Quan hi ha problemes, sempre treuen pit tant l’extrema dreta com l’extrema esquerra. Europa no és cap excepció, malgrat haver patit aquests dos càncers durant dècades. La diferència és que la mitologia dels primers està on ha d’estar, a les escombraries, mentre que la dels segons es potencia per totes bandes: dels terroristes se’n diu alliberadors, els dictadors són líders de la revolució popular i els demòcrates morts són contrarevolucionaris o mercenaris. I això passa perquè fa massa temps que ho veiem i callem. Jo, almenys, no penso callar més, ja n’estic fart de nazis i de comunistes, dues cares de la mateixa moneda. Fart! Si la llibertat que prediquen per a nosaltres és la que defensen per als cubans, no tinc cap inconvenient a dir-los on se la poden guardar.